Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? - Varis autors

Aquest setembre es publiquen un parell de col·leccions de relats que han despertat molt el meu interès. Comparteixen moment de publicació i alguns dels autors i autores que hi participen, però les premisses són diferents. Parlo de Barcelona 2059, de Mai Més, i de la protagonista de l'entrada d'avui, Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, publicada per crims.cat. Aquesta antologia és un  projecte molt interessant i original que barreja dos gèneres que m'agraden força, la novel·la negra i la ciència-ficció, i en el que participen alguns dels escriptors i escriptores en català que més m'agraden i que més segueixo, així que va pujar ràpidament posicions en la pila de lectures. L'experiència global ha estat força satisfactòria i us la recomano sense cap mena de dubte, però amb alguns matisos.

En el pròleg Teresa Solana i Àlex Martín Escribà, els responsables del projecte, comenten que  van demanar als participants en l'antologia una història de ciència-ficció, no expressament una distopia, però és curiós com bastants dels autors i autores s'han encarat cap aquest tipus d'història. Potser és degut a la situació de pandèmia en la qual ens trobem, i que és lògic estirar el fil a partir d'aquesta i especular sobre les seves conseqüències i exagerar-les. Tinc la sensació que la distopia potser és un dels gèneres més difícils d'enfocar en un relat, ja que és important situar al lector en les normes de la nova societat i a què són degudes, i a més has de presentar una trama i uns personatges interessants en poc espai, de forma que a vegades hi ha sensació d'una certa pressa en la història. Molts relats haurien lluït més amb algunes pàgines més d'extensió. A més, que tants autors s'hagin decantat cap aquests aspectes distòpics genera una mica de repetició en les diferents històries: pandèmies, mesures higièniques exagerades, control per part dels poderosos, pèrdua de drets... cada relat té la seva personalitat, però hi ha reiteració en alguns aspectes de les trames i si llegeixes diverses històries d'una tirada, queda una certa sensació de dejà-vu. És per això que per gaudir més de l'experiència recomanaria llegir els relats de mica en mica, compaginant-ho amb altres lectures.

Com totes les col·leccions de relats d'aquest estil és irregular; hi ha relats que m'han agradat molt i m'he trobat dies després donant-hi tombs, altres que m'han semblat correctes i altres que m'han deixat fred, sobretot els de to humorístic, amb el que em costa més connectar. Suposo que a tots els lectors els passarà el mateix, però amb relats diferents. Comentaré sense massa detall aquells que m'han arribat més i que voldria destacar. 

Començo amb els que crec que compleixen més la premissa de ser un relat de novel·la negra en un ambient de ciència-ficció. En Jordi de Manuel dóna més pes, amb el seu estil precís i sobri, a la història que a l'escenari en el primer relat del llibre, Redempció. Presenta la investigació d'uns assassinats que són molt semblants als que va cometre un assassí en sèrie fa uns anys. Hi participen protagonistes d'històries anteriors de l'autor. Potser per això és el que és menys distòpic de tots, i té un toc més post-humanista, amb una estructura molt interessant.

Mac Pastor també utilitza personatges d'històries antigues seves en Cita en Chunking Mansions. Un policia de trànsit de Hong-Kong contacta amb una rossa de pel·lícula que li demanarà ajuda, i ell no s'hi podrà resistir, i sense voler entrarà en una espiral d'esdeveniments que ni entendrà, ni podrà controlar. Una història força divertida amb molts dels trets característics de l'autor i que es pot incloure en el corvovers.

També es poden reconèixer alguns dels aspectes característics de les històries de Carme Torras en Traficants d'intel·ligència i m'atreviria a dir que també està situat en un dels seus escenaris habituals. Robots, intel·ligència artificial, empreses tecnològiques que competeixen  i un misteri que es resol de forma sorprenent. És un dels relats en el qual veig més clar que algunes pàgines més li haguessin anat de fàbula perque lluís més i per ajudar a la resolució, que la trobo una mica apressada.

Salvador Macip ens ofereix en Crim (quasi) perfecte una situació de crim en habitació tancada en un escenari distòpic derivat d'una pandèmia en el que hi ha molt poc contacte entre les persones, cosa que dificulta encara més el cas. Un clar homenatge (o potser un remake) a un relat clàssic del gènere escrit per un mestre.

M'ha agradat força també La secció 42, de Teresa Solana, una història freda i asèptica, com la societat que reflecteix, i molt ben estructurada. Acabo amb Andreu Martin, un veterà que aconsegueix en Els extremistes crear una sensació d'angoixa mentre seguim les passes d'una família que vol escapar del control del sistema que regeix la societat. Aquests dos darrers han aconseguit deixar-me mal cos, fet que m'agrada.

