Mai no he entès els robots - Mike Resnick

Mike Resnick és un autor que poques vegades em decep, tot i que la darrera novel·la seva que vaig llegir,  Santiago, no em va acabar d'agradar. Per traure'm el mal gust, quan vaig saber que edicions SECC publicava una col·lecció dels seus relats amb traducció d'Edgar Cotes no m'ho vaig pensar ni un moment, i va pujar ràpidament cap a dalt de la interminable pila.

No és la primera obra d'aquest autor que publica aquesta editorial. En la primera Catcon (en la que Resnick era convidat d'honor) van regalar als assistents Sistemes operatius alternatius, una col·lecció de 3 relats totalment recomanable, que em va saber greu que no guanyés el premi Ictineu del 2018 a millor antologia. Encara no s'han lliurat els del 2019, però estic convençut que Mai no he entès els robots tindrà alguna cosa a dir en l'edició del 2020, a nivell de relats o a nivell d'antologia.

En el llibre trobareu 5 contes de temàtiques i longituds variades. És el primer cop que llegeixo Resnick en el format de relat breu (6-8 pàgines), i crec que llueix més i mostra més les seves virtuts en relats més extensos, però en els més breus va més al gra i potser són més impactants. L'estil de l'autor el resumiria en dos punts bàsics: un ús magistral dels diàlegs com a eina per presentar els personatges i explicar la història, i la seva capacitat de tocar la fibra del lector. És tot un especialista en aquest tema, per això sempre utilitzo Resnick com un bon autor per iniciar a lectors no molt disposats a aventurar-se en el món de la fantasia i la ciència ficció. 

El primer relat breu és el que dóna nom a la col·lecció, El robot entusiasta,  i el protagonitza un robot que té la funció de vendre viatges i que es salta la seva programació per poder gaudir dels petits detalls als quals els éssers humans no donem gaire importància. L'altre relat breu és Un Déu prim i pàl·lid, amb una estructura que m'ha recordat una lectura de l'evangeli, i en el que diversos Déus antics acusen a un altre Déu ( que ens sonarà familiar) de diversos crims. 
Dels relats llargs el que menys m'ha convençut és Llimac, que explica la història d'un ésser tan exageradament deforme i repulsiu que és rebutjat i amagat a la societat des del moment del seu naixement. Edgar Cotes, el traductor, en el pròleg del llibre defineix el relat com una versió cruel de El geperut de Notre-Damme, i hi estic molt d'acord.
Deixem els dos plats forts pel final. El primer ja el coneixia, l'havia llegit en castellà en l'antologia de Mariano Villarreal Dark Fantasies. La dona de Frankestein no fa referència a la història relacionada amb la parella del monstre, sinó a la dona del creador. Un punt de vista molt original i divertit en forma de diari, per tant narrat en primera persona, de la història clàssica.
I per acabar un relat deliciós premiat amb el premi Hugo en 2005, Viatges amb els meus gats. El protagonista és un home solitari i una mica avorrit, amant de la lectura i obsessionat amb el llibre Viatges amb els meus gats i amb la seva desconeguda autora. Fins que l'acaba coneixent. Una història tendra i màgica que mostra el nivell literari al que pot arribar aquest excepcional escriptor.
En definitiva, us recomano sense dubtes aquest recull de contes, als que sou aficionats a la ciència ficció i als que no. En els últims temps les editorials catalanes estan fent esforços per traduir obres de ciència ficció i fantasia molt interessants a la nostra llengua, i nosaltres, els lectors, no els podem fallar. Si faig una revisió ràpida em venen al cap en els últims anys Raig Verd amb Ursula K. Le Guin, Quaderns crema amb Margaret Atwood, Mai més amb Octavia Butler, Males Herbes amb Stephen King, La Campana amb Daryl Gregory, Chronos amb Clifford D. Simak, i SECC amb Mike Resnick. La veritat és que fa molt de goig, espero que tinguin tots molt èxit i puguin continuar oferint projectes d'aquesta qualitat en la nostra llengua.

