Zoo City - Lauren Beukes

Després de Les Lluminoses en l'editorial Mai Més han decidit continuar publicant l'obra de Lauren Beukes amb Zoo City, novel·la guanyadora del Premi Arthur C Clarke el 2011. Com en l'anterior novel·la, la traducció va a càrrec de Lluís Delgado i la il·lustració de la portada és de Ricard Efa. 

És una novel·la força interessant, encara que pel meu gust no tan rodona com Les Lluminoses, segurament perquè trobo que està una mica descompensada. M'ha interessat molt més l'ambientació i el worldbuilding que la trama principal de la història, i això fa que no l'acabi de valorar com a excel·lent.

La protagonista és la Zinzi, una jove peculiar i amb força matisos que, després d'algunes decisions equivocades, acaba a la presó. En el món que ens presenta Beukes quan una persona delinqueix esdevé animalada, estableix una relació física i espiritual amb un animal determinat, que li proporciona alguna mena de poder màgic. En el cas de la Zinzi, la relació que té amb el peresós li permet resseguir els fils que uneixen les persones i els seus objectes perduts, i així trobar-los. Aquesta activitat no acaba de proporcionar-li suficients ingressos i, per poder pagar els deutes, malgrat algunes reticències, ajuda a un estafador a buscar occidentals ingenus a qui prendre els diners que els sobren. Zoo City és el nom del barri marginal on viuen els animalats i les seves famílies, en unes condicions que deixen molt a desitjar, fet que li permet a l'autora tractar temes com la segregació i la discriminació.

La trama principal comença quan un famós productor musical contracta la Zinzi per trobar una de les seves noves perles, que porta uns dies desapareguda. La història és una barreja de novel·la de detectius i de  fantasia urbana. Seguirem les investigacions de la Zinzi mentre coneixerem els diversos ambients de la ciutat, dels més luxosos i moderns als més foscs i marginals. Com he comentat abans, la part de la investigació i la resolució de la trama no m'ha interessat massa, i fins i tot la considero un pèl precipitada. Tampoc ajuden algunes escenes d'acció que si no hi haguessin estat ni la trama ni l'ambientació s'haurien vist afectades.

Ara bé, l'ambientació m'ha semblat fascinant. Donen molt joc els diferents animals que presenta i les propietats que confereixen. 

A més, tot i que és un fenomen global, és molt interessant veure'l en una ambientació sud-africana, on es barreja aquest nou misteri amb el misticisme i els ritus d'algunes de les cultures de la zona. No hauria tingut tanta gràcia la història ubicada en un entorn del primer món.

També valoro positivament com l'autora introdueix el lector en l'escenari. La informació arriba en petites dosis, però va arribant i és fàcil deixar-se portar. Donen molt joc els diferents formats allunyats de la història principal que afegeix Beukes per ajudar a l'ambientació: articles, entrevistes, extractes de documentals... aquest recurs acostuma a agradar-me i no m'hagués molestat gens que n'hi hagués més. 

En definitiva, una història de detectius amb una ambientació de fantasia urbana i màgia, entretinguda, divertida i amb un ritme alt, que té com a punt fort l'ambientació més que no la trama en si. M'he quedat amb ganes de conèixer moltes més coses sobre els animalats, tant de bo recuperi aquest univers en futures novel·les.

Les lluminoses - Lauren Beukes

M'ha sorprès molt la publicació de Les lluminoses de Lauren Beukes per part de l'editorial Mai Més amb traducció de Lluís Delgado. Soc un gran admirador de la seva perspicàcia editorial pel fet que publiquen històries que encara no s'han traduït al castellà i que, un cop publicades, apareixen en les candidatures als grans premis internacionals i fins i tot algunes els guanyen. Però que tradueixin llibres al català que fa pocs anys que ja han aparegut en castellà em sembla molt arriscat a nivell editorial. En el fons, el públic del fantàstic som els que som, i més en la nostra llengua. Però veig que continuen en aquesta línia, per tant els deu anar bé, i jo me n'alegro molt.

Ja havia llegit la novel·la en castellà el 2013 i en el seu moment em va agradar força. Quan vaig tenir a les mans l'edició de Mai Més fa unes setmanes vaig començar a llegir-la per sobre amb la intenció només de fullejar-la, de veure com sonava en català, però quan me'n vaig adonar ja portava llegides més de 100 pàgines. La vaig devorar en un cap de setmana. No la recordava tan addictiva, i em quedo amb la sensació que l'he gaudit  molt més aquest segon cop.

En Harper és un rodamón amb pocs escrúpols que viu al Chicago de 1930 i que, fugint d'una baralla, entra per casualitat en una casa en la qual busca refugi. Aquesta casa li permet viatjar a través del temps i visitar el Chicago d'altres dècades. El problema és que és un assassí en sèrie de noies a qui ell anomena lluminoses, a les quals visita en diferents etapes de la seva vida, fins que les assassina. Però una d'elles sobreviu, la Kirby, i conjura la seva existència a intentar esbrinar qui la va atacar i li va canviar la vida, amb l'ajuda de Dan, un antic reporter d'homicidis que havia investigat un cas similar.

La història és una barreja de thriller policíac i novel·la de viatges en el temps molt ben estructurada, plena de detalls i amb un ritme molt alt. En aquest darrer fet hi té molt a veure l'estructura en capítols breus que van canviant de personatges i de situació temporal. És famosa la imatge de l'autora en la paret en la qual va planificar la trama de la història per evitar errors i que m'evoca alguns estius intentant fer els horaris dels companys de l'institut. 

Reconec que m'he mirat amb lupa tots els detalls per veure si trobava alguna incongruència, alguna cosa que no quadrés amb els objectes que deixa en Harper a les diferents èpoques o en els seus moviments temporals, però no me n'he sortit. 

En la primera lectura em vaig centrar molt en els dos personatges i en la trama principal. Potser per això ara he pogut valorar més els personatges secundaris, el rerefons de les històries de les víctimes i la caracterització de les diferents èpoques per les quals en Harper viatja. 

En definitiva, una història amb molt ritme, crua i addictiva, amb escenes molt dures i molta tensió. Llàstima que alguna resolució de la part final no m'ha acabat de convèncer, sinó seria una història totalment rodona. Tot i això, us la recomano sense cap mena de dubte, tant si sou amants del gènere fantàstic com del gènere negre.