En definitiva, un projecte molt interessant que us recomano. Trobareu relats de qualitat mitjana força alta, molt diversos en estil, potser no tant en temàtiques, però segur que hi trobareu històries que us captivaran, ja que els escriptors i escriptores que hi participen són de solvència contrastada. Estic segur que en sentirem a parlar de cara als Ictineus de l'any vinent.

Recomanacions de Sant Jordi

Tot i que per Sant Jordi acostumo a improvisar bastant i em deixo portar per la intuïció quan xafardejo les parades de llibres, sempre n'hi ha uns quants que els tinc marcats per comprar durant aquell dia. 
Per  si feu com jo i voleu alguna referència, aquest any he decidit fer una entrada amb recomanacions de Sant Jordi, unes recomanacions molt personals, escollides entre les obres publicades durant aquest darrer any i pensades per a que hi hagi un ventall ampli de referències, estils, autors i editorials diferents, basades sobretot en la fantasia i la ciència ficció, però no exclusivament. Tant de bo us serveixi a  aquells que vulgueu regalar (o rebre) un llibre diferent per aquesta data tan especial i emblemàtica del nostre país. També us pot fer un cop de ma si teniu una parella una mica friki i vosaltres no ho sou (com li passa a la meva parella) i dubteu de quin llibre regalar.

Començaré amb llibres escrits en català, desprès en castellà i acabaré amb llibres traduïts al castellà.

Farishta - Marc Pastor - Ara Llibres  

El recomano a: Tothom. Els amants del gènere de ciència ficció el gaudireu molt, però els lectors més generalistes també.
Comentari: Una història intrigant, plena de misteris i girs en la trama, de lectura addictiva. La novel·la està estructurada d'una manera molt original, explicant la història des del punt de vista de la protagonista, amb els seu diari personal, però completant-ho amb tot un seguit de transcripcions d'entrevistes, informes, mapes,...que fan la lectura molt entretinguda i addictiva. 
També el trobareu publicat en castellà.



El Navegant - Joan-Lluís Lluís - Proa

El recomano a: Lectors que els agradi la novel.la històrica, o també els interessats en les llengües, la seva varietat i evolució.
Comentari: El llibre té una premisa fantàstica, un noi que és capaç de parlar qualsevol llengua només sentint la traducció d'una paraula, però no s'hi acaba de centrar, es centra més en l'aspecte històric (la França de finals del s XIX) i en l'evolució del personatge. M'hagués agradat més que hagués aprofundit en els viatges del protagonista, però igualment vaig gaudir-lo.

Mans Negres - Jordi de Manuel - Editorial Pagès.

El recomano a: aquells que gaudiu amb la novel·la negra i teniu poc temps per llegir o voleu gaudir-la en petites dosis.

Comentari: Set relats molt entretinguts protagonitzats de manera més o menys directa per l'inspector Sergiot, força diferents en estil i estructura, però amb el denominador comú de la prosa elegant de Jordi de Manuel. Es devora en una tarda.

Deu relats ecofuturistes - Males Herbes

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus en la ciència ficció en llengua catalana, interessats en l'especulació relacionada amb el medi ambient.

Comentari: Antologia una mica irregular, però amb alguns relats molt interessants, sorprenentment, dels autors més desconeguts. No us fixeu en la portada, que desanima una mica, el contingut val la pena. Estic sorprès del poc ressò que ha tingut aquesta antologia publicant-la una editorial forta com Males Herbes.

Bestiari - Edicions SECC

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus dins la narrativa del gènere, i també interessats en la nostra mitologia i les nostres tradicions.

Comentari: Una iniciativa interessant, llastrada potser per la longitud dels relats, massa curta en molts casos, fet que provoca que no es pugui aprofundir en la situació que planteja cada història.  Cada relat està centrat en una de les bèsties de la nostra mitologia. Alguns relats són massa semblants, potser s'hagués pogut triar altres bèsties més diferents. L'enfocament en d'altres casos és força original. 



Herba Negra - Salvador Macip i Ricard Garzón - Fanbooks


El recomano a: Lectors a qui els agradi la narrativa juvenil, o lectors als que agradin els thrillers amb ritme accelerat.

Comentari: Novel·la addictiva, de ritme molt alt, amb acció i intriga per parts iguals. Té un estil massa juvenil pel meu gust, tot i que té lectures més profundes del que sembla. Un llibre força interessant.





La mirada extraña - Felicidad Martínez - Sportula

El recomano a : Lectors experimentats en la ciència ficció, interessats en la especulació sobre el comportament i comunicació d'espècies alienígenes.