Santiago: un mito del futuro lejano - Mike Resnick

Mi experiencia lectora con la obra de Mike Resnick siempre había sido satisfactoria. Ya lo conocía antes de escucharlo en la Catcon de 2017, pero a partir de ese momento mi interés por su obra incrementó de forma exponencial. He leído varios de sus relatos en diversas antologías, y siempre han sido de los que más me han convencido del conjunto. Considero que Kirinyaga es una obra maestra, una lectura imprescindible que ha sido una de las historias que más me ha llegado en los últimos años. Y Marfil, aunque es una obra menor en comparación, es una lectura también totalmente recomendable. Por estos motivos abordé la lectura de Santiago: un mito del futuro lejano, publicada ya hace unos años por NOVA con traducción de Elsa Mateo con muchas ganas. Lamentablemente las virtudes que presenta la novela no compensan los defectos y ha sido una lectura un poco decepcionante.

La novela forma parte del universo Birthright, un inmenso paraguas espacial y temporal en el que Resnick da cobijo a gran parte de su obra de ciencia ficción. La humanidad se ha expandido por la galaxia colonizando muchos mundos y relacionándose (a menudo de forma violenta) con seres alienígenas. La acción principal se desarrolla en el borde más externo de la galaxia, en la frontera interior, donde la civilización no se ha consolidado y prevalece la ley del más fuerte y hay mucho terreno por explorar. En estos confines plagados de ladrones, estafadores, asesinos y cazadores de recompensas hay una figura que destaca sobre las demás: Santiago. Sus acciones delictivas son famosas y han tenido repercusiones en los planetas más civilizados, por lo que el precio de su cabeza es muy elevado. El problema es que muy poca gente sabe quien es y su figura está envuelta en un halo de mito y leyenda. Seguiremos las aventuras de varios personajes en  busca del paradero de Santiago, cada uno con sus motivos personales. 

En el fondo es un Western trasladado al espacio y, aunque el escenario y el planteamiento son interesantes, no acaba de sacarles el jugo. Debido al gran secretismo que envuelve la existencia de Santiago los protagonistas viajan de un planeta a otro siguiendo las pistas que les proporcionan algunos personajes pintorescos de la galaxia. Una y otra vez, de forma que acaba siendo muy repetitivo aunque el autor intente colocar algún mínimo giro en la trama. Dan tantas vueltas y visitan a tantos personajes que los que son interesantes y originales quedan diluidos en el conjunto y no les saca el rendimiento que podrían tener. Creo que la historia tiene mimbres para hacer una buena novela corta, pero en el formato de novela larga es reiterativa.
También me han sacado de la historia los nombres de los personajes. El pájaro cantor, La rosa de los sargazos, La Reina Virgen, El alegre botinero...(¿que caray es un botinero?). Son excesivos y en algunos momentos me han resultado cómicos.

A su favor diré que presenta el estilo típico del autor, basado en los diálogos entre los personajes, aspecto en el que es un auténtico maestro, y que la resolución final también me ha parecido muy correcta, aunque no del todo sorprendente. También me ha gustado el recurso del hilo conductor para presentar a los personajes al inicio de cada capítulo: Orfeo negro, el bardo que escribe canciones sobre todos los personajes pintorescos que aparecen en la novela.
En fin, que hasta el mejor escribano hace un borrón. Aunque esta novela me haya decepcionado un poco continuo muy interesado en la obra de Resnick, y ya estoy esperando una antología de relatos que este otoño Edicions SECC va a publicar en catalán con traducción de Edgar Cotes. Seguro que aparecerá por aquí.

Sistemes Operatius Alternatius - Mike Resnick i Lezli Robyn

A finals de novembre vaig tenir la sort de poder assistir a la primera Catcon, celebrada a Vilanova i la Geltrú. Vaig passar un dia molt entretingut i intens entre retrobades, desvirtualitzacions i conferències molt interessants.

Un dels convidats estrella era Mike Resnick i segurament per això un dels regals als assistents era el llibre Sistemes Operatius Alternatius, publicat per Edicions SECC, que recull tres relats seus traduïts al català, un parell d'ells escrits a quatre mans amb Lezli Robyn. Precisament aquests darrers ja havien estat publicats a la revista Catarsi, i havien guanyat el Premi Ictineu a millor relat traduït.

Un dels moments que em va agradar més de la jornada va ser l'entrevista que li va fer en Pep Burillo a l'autor. En ella va parlar dels seus inicis com a escriptor, va recomanar algunes de les seves obres menys conegudes al nostre país (de les que vaig prendre bona nota), va justificar perquè col.labora tan sovint amb altres escriptors i escriptores i va respondre de manera magistral a una pregunta que jo també volia fer-li.

