Barcelona 2059 - Diversos autors

A vegades trobo llibres que sembla que estiguin escrits pensant expressament en els meus gustos literaris. El projecte col.lectiu Barcelona 2059 - Ciutat de Posthumans conté moltes de les coses que m'agraden en un llibre de ciència-ficció: especulació social sobre un futur relativament proper, modificacions corporals basades en la tecnologia, entorns virtuals immersius... i tot amb un format de narrativa breu estil fix-up, amb diversos relats que comparteixen escenari i protagonistes. Quan es va publicar m'hi vaig abraonar amb unes expectatives altíssimes, que afortunadament ha complert.

Un dels encerts del projecte és l'univers que comparteixen les diferents històries: la ciutat de Barcelona després d'unes dècades que es preveuen dures degut a conflictes socials, econòmics i climàtics. Com a contrapartida a una ciutat que bruteja i perd encant, davant la seva costa hi ha  el paradís somiat: Neo Icària. Una ciutat nova, neta, ordenada i posthumana on els seus habitants viuen sense dificultats, a canvi d'acceptar unes normes que els obliguen a participar en la investigació científica acceptant modificacions corporals i vivint sota un estricte registre de les accions personals. Si el que ofereixen és suficient en contrapartida al que demanen és un dels dilemes que dóna més joc en els relats.

Les diferents històries estan molt ben integrades. L'eix comú fa que funcionin molt bé com a conjunt i s'enriqueixin les unes a les altres. Crec que pocs relats tindrien vida fora d'aquest llibre sense patir modificacions importants, cosa que en el fons és bona pel projecte. També tinc la sensació que hi ha hagut molta feina de coordinació, que els escriptors i escriptores no han anat a la seva. Es nota molt en el fet que no he trobat reiteració en els plantejaments dels relats, ni en les tecnologies utilitzades, encara que comparteixin escenari, personatges i algunes trames. 

Cada relat té un to i una personalitat diferent: uns estan més basats en el diàleg i són més directes, altres més reflexius i algun inclús filosòfic. Alguns són evocatius i plens d'enyorança, altres d'esperança i altres de resignació i pessimisme. Fins i tot algun m'atreviria a definir-lo de romàntic. M'ha agradat que en tots predomini un to seriós. No n'hi ha cap d'humorístic, cosa que crec que hagués fet trontollar una mica els plantejaments del conjunt. 

No vull entrar a destacar cap relat en concret, tots m'han agradat i crec que cap desentona dins el conjunt. És molt estrany que em passi això, i torna a ser un altre gran mèrit del projecte i de la tasca de coordinació. Conec força l'obra de Carme Torras, Roser Cabré-Verdiell (encara que no sigui molt extensa) i de Salvador Macip, i que escriguin relats interessants no és cap sorpresa. He llegit menys a Ricard Ruiz Garzón, Jordi Nopca i Susanna Vallejo i m'han agradat més en aquesta antologia que en les altres (poques) obres que els havia llegit. Han estat un descobriment agradable Ivan Ledesma, Bel Olid i la menys veterana, Laura Tomás Mora, que no desentona gens dins el conjunt.

He gaudit molt, tant en la part especulativa com en la literària. Us recomano que us endinseu en les històries d'aquesta Barcelona del futur: dels habitants de Neo Icària, d'aquells que hi volen entrar, però no poden, dels que no hi voldrien entrar de cap manera, i també dels que en volen fugir. Al final serà decisió vostra si hi entreu o no, si la pèrdua de llibertats i de decisió compensa tot el que la tecnologia us pot oferir.  Reconec que jo encara tinc alguns dubtes... el que  no em genera dubtes és recomanar-vos aquest llibre. Un altre gran encert (i en van...) de la gent de Mai Més. En sentirem a parlar segur en els Ictineus de l'any vinent.

Extraordinàries - Vàries autores

Tenia moltes ganes que aparegués un projecte com Extraordinàries  en la nostra llengua. Crec que ja fèiem tard, ja que en castellà ja fa alguns anys que existeixen iniciatives com Alucinadas (projecte que he anat seguint des del seu començament), el Premi Ripley o antologies de relats com Poshumanas, Distópicas i Insólitas, en la que va participar també l'antòleg d' Extraordinàries, Ricard Ruiz Garzón. 

La principal diferència d'Extraordinàries amb aquests projectes és que no es tracta d'un recull d'obres ja publicades ni d'una convocatòria oberta de relats en la que hi poden participar autores més o menys conegudes. Un dels objectius principals del llibre és presentar a autores de gènere inèdites, i l'ha assolit amb escreix, però crec que el projecte ha estat molt ambiciós i el nombre de relats ha anat en detriment de la qualitat global del recull. 