Comentari: Són quatre novel·les breus, relacionades entre elles dos a dos, amb un fort component especulatiu relacionat sobretot amb la construcció de societats extraterrestres i el procés de comunicació. Costa una mica d'entrar, el primer relat és complex, però les històries valen realment la pena.

Cuentos desde el otro lado - Nevsky

El recomano a : aquells que gaudíeu molt amb sèries de l'estil de La dimensió desconeguda o Historias para no dormir.

Comentari: Conjunt molt divers de relats d'autors i autores consagrats i d'altres més novells, de nivell molt alt, i que tenen en comú el factor sorpresa i els universos paral·lels. És la recopilació de relats que més he gaudit aquest any, i no m'ho esperava pas ja que no és el meu estil preferit. Com més penso en alguns relats, més m'agraden. 


Luna - Ian McDonald - NOVA

El recomano a : Lectors acostumats a la ciència ficció, té un punt hard, però l'estil i la temàtica també pot ser adequada per lectors que vulguin iniciar-se en el gènere.

Comentari: Una de les lectures més interessants de l'any. Una barreja entre un western, un culebrot veneçolà, El Padrino, Dune i Joc de Trons, ubicat en l'escenari cruel i implacable de la lluna. Problema: és el primer d'una trilogia.




Los gigantes dormidos - Sylvain Neuvel - Stella Maris

El recomano a : Tothom, és un llibre molt entretingut, però el gaudireu molt aquells a qui us agradin els misteris arqueològics.

Comentari: Història de lectura molt àgil gràcies a la seva estructura. La història s'explica a través de registres d'entrevistes, gravacions, informes,... i tracta sobre el descobriment de les peces d'un robot gegant que estan repartides per tot el planeta, i la construcció d'aquest robot mentre s'estudia el seu possible origen. També té el problema que és la primera part d'una trilogia.

El zoo de papel - Ken Liu - Lee Runas

El recomano a : Tothom, especialment a aquells que encara no conegueu aquest fantàstic autor xinés, tot un mestre en les distàncies curtes, us sorprendrà. 

Comentari: Faig una mica de trampa, ja que encara no he llegit tots els relats, però si molts dels que apareixen en aquesta antologia i d'altres que no hi apareixen. Aquest és un llibre que ha d'estar a tots els prestatges dels aficionats al gènere.





El problema de los tres cuerpos - Cixin Liu - NOVA

El recomano a: lectors acostumats a la ciència ficció, amb curiositat per nous autors i nous estils.

Comentari: Primera part d'una trilogia que estic convençut es convertirà en un clàssic de la ciència ficció. Imaginatiu i sorprenent, però amb un estil una mica fred. Els propers llibres són encara millors.



Al principi comentava que hi ha alguns llibres que tinc en el punt de mira per aquest dia. Aquest són els que buscaré. He fet la tria a partir de les recomanacions de lectors l'opinió dels quals tinc en molta consideració. 

I vosaltres, en teniu algun en el punt de mira?

Farishta - Marc Pastor

Feia temps que una història escrita en català no em deixava tan satisfet com Farishta, la darrera novel.la de Marc Pastor,  publicada per Ara LLibres. 

Farishta és el nom de la protagonista de la història, una noia russa d'origen afganès que va ser adoptada per un general rus i la seva dona quan va acabar la guerra d'Afganistan. Els seus pares moren en un accident, i un cop ja és major d'edat i està instal·lada a París, gràcies a un amic del seu pare a la Farishta li ofereixen una feina una mica especial. En un complex d'illes a la Polinèsia francesa hi viu un conjunt de famílies molt riques i que han decidit viure aïllades. La seva feina consistirà en atendre les seves necessitats en aquest entorn paradisíac.

Les raons que aquesta novel.la m'hagi agradat tant són diverses. Per començar, la trama de la història: addictiva, plena de misteris i girs sorprenents, escrita amb molta traça per aconseguir mantenir en tot moment la tensió i l'interès.

El segon gran encert és l'estructura de la novel.la. La part principal de la història ens ve explicada directament en primera persona per la Farishta, mitjançant les seves entrades en un diari personal. El que comença sent una història d'una noia jove que comença a sortir de l'adolescència, tot i que encara està molt influenciada per les hormones, acaba convertint-se en una història narrada per una persona que ha hagut de madurar ràpidament i s'ha d'encarar a problemes molt complexos. Hi ha una evolució del narrador, però també una evolució de a qui va destinat el diari i el que aquest representa, per tant hi ha un canvi molt interessant en com està escrit.