El mateix Pep Burillo en el pròleg del llibre ho menciona: "en Mike Resnick és expert en trobar la fibra sensible del lector i estovar fins i tot els cors més durs". No puc estar més d'acord; la majoria de relats que he llegit seus m'han emocionat, i no acostuma a passar-me. La seva explicació, apart dels anys que porta escrivint, que donen moltes taules,  és que en els seus llibres i relats tracta de les persones i els seus sentiments, tot i que el teló de fons sigui la ciència ficció o la fantasia. Què fàcil és dir-ho i que difícil deu ser aconseguir-ho.

Els tres relats que inclou aquesta col·lecció són un clar exemple de la literatura d'aquest prolífic autor. La part fantàstica hi és present, però el que és més important són els sentiments dels protagonistes. La portada és molt reveladora, enfronta els protagonistes dels diferents relats, els humans a un costat i el que és diferent, a l'altre. El títol, que no veia gaire clar i em semblava potser una mica grandiloqüent, també em sembla adient un cop llegides les històries. En les tres els protagonistes tenen maneres diferents de pensar, percebre i sentir de les dels éssers humans i  en els relats es reflecteix com es relacionen amb la nostra, i en alguns casos, com volen imitar-la.

En el primer relat, L'exili d'en Barnaby, traduït per Edgar Cotes, la història és narrada des del punt de vista d'un simi modificat que és capaç de comunicar-se amb els humans. Però les subvencions del laboratori on en Barnaby ha crescut i ha après a pensar i parlar s'acaben, i en Barnaby serà alliberat en l'entorn salvatge i allí haurà de sobreviure. És una història una mica trista, d'aquelles que acabes amb mal regust de boca, però satisfet.

El segon relat és Ànimes bessones, i tracta sobre la relació entre un vigilant d'una fàbrica en ple procés d'autodestrucció per l'alcohol i un dels robots encarregat de diagnosticar i reparar errades en altres robots. L'encarregat de la traducció d'aquesta història emotiva però optimista és Pep Burillo.

El tercer relat és L'escalfabanqueta, traduït per Adolf Boldú i Carmen Acuña. És potser el relat més trist. El protagonista és un amic imaginari, que espera a que el seu Nen el torni a cridar per jugar, mentre veu que els seus companys són reclamats un cop i un altre. 

En definitiva, un llibre totalment recomanable, ja sigui pels aficionats al gènere que no coneguin aquest fantàstic autor, o per aquells que ja el coneixien (més fàcil ara que Gigamesh fa poc que ha publicat Kirinyaga, una de les seves obres mestres) i vulguin aprofundir en la seva obra. Però potser el recomano més per aquells lectors no acostumats al gènere fantàstic, per ser més precisos, per aquells que són crítics davant de tot el que faci olor de ciència ficció o fantasia i que sovint la cataloguen de gènere "de segona" o de literatura de poca qualitat. Si els regaleu aquest llibre els deixareu sense arguments.

Bestiari - Diversos autors

Bestiari és la darrera antologia de relats que ens presenta Edicions SECC. Ja vaig comentar el seu primer projecte Històries de les terres Albes. La diferència entre aquests dos llibres és que Bestiari és una antologia temàtica; els autors han escrit relats sobre diferents bèsties pertanyents a la nostra mitologia i les nostres llegendes antigues. Fa un parell d'anys Orcinny ja havia fet alguna cosa similar amb l'antologia Catalunya mítica.

Tot i tenir una temàtica comuna els relats són molt diferents, i l'enfocament que en fan els diversos autors també, això genera una irregularitat en el conjunt, molt típica d'aquest estil de recull de relats. Les il·lustracions van a càrrec de Meritxell Ozcáriz i Bernat Gómez, i en Jordi de Manuel fa el próleg. 

Començo per la part negativa: crec que hi ha algunes errades de plantejament. Per començar algunes de les bèsties són massa similars, i crec que faria falta una  breu explicació prèvia o posterior de l'ésser mitològic del que tracta la història. La majoria els coneixia, però alguns els he hagut de buscar per poder situar-me correctament en el relat.

També crec que la llargada dels contes no acaba d'ajudar. En la majoria de relats tinc la sensació de que el final és massa abrupte, que haguessin fet falta un parell de pàgines més per poder desenvolupar millor la història. I per acabar, l'ordre dels relats també el retocaria. Està fet per estricte ordre alfabètic de l'ésser sobre el que parla la història, i d'aquesta manera els relats no acaben de quedar ben repartits, ni per temàtica ni per qualitat.