Com la majoria d'antologies d'aquest estil és molt irregular; hi ha un ampli espectre de temàtiques i estils, fet que ja m'agrada,  i històries amb les que connectes de forma molt diferent, ja sigui pel que expliquen o per com ho expliquen. 

Intentant fer un resum global diré que no he trobat terme mig: alguns relats m'han deixat fred, però els relats que m'han agradat, m'han agradat molt. Llàstima que aquests darrers siguin menys dels que m'hagués estimat trobar, per això soc de l'opinió que 15 relats són massa. Segurament en una selecció de 10 relats no haguessin quedat tan diluïdes les bones sensacions que em van generar algunes històries. També estic convençut que la tria d'aquests 10 relats seria diferent per cada lector, així que entenc el plantejament de l'editorial i de l'antòleg. 
Entre els relats amb els que més he connectat destaco un parell de reinvencions de l'estructura i temàtiques de contes de caire més clàssic com són El conte, d'Eva Espinosa i Perduda, de Laura Tomàs Mora. El primer presenta un humor una mica surrealista que m'ha agradat força, tot i que el tema de fons és seriòs i el segon dóna un punt de vista a la llegenda de Sant Jordi que he trobat molt original i sorprenent. 

Els altres tres que vull destacar són de temàtiques més relacionades amb la ciència ficció, gènere en el que em sento més còmode. Gemma Martí O'Toole en Solastalgia ens presenta un escenari  dur conseqüència dels efectes del canvi climàtic. Un pare s'esforça en preservar la vida del seu fill, connectat a una màquina de suport vital. No m'ha acabat d'agradar la manera com resol el final del conte, però ha aconseguit  que estigui en tensió durant tota la lectura.  

El relat que més m'ha intrigat és  Neat d' Ines MacPherson. Seguim el camí d'una dona obsessionada amb la perfecció física que visita un centre d'estètica que té com a lema "podem netejar-ho tot". I ella té algunes coses a netejar. Un conte rodó, colpidor, sorprenent i amb un final que m'ha agradat molt.
Si hagués de triar-ne només un em quedaria amb Soc la llevadora, de Roser Cabré-Verdiell. M'ha sorprès molt la capacitat de l'autora d'ubicar al lector de manera senzilla i entenedora en una societat distòpica que m'ha recordat a una barreja entre les de 1984 i la fuga de Logan. El final no m'ha resultat sorprenent, però si el camí que m'hi ha portat. És d'aquells relats que generen moltes ganes de continuar llegint sobre l'escenari que planteja. Ja havia llegit altres relats de l'autora, el seu relat Estripaventres de la antologia Deu relats ecofuturistes també em va agradar molt. 

En definitiva, estic molt satisfet que hagi aparegut aquesta iniciativa, crec que era necessària. Estaré pendent de les publicacions d'algunes de les autores, coincideixo amb la visió de Ricard Ruiz Garzón que en sentirem a parlar. M'agradaria però que aquest no fos l'únic volum d'aquest estil, que hi hagués continuïtat. M'atreveixo a suggerir que en la propera edició la tria de relats sigui entre els enviats a una crida oberta a totes les escriptores que hi vulguin participar. Segur que ens depararia sorpreses agradables. 

Estic convençut que, tard o d'hora, en els premis de gènere en català hi haurà més presència femenina, com ja està passant en els darrers anys en els tres grans premis internacionals o en els Ignotus. Aquesta antologia de relats segur que ajudarà, potser no com a conjunt, però segur que sí com a històries individuals. 

Altres opinions: El biblionauta . 

Recomanacions de Sant Jordi

Tot i que per Sant Jordi acostumo a improvisar bastant i em deixo portar per la intuïció quan xafardejo les parades de llibres, sempre n'hi ha uns quants que els tinc marcats per comprar durant aquell dia. 
Per  si feu com jo i voleu alguna referència, aquest any he decidit fer una entrada amb recomanacions de Sant Jordi, unes recomanacions molt personals, escollides entre les obres publicades durant aquest darrer any i pensades per a que hi hagi un ventall ampli de referències, estils, autors i editorials diferents, basades sobretot en la fantasia i la ciència ficció, però no exclusivament. Tant de bo us serveixi a  aquells que vulgueu regalar (o rebre) un llibre diferent per aquesta data tan especial i emblemàtica del nostre país. També us pot fer un cop de ma si teniu una parella una mica friki i vosaltres no ho sou (com li passa a la meva parella) i dubteu de quin llibre regalar.

Començaré amb llibres escrits en català, desprès en castellà i acabaré amb llibres traduïts al castellà.

