La dimensió desconeguda - Richard Matheson

Avui començaré proposant una banda sonora per llegir aquesta breu entrada. Segur que us sona. Escoltar-la em porta molts records de quan veia, d'adolescent, alguns episodis d'aquesta sèrie a TV3 (o era el 33?) amb la mare, que n'havia sentit a parlar i ja havia vist algun episodi, ja que anteriorment la va emetre TVE.

Mentiria si digués que recordo quins episodis eren ni de què anava  el seu argument, tot i que hi ha alguna excepció que comentaré més endavant. Però sí que recordo l'estranyesa, la sorpresa i en alguns casos l'angoixa que em generaven. Crec que és un dels molts factors m'han ajudat al fet que prefereixi llegir gènere fantàstic davant altres tipus de literatura i  que sigui seguidor de sèries televisives que tenen un perfil semblant.

No soc un gran coneixedor de l'obra de Richard Matheson. Em sembla que no he llegit cap de les seves novel·les, però sí molts dels seus relats, sobretot en format audiollibre. Com em passa amb Philip K.Dick, conec més les seves històries per les adaptacions  al format audiovisual que per la seva obra literària. Serveixin com a exemple Soc llegenda, L'home minvant, El diable sobre rodes, L'últim esglaó, Més enllà dels somnis...  Moltes d'aquestes novel·les han estat publicades en català per l'editorial Laertes. En l'antologia  que tractem avui trobarem sis relats d'aquest prolífic autor, de temàtica molt diferent, però que presenten sempre l'estructura típica dels episodis d'aquesta emblemàtica sèrie: plantejament intrigant i resolució final sorprenent.

Començaré pel vessant més crític. Alguns pateixen el problema típic de les obres especulatives escrites fa molts anys: han envellit malament. Sigui pel que plantegen o per com ho plantegen. Tot i això,  són fàcilment adaptables a la nostra realitat. De fet, dos dels relats, Botó, botó (un dels que m'agrada més) i Acer han estat modificats en els darrers anys per transformar-los en pel·lícules protagonitzades per estrelles de Hollywood.

Segurament el més emblemàtic i conegut del llibre és Malson a 20.000 peus (fins i tot els Simpsons l'han versionat). Aquest estic bastant segur que el vaig veure i és dels que em va deixar amb més mal cos. 

Cada relat ha estat traduït per una persona diferent. En principi pensava que potser es notaria molt la diferència de la mà del traductor, però no ha estat així. L'alineació és d'habituals del gènere en català: Eduard Castanyo, Edgar Cotes, Anna Llisterri, Scherezade Surià, Martí Sales i Marina Espasa.

Recomano la lectura als nostàlgics i també a aquelles persones que vulguin descobrir a un autor especial i amb molta inventiva. Crec que pot ser una bona porta d'entrada a la seva obra.

Acabo amb una menció a la feina de l'editorial Laertes en la seva col·lecció L'arcà,  traduint al català molts clàssics del gènere com Lovecraft, Adams, Howard, Poe o el mencionat Matheson. No serà la darrera novel.la d'aquesta editorial que comentaré per aquí. Ja en tinc una de preparada.

L'home del Castell - Philip K.Dick

La literatura de gènere fantàstic en català està d'enhorabona ja fa uns anys. S'estan  publicant autors del país, es tradueixen novetats literàries molt interessants (fins i tot abans que es faci en castellà) i s'estan reeditant molts clàssics.

La llista d'aquests autors i autores que han tingut molta rellevància en el gènere i que han aparegut publicats en català en els darrers anys és ben llarga: Asimov, Herbert, Pratchett, Silverberg, Simack, Matheson, Le Guin, Gaiman, Butler, Lovecraft, Adams, Howard... 

Philip K. Dick no hi podia faltar en aquesta alineació. Tres de les seves obres han estat traduïdes per Martí Sales i publicades per l'editorial Kalandraka en la seva col·lecció Factoria K.  La darrera ha estat L'home del castell, l'objectiu de l'entrada d'avui.