Passo a comentar els relats que més m'han arribat, que han aconseguit tocar alguna cosa, ja sigui per com estan escrits o per algun detall de la trama o el plantejament que m'hagi interessat molt. La resta no ho han aconseguit, però no per això els classificaria com a mals relats.

Hi ha un parell de relats que, amb estils diferents,  juguen d'una manera força interessant i molt hàbil connectant dues històries entre el passat i el present per crear una història de misteri, com són Malefica non patieris vívere, de Ignacio J. Borraz i El cas Post-it, de Silvia Romero.

Altres relats prenen com a punt de partida la guerra o el conflicte entre l'ésser humà i les bèsties mitològiques, com El cor de les pedres, de Sergi G. Osset, un cru relat sobre l'opressió a que estan sotmesos els ogres  treballant a les mines i com es rebel·len. He trobat molt interessant la manera de relacionar el conflicte entre el món mitològic i el real  amb el món dels videojocs en el relat L'hora dels Gambusins, de Sergi Álvarez. Moltes vegades he portat mainada a caçar gambusins... si arribo a saber que tenen la mala llet que ens mostra l'autor en aquest relat... sort que no en vam trobar mai.

Alguns relats han volgut donar un aspecte diferent a la bèstia que els tocava, i han donat un enfocament de ciència ficció. Refugiats d'Alicia Gili és potser el relat que marxa més de la norma, i presenta un escenari molt interessant de viatges entre universos paral·lels i una ambientació distòpica. No coneixia la Ginebreda, i ara la veig com si fos en Groot de la pel.lícula Guardianes de la galaxia.

He trobat molt encertada la comparació entre els minairons i la nanotecnologia en el relat Projecte minairó, d'Edgar Cotes. És un relat força entretingut i que utilitza recursos diferents, amb un format més modern que la resta. 

En definitiva, una antologia força interessant que serveix per descobrir a noves veus de la narrativa de gènere catalana, amb relats diversos en temàtica i en qualitat, molt recomanable pels aficionats a les llegendes i la mitologia. Continuaré pendent dels nous projectes d'aquesta jove editorial.

Recomanacions de Sant Jordi

Tot i que per Sant Jordi acostumo a improvisar bastant i em deixo portar per la intuïció quan xafardejo les parades de llibres, sempre n'hi ha uns quants que els tinc marcats per comprar durant aquell dia. 
Per  si feu com jo i voleu alguna referència, aquest any he decidit fer una entrada amb recomanacions de Sant Jordi, unes recomanacions molt personals, escollides entre les obres publicades durant aquest darrer any i pensades per a que hi hagi un ventall ampli de referències, estils, autors i editorials diferents, basades sobretot en la fantasia i la ciència ficció, però no exclusivament. Tant de bo us serveixi a  aquells que vulgueu regalar (o rebre) un llibre diferent per aquesta data tan especial i emblemàtica del nostre país. També us pot fer un cop de ma si teniu una parella una mica friki i vosaltres no ho sou (com li passa a la meva parella) i dubteu de quin llibre regalar.

Començaré amb llibres escrits en català, desprès en castellà i acabaré amb llibres traduïts al castellà.

Farishta - Marc Pastor - Ara Llibres  

El recomano a: Tothom. Els amants del gènere de ciència ficció el gaudireu molt, però els lectors més generalistes també.
Comentari: Una història intrigant, plena de misteris i girs en la trama, de lectura addictiva. La novel·la està estructurada d'una manera molt original, explicant la història des del punt de vista de la protagonista, amb els seu diari personal, però completant-ho amb tot un seguit de transcripcions d'entrevistes, informes, mapes,...que fan la lectura molt entretinguda i addictiva. 
També el trobareu publicat en castellà.



El Navegant - Joan-Lluís Lluís - Proa

El recomano a: Lectors que els agradi la novel.la històrica, o també els interessats en les llengües, la seva varietat i evolució.
Comentari: El llibre té una premisa fantàstica, un noi que és capaç de parlar qualsevol llengua només sentint la traducció d'una paraula, però no s'hi acaba de centrar, es centra més en l'aspecte històric (la França de finals del s XIX) i en l'evolució del personatge. M'hagués agradat més que hagués aprofundit en els viatges del protagonista, però igualment vaig gaudir-lo.

Mans Negres - Jordi de Manuel - Editorial Pagès.

El recomano a: aquells que gaudiu amb la novel·la negra i teniu poc temps per llegir o voleu gaudir-la en petites dosis.