Farishta - Marc Pastor - Ara Llibres  

El recomano a: Tothom. Els amants del gènere de ciència ficció el gaudireu molt, però els lectors més generalistes també.
Comentari: Una història intrigant, plena de misteris i girs en la trama, de lectura addictiva. La novel·la està estructurada d'una manera molt original, explicant la història des del punt de vista de la protagonista, amb els seu diari personal, però completant-ho amb tot un seguit de transcripcions d'entrevistes, informes, mapes,...que fan la lectura molt entretinguda i addictiva. 
També el trobareu publicat en castellà.



El Navegant - Joan-Lluís Lluís - Proa

El recomano a: Lectors que els agradi la novel.la històrica, o també els interessats en les llengües, la seva varietat i evolució.
Comentari: El llibre té una premisa fantàstica, un noi que és capaç de parlar qualsevol llengua només sentint la traducció d'una paraula, però no s'hi acaba de centrar, es centra més en l'aspecte històric (la França de finals del s XIX) i en l'evolució del personatge. M'hagués agradat més que hagués aprofundit en els viatges del protagonista, però igualment vaig gaudir-lo.

Mans Negres - Jordi de Manuel - Editorial Pagès.

El recomano a: aquells que gaudiu amb la novel·la negra i teniu poc temps per llegir o voleu gaudir-la en petites dosis.

Comentari: Set relats molt entretinguts protagonitzats de manera més o menys directa per l'inspector Sergiot, força diferents en estil i estructura, però amb el denominador comú de la prosa elegant de Jordi de Manuel. Es devora en una tarda.

Deu relats ecofuturistes - Males Herbes

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus en la ciència ficció en llengua catalana, interessats en l'especulació relacionada amb el medi ambient.

Comentari: Antologia una mica irregular, però amb alguns relats molt interessants, sorprenentment, dels autors més desconeguts. No us fixeu en la portada, que desanima una mica, el contingut val la pena. Estic sorprès del poc ressò que ha tingut aquesta antologia publicant-la una editorial forta com Males Herbes.

Bestiari - Edicions SECC

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus dins la narrativa del gènere, i també interessats en la nostra mitologia i les nostres tradicions.

Comentari: Una iniciativa interessant, llastrada potser per la longitud dels relats, massa curta en molts casos, fet que provoca que no es pugui aprofundir en la situació que planteja cada història.  Cada relat està centrat en una de les bèsties de la nostra mitologia. Alguns relats són massa semblants, potser s'hagués pogut triar altres bèsties més diferents. L'enfocament en d'altres casos és força original. 



Herba Negra - Salvador Macip i Ricard Garzón - Fanbooks


El recomano a: Lectors a qui els agradi la narrativa juvenil, o lectors als que agradin els thrillers amb ritme accelerat.

Comentari: Novel·la addictiva, de ritme molt alt, amb acció i intriga per parts iguals. Té un estil massa juvenil pel meu gust, tot i que té lectures més profundes del que sembla. Un llibre força interessant.





La mirada extraña - Felicidad Martínez - Sportula

El recomano a : Lectors experimentats en la ciència ficció, interessats en la especulació sobre el comportament i comunicació d'espècies alienígenes.

Comentari: Són quatre novel·les breus, relacionades entre elles dos a dos, amb un fort component especulatiu relacionat sobretot amb la construcció de societats extraterrestres i el procés de comunicació. Costa una mica d'entrar, el primer relat és complex, però les històries valen realment la pena.

Cuentos desde el otro lado - Nevsky

El recomano a : aquells que gaudíeu molt amb sèries de l'estil de La dimensió desconeguda o Historias para no dormir.

Comentari: Conjunt molt divers de relats d'autors i autores consagrats i d'altres més novells, de nivell molt alt, i que tenen en comú el factor sorpresa i els universos paral·lels. És la recopilació de relats que més he gaudit aquest any, i no m'ho esperava pas ja que no és el meu estil preferit. Com més penso en alguns relats, més m'agraden. 


Luna - Ian McDonald - NOVA

El recomano a : Lectors acostumats a la ciència ficció, té un punt hard, però l'estil i la temàtica també pot ser adequada per lectors que vulguin iniciar-se en el gènere.

Comentari: Una de les lectures més interessants de l'any. Una barreja entre un western, un culebrot veneçolà, El Padrino, Dune i Joc de Trons, ubicat en l'escenari cruel i implacable de la lluna. Problema: és el primer d'una trilogia.




Los gigantes dormidos - Sylvain Neuvel - Stella Maris

El recomano a : Tothom, és un llibre molt entretingut, però el gaudireu molt aquells a qui us agradin els misteris arqueològics.