Crec que he de sincer des del començament. La meva relació amb Philip K. Dick és complicada. He llegit algunes de les seves novel·les  i bastants relats, i no he acabat de connectar amb gairebé cap. Hi trobo idees molt interessants, però no em convenç el seu estil narratiu. De fet, acostumen a agradar-me més les adaptacions audiovisuals de les seves històries que les versions originals. L'home del castell ja l'havia llegit en castellà fa uns anys, però em va venir de gust tornar-lo a llegir amb una altra traducció, a veure si la meva valoració era més positiva. M'ha agradat més que el primer cop, però encara penso que, tot i que té molts mèrits, no és un llibre rodó. 

Comencem per les virtuts. És una ucronia, un dels gèneres que considero més complicats d'escriure. Agafar una situació històrica, canviar-la i generar una història alternativa versemblant em sembla molt difícil de fer. I més quan són fets històrics relativament recents i dels que en tenim molta informació, com és el desenllaç de la Segona Guerra Mundial. El punt clau de la història és que les forces de l'eix guanyen aquesta guerra i Amèrica del Nord està ocupada pels guanyadors. La part pacífica pels japonesos, i la part atlàntica pels nazis. A més, presenta un joc metaliterari força interessant, ja que un dels llibres que està tenint més èxit en aquesta ficció és una ucronia dins de la ucronia, La llagosta s'engreixa, en la qual els aliats sí que aconsegueixen guanyar la guerra. També m'ha agradat molt el racisme que mostren els ocupats: és molt millor estar en terreny nazi que no en terreny japonès... els alemanys sí que saben fer bé les coses, i la cultura nipona és tan estranya...

Els nazis continuen fent de les seves amb els jueus  i ara tenen l'oportunitat de centrar la seva atenció sense oposició amb la població africana i començar a colonitzar el sistema solar. Dins d'aquest escenari tan interessant, l'acció es desenvolupa en la zona ocupada pels japonesos, amb uns personatges ben construïts i força diversos: jueus, nazis, americans, japonesos... potser amb poca presència femenina, però és cosa de l'època en què va ser escrita la novel·la. No he vist la sèrie basada en aquesta història, però segur que les dones tenen molt més protagonisme.

Em sobta que en lloc de tractar escenes emocionants d'heroisme, resistència i lluita enfront l'invasor i la injustícia, la trama giri principalment al voltant del mercat d'antiguitats, les seves falsificacions i tot el que implica l'art ornamental d'una cultura. Trobo un mèrit aconseguir fer atractius tants aspectes d'aquest tema, la veritat. Potser exagero... sí que hi ha alguna part d'intriga política i d'espionatge, però ni de bon tros la considero principal dins de la novel·la.

El principal problema que he tingut com a lector, a més que no connecto massa amb l'estil de Dick, com ja he comentat, és la irregularitat del ritme. Sobretot, el que genera l'ús del llibre dels canvis, el I Ching, per part de diversos personatges quan han d'interpretar o avaluar preses de decisions importants en les seves vides. Se m'ha fet molt costa amunt, la veritat, i ha aconseguit traure'm de la novel·la en molts moments en què estava molt enganxat. Tampoc m'ha acabat de convèncer la resolució de la història, massa abrupta i oberta a interpretacions.

En fi, és un llibre amb molts punts interessants, però amb algunes errades estructurals greus que afecten el ritme de lectura. Als amants d'aquest autor els encantarà; als que vulguin descobrir-lo, no sé si és una bona novel·la per fer-ho. No desisteixo amb Dick, encara. Tinc Ubik disponible, i crec que li donaré una darrera oportunitat.