Comentari: Set relats molt entretinguts protagonitzats de manera més o menys directa per l'inspector Sergiot, força diferents en estil i estructura, però amb el denominador comú de la prosa elegant de Jordi de Manuel. Es devora en una tarda.

Deu relats ecofuturistes - Males Herbes

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus en la ciència ficció en llengua catalana, interessats en l'especulació relacionada amb el medi ambient.

Comentari: Antologia una mica irregular, però amb alguns relats molt interessants, sorprenentment, dels autors més desconeguts. No us fixeu en la portada, que desanima una mica, el contingut val la pena. Estic sorprès del poc ressò que ha tingut aquesta antologia publicant-la una editorial forta com Males Herbes.

Bestiari - Edicions SECC

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus dins la narrativa del gènere, i també interessats en la nostra mitologia i les nostres tradicions.

Comentari: Una iniciativa interessant, llastrada potser per la longitud dels relats, massa curta en molts casos, fet que provoca que no es pugui aprofundir en la situació que planteja cada història.  Cada relat està centrat en una de les bèsties de la nostra mitologia. Alguns relats són massa semblants, potser s'hagués pogut triar altres bèsties més diferents. L'enfocament en d'altres casos és força original. 



Herba Negra - Salvador Macip i Ricard Garzón - Fanbooks


El recomano a: Lectors a qui els agradi la narrativa juvenil, o lectors als que agradin els thrillers amb ritme accelerat.

Comentari: Novel·la addictiva, de ritme molt alt, amb acció i intriga per parts iguals. Té un estil massa juvenil pel meu gust, tot i que té lectures més profundes del que sembla. Un llibre força interessant.





La mirada extraña - Felicidad Martínez - Sportula

El recomano a : Lectors experimentats en la ciència ficció, interessats en la especulació sobre el comportament i comunicació d'espècies alienígenes.

Comentari: Són quatre novel·les breus, relacionades entre elles dos a dos, amb un fort component especulatiu relacionat sobretot amb la construcció de societats extraterrestres i el procés de comunicació. Costa una mica d'entrar, el primer relat és complex, però les històries valen realment la pena.

Cuentos desde el otro lado - Nevsky

El recomano a : aquells que gaudíeu molt amb sèries de l'estil de La dimensió desconeguda o Historias para no dormir.

Comentari: Conjunt molt divers de relats d'autors i autores consagrats i d'altres més novells, de nivell molt alt, i que tenen en comú el factor sorpresa i els universos paral·lels. És la recopilació de relats que més he gaudit aquest any, i no m'ho esperava pas ja que no és el meu estil preferit. Com més penso en alguns relats, més m'agraden. 


Luna - Ian McDonald - NOVA

El recomano a : Lectors acostumats a la ciència ficció, té un punt hard, però l'estil i la temàtica també pot ser adequada per lectors que vulguin iniciar-se en el gènere.

Comentari: Una de les lectures més interessants de l'any. Una barreja entre un western, un culebrot veneçolà, El Padrino, Dune i Joc de Trons, ubicat en l'escenari cruel i implacable de la lluna. Problema: és el primer d'una trilogia.




Los gigantes dormidos - Sylvain Neuvel - Stella Maris

El recomano a : Tothom, és un llibre molt entretingut, però el gaudireu molt aquells a qui us agradin els misteris arqueològics.

Comentari: Història de lectura molt àgil gràcies a la seva estructura. La història s'explica a través de registres d'entrevistes, gravacions, informes,... i tracta sobre el descobriment de les peces d'un robot gegant que estan repartides per tot el planeta, i la construcció d'aquest robot mentre s'estudia el seu possible origen. També té el problema que és la primera part d'una trilogia.

El zoo de papel - Ken Liu - Lee Runas

El recomano a : Tothom, especialment a aquells que encara no conegueu aquest fantàstic autor xinés, tot un mestre en les distàncies curtes, us sorprendrà. 

Comentari: Faig una mica de trampa, ja que encara no he llegit tots els relats, però si molts dels que apareixen en aquesta antologia i d'altres que no hi apareixen. Aquest és un llibre que ha d'estar a tots els prestatges dels aficionats al gènere.





El problema de los tres cuerpos - Cixin Liu - NOVA

El recomano a: lectors acostumats a la ciència ficció, amb curiositat per nous autors i nous estils.