Comentari: Història de lectura molt àgil gràcies a la seva estructura. La història s'explica a través de registres d'entrevistes, gravacions, informes,... i tracta sobre el descobriment de les peces d'un robot gegant que estan repartides per tot el planeta, i la construcció d'aquest robot mentre s'estudia el seu possible origen. També té el problema que és la primera part d'una trilogia.

El zoo de papel - Ken Liu - Lee Runas

El recomano a : Tothom, especialment a aquells que encara no conegueu aquest fantàstic autor xinés, tot un mestre en les distàncies curtes, us sorprendrà. 

Comentari: Faig una mica de trampa, ja que encara no he llegit tots els relats, però si molts dels que apareixen en aquesta antologia i d'altres que no hi apareixen. Aquest és un llibre que ha d'estar a tots els prestatges dels aficionats al gènere.





El problema de los tres cuerpos - Cixin Liu - NOVA

El recomano a: lectors acostumats a la ciència ficció, amb curiositat per nous autors i nous estils.

Comentari: Primera part d'una trilogia que estic convençut es convertirà en un clàssic de la ciència ficció. Imaginatiu i sorprenent, però amb un estil una mica fred. Els propers llibres són encara millors.



Al principi comentava que hi ha alguns llibres que tinc en el punt de mira per aquest dia. Aquest són els que buscaré. He fet la tria a partir de les recomanacions de lectors l'opinió dels quals tinc en molta consideració. 

I vosaltres, en teniu algun en el punt de mira?

Herba Negra - Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón

El primer comentari que vaig escriure a Goodreads un cop acabada Herba Negra va ser alguna cosa similar a "massa juvenil pel meu gust". I em vaig quedar tan ample.

Més tard vaig pensar que havia estat un pel injust valorant com a massa juvenil una novel·la que potser ha estat planejada per ser juvenil, però que jo no l'he llegida pensant que ho sigui. I això que estava bastant clar: la primera pista la vaig tenir quan vaig comprar el llibre. No el vaig trobar al prestatge de ciència ficció, i quan m'apropava al llibreter per preguntar (feia poc que havia sortit) la vaig veure al prestatge de literatura juvenil. I la segona pista, ben gran a la portada, el fet que hagués guanyat el Premi Ramon Muntaner 2016. Un premi de literatura... juvenil.

Per això em va sorprendre que en l'interessant entrevista que Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón van concedir a Neo Nostromo els autors expliquessin que no la van concebre pensant en aquest tipus de públic. A mi m'ho va semblar per molts aspectes: l'edat dels protagonistes, com interaccionen entre ells, les atraccions incomprensibles que dirigeixen les decisions precipitades que prenen, l'ús de l'acció i el ritme accelerat...
Però no cal pas que ens trenquem el cap amb aquest tema i anem a intentar valorar la novel·la pels seus mèrits o demèrits sense tenir en compte el públic objectiu. 
Una nova espècie de planta, la fada, està fent furor i es troba per tot arreu, ja sigui com a planta ornamental o com a base per la creació de tot tipus de productes cosmètics i culinaris.  L'Eli i l'Eva, companys de pis, coneixen en un hospital a un jove que sembla que tingui greus problemes mentals, en Salva. Tot i així decideixen ajudar-lo a fugir i a partir d'aquell moment es veuen immersos en persecucions,  conspiracions, escenes de violència i  investigacions científiques que els van massa grans, ja que fins i tot el futur de l'humanitat dependrà de les seves accions. 
Estem més acostumats a que aquest tipus d'històries estiguin ubicades en llocs més llunyans que no Girona o la Vall de Boí, un punt d'originalitat al seu favor. La trama pot semblar senzilla, però té algunes idees sobre l'ecologia portada a l'extrem molt interessants.

La història és molt entretinguda, de lectura àgil i força addictiva. Tot i que hi ha dos narradors principals, en Salva i l'Eva, les seves veus són molt similars, no es nota gaire diferència en el to dels seus capítols. De tant en tant apareixen alguns capítols en forma d'entrada en un blog, m'hagués agradat que haguessin tingut més pes dins de la història.
També m'hagués agradat una explicació més detallada de la part científica referent a les mutacions, adaptacions i evolució de l'Artemis, però això ja és per curiositat professional i no és necessari per seguir la trama sense problemes. 

En definitiva, un thriller apocalíptic amb un bon ritme i una trama interessant que té més lectures de les que sembla, però amb un problema amb els personatges i les seves decisions que fan que la novel·la adquireixi un to massa juvenil pel meu gust. 
Estaré pendent de les properes col·laboracions d'aquests dos autors.

Altres opinions de la novel.la: Donde acaba el infinito, La biblioteca del Kraken.