L'home il·lustrat - Ray Bradbury

La ciència ficció en català està en un moment àlgid. Hi ha vàries editorials que estan apostant per traduir novetats i clàssics a la nostra llengua i el panorama d'estils, gèneres i autors és molt ampli. Avui toca parlar de Males Herbes, que ha publicat fa poc la col·lecció de relats de Ray Bradbury L'home il·lustrat, amb traducció de Martí Sales.

El llibre va ser publicat per primer cop el 1951. Aquests gairebé 70 anys es noten, cal que els lectors en sigueu conscients i situeu l'obra en el seu context històric, per evitar algunes sorpreses, ja que hi ha alguns aspectes socials i científics que poden xocar a un lector actual. Els rols familiars, sobretot els de les dones, o el fet que els protagonistes estiguin fumant en totes les situacions possibles són aspectes que sobten molt. Les cases amb totes les funcions automatitzades i que els coets (potser la paraula que més es repeteix en el llibre) pugin i baixin com si res de les superfícies planetàries i els protagonistes s'hi passegin sense problemes, són aspectes tecnològics que li donen a les històries aquell to innocent característic de la ciència ficció més clàssica vista des de la nostra època. 

L'estil de Bradbury és poètic, reflexiu, molt descriptiu. No espereu acció i aventures, però si relats molt imaginatius que aconsegueixen mantenir la tensió i atrapar el lector, i sovint emocionar-lo. Hi ajuda el fet que  són molt breus, no arriben a les 30 pàgines. Els 18 relats són diversos en temàtiques i escenaris, però el planeta Mart té un protagonisme molt important en vàries històries. 
Un parell de relats m'han sorprès per com utilitza la ciència ficció per parlar dels sentiments dels protagonistes i per com aconsegueix tocar la fibra del lector. M'ha recordat molt a l'estil del finat Mike Resnick. Tant en L'Astronauta com en El coet es tracten les relacions entre pares i fills d'una manera memorable i emocionant.
En canvi en altres relats com Hora zero o La Sabana les relacions familiars no acaben gaire bé. El tema de La Sabana m'ha semblat molt actual: els fills d'una família estan obsessionats amb un aparell tecnològic que els permet recrear escenaris de forma molt realista. La sabana africana és el seu escenari preferit, i els pares els volen allunyar d'aquesta tecnologia que els aïlla. Si canviem aquesta tecnologia pel mòbil o la Play Station les reaccions serien molt similars en l'època actual. La història és molt entretinguda i el final molt satisfactori tot i que previsible.

Els viatges en el temps és un dels temes clàssics de la ciència ficció que sempre m'interessa. Ja havia llegit un altre relat de Bradbury relacionat amb aquest aspecte, El so del tro, un dels seus relats més coneguts i adaptats en molts altres medis i formats, no present en el llibre del que parlem. En aquesta col·lecció  trobem una història que fàcilment hi podria anar relacionada, La guineu i el bosc, però que no analitza les conseqüències possibles del viatge del temps sinó explora  com utilitzar-lo per escapar de l'època en la que t'ha tocat viure. Un altre tema clàssic que apareix en el llibre és el dels robots i les seves relacions amb els humans. En Titelles SA  trobem com la tecnologia permet recrear robots clònics a persones determinades, capaços d'ocupar el seu lloc si és convenient. Westworld fa riure amb la mala llet que destil·la aquesta història.

Acabo amb un parell que m'han generat sensacions desagradables, efecte clarament desitjat per l'autor. Per un costat la solitud infinita i l'egoisme absurd d' El Visitant i per l'altra l'angoixa de sentir-te xop i amarat sota una pluja perpètua que tot ho descoloreix en el planeta Venus al que ens trasllada La pluja infinita. 

En definitiva, una col·lecció indispensable per tots els amants de la ciència ficció. Bradbury és un dels grans mestres que va obrir algunes portes i va establir alguns temes dels que s'han nodrit desprès molts escriptors. Alguns dels relats que trobareu en aquest llibre són memorables, i estic convençut que en sentirem a parlar en els propers Ictineus.

Altres opinions de la novel.la: El biblionauta