Comentari: Primera part d'una trilogia que estic convençut es convertirà en un clàssic de la ciència ficció. Imaginatiu i sorprenent, però amb un estil una mica fred. Els propers llibres són encara millors.



Al principi comentava que hi ha alguns llibres que tinc en el punt de mira per aquest dia. Aquest són els que buscaré. He fet la tria a partir de les recomanacions de lectors l'opinió dels quals tinc en molta consideració. 

I vosaltres, en teniu algun en el punt de mira?

Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics

Avui us presentaré una iniciativa molt interessant que ha publicat Edicions SECC, Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, un recull de sis relats de temàtica i estructura molt diferents que ens permeten fer un tastet del talent que tenen els escriptors i escriptores de gènere en llengua catalana. 

Sembla que el panorama de narrativa breu de gènere  en català s'estigui animant. En els darrers anys s'han publicat diverses antologies de relats fantàstics: Punts de fuga i Deu relats ecofuturistes (que espero que aviat aparegui per aquí) per Males Herbes  o Catalunya Mítica per Orcinny, per exemple. Tots aquests projectes, així com el que us presento avui, contribueixen a donar un impuls important als autors i s'han de recolzar.

I el contingut, us preguntareu? Doncs com totes les antologies d'autors diversos escrivint sobre temàtiques variades: un pel irregular i desconjuntat, però força correcte pel que fa a mitjana de qualitat, segons el meu parer.

El primer relat és d' Alícia Gili, l'editora. Collblanc és una història de temàtica medieval on apareixen bruixes, bandolers i senyors feudals que escanyen els pobres, amb una estructura narrativa similar a la dels contes clàssics, però amb un toc modern, sobretot perquè li veig un cert aire de reivindicació feminista. És un bon començament.

Ja havia llegit alguna cosa de Sergi G. Oset, però m'ha sorprès molt gratament amb En una galàxia poc llunyana. És una gamberrada disfressada d'història de ciència ficció en que el protagonista és un alienígena que s'assembla molt als nostres rosegadors, i que, desprès d'un accident amb la seva nau espacial, ha de sobreviure en el nostre planeta, tot i que les haurà de veure de tots colors. Molt divertit, però el sentit de l'humor no amaga que estigui molt ben pensat i ben escrit. 

Menut ens presenta La Laia, el Roc i l'infermer de la boira verda. El relat tracta sobre dos germans que tenen un pare malalt ingressat en un hospital i que descobreixen que un dels infermers té intencions ocultes i no és ben bé qui aparenta ser. Un conte excessivament innocent, amb algunes errades de plantejament, i un final massa abrupte pel meu gust. Tampoc m'ha acabat de convèncer L'Arbreda, de Carlos Castro, però en aquest cas és per la brevetat de la història (només dos pàgines) ja que la temàtica del bosc encantat m'atreia. 

La ciència ficció amb un toc més científic està representada per Seqüeles, de Sílvia Romero. Ubicat en un futur relativament proper, però amb molts detalls futuristes que ajuden a l'ambientació, està centrat en la investigació sobre l'envelliment i la mortalitat i les modificacions genètiques que cal fer per aconseguir-les. Força correcte, i amb un punt de mala llet molt interessant. 

I per acabar, el millor relat de tots, Transcomunicació Bovina, d'Hugo Camacho, recent guanyador del Premi Ictineu al millor relat. És una història de fantasmes molt divertida, amb dos fantasmes investigadors que hauran d'ajudar al fantasma d'una dona que ha mort recentment a explicar al seu fill que qui l'ha assassinada és la seva dona per quedar-se amb l'empresa familiar. 

La trama està plena de detalls molt divertits relacionats amb les normes de la comunicació entre el món dels fantasmes i el nostre, i, a més a més, és un clar manisfest antitaurí. Pot semblar una exageració, però crec que polint algunes cosetes poc tindria a envejar a relats de mestres de la fantasia urbana com Mieville, Pratt o Gaiman.

Aquest és el primer volum de la Colecció Minairó, que neix amb la intenció de publicar fantasia en català. Els minairons són petits éssers mitològics que, quan apareixen, es caracteritzen per preguntar insistenment: Què farem? Què direm?. El que jo els diria als responsables de la col·lecció és que no parin, i que continuïn apostant per iniciatives com aquesta que, tot i els seus alts i baixos, ajuda, i molt, a normalitzar el gènere fantàstic en la nostra llengua. Els desitjo molta sort i molts èxits.