Les entrades del diari es veuen complementades per transcripcions d'entrevistes, informes de seguiment, dibuixos, mapes, lletres de cançons,... cosa que genera que la lectura sigui molt més dinàmica i que puguem descobrir la trama des d'un punt de vista més general i no només a partir de les experiències de la Farishta. L'edició de la novel.la tenint en compte aquesta varietat és espectacular.

Un altre punt molt encertat es l'ús de l'ambientació, tant temporal com espacial. Aquestes misterioses illes gairebé incomunicades, l'origen de les famílies que hi viuen i els sus treballadors i vigilants fan d'un excel·lent teló de fons pels misteris i intrigues que proporciona la història. Té alguns moments que m'ha recordat a la sèrie Lost (i m'atreviria a dir que està fet totalment a consciència). El fet de que la novel.la estigui situada en l'any 93 bàsicament, fa que Marc Pastor utilitzi un gran nombre de referències musicals i culturals que per motius generacionals m'han fet sentir molt còmode, no sé com ho viuran els lectors més joves però. 

No m'agradaria fer spoilers, però si que voldria comentar un dels aspectes importants dins de la història i que no es descobreix fins que aquesta està bastant avançada, o sigui que no llegiu el proper paràgraf si voleu arribar verges a la novel.la. Som-hi? No he llegit tota l'obra de Marc Pastor, però totes les seves històries estan relacionades de manera més o menys directa, tot i que es poden gaudir perfectament de manera aïllada. Farishta està molt lligada amb la novel.la Bioko, i també directament relacionada amb el relat ЕфреМОВ–СТругацкий, publicat en l'antologia Cuentos del otro lado, amb traducció d'Antonio Torrubia. M'ha agradat molt com encara en Marc Pastor el viatge en el temps, amb unes regles ben establertes i clares que permeten unes coses i impedeixen d'altres. És un tema complex, però el resol de manera molt original. M'han semblat tant sòlides com les lleis de la robòtica d'Asimov. 

En definitiva, un llibre addictiu, amb una trama i una estructura molt originals i complexes, acompanyat per una bona edició i que agradarà molt als aficionats al gènere fantàstic, però també m'atreviria a recomanar-lo sense dubtar a lectors mes generalistes. De fet, serà un dels llibres que recomanaré més insistentment per Sant Jordi. Crec que serà un èxit a nivell de vendes, li va molt bé al gènere escrit en català que hi hagi un best-seller de tant en tant. 

Podreu trobar també la versió en castellà publicada per Catedral Books i traduïda per Josan Hatero.

Altres opinions de la novel.la: El biblionauta, La biblioteca del Kraken, Desde Otranto  , Les Rades Grises 

Cuentos desde el Otro Lado

No soy nada fetichista, y hasta la edición de este año de la Eurocon no había hecho nunca cola para que algún autor me firmara su obra. No sé si fue el ambiente de la libreria Gigamesh, o el hecho de desvirtualizar a muchas de las personas con las que interactúo con frecuencia por las redes, pero durante la Eurocon me vestí de fanboy y, libro en mano, perseguí a varios de los autores de la antología Cuentos desde el otro lado para que me firmaran la página donde empieza su relato.

 

Lamentablemente sólo hacía unos días que tenía el libro y no lo había podido leer en su totalidad, de forma que sólo pude comentar algunos relatos con sus autores.

Voy a tirar de tópico y dejar ya dicho que esta antología, como casi todas, es irregular por estilos, temáticas y calidad de los relatos. Cumplido este trámite, en el que coincido con las apreciaciones de otros compañeros como La biblioteca del Kraken, Sagacómic y Donde termina el infinito, pasaré a comentar lo que nos diferencia, que es cuáles son los relatos que nos han gustado más y cuáles menos.

Aunque en principio la antología es de literatura new weird, en mi opinión hay relatos de muchos estilos diferentes: ciencia ficción, terror, mitología, fantasia urbana y incluso algunos que no tienen temática fantástica. Muchos tienen en común un tono triste, bastante pesimista, como si no se pudiese abordar historias de este estilo desde el humor.

Debo reconocer que era un poco escéptico, pues este tipo de literatura no es mi estilo preferido, pero el libro me ha sorprendido gratamente; muchos relatos los considero de calidad alta, y creo que ninguno lo calificaría como un mal relato, cosa que tiene mérito en una antología con tantas historias diferentes como esta. Es una lectura muy recomendable y me ha servido para conocer la obra de diferentes autores españoles de los que no había leído nada, y para confirmar que otros son muy buenos en el arte de escribir narrativa breve.
Insisto en que no calificaría ninguno como un mal relato, pero sólo voy a comentar aquellos que me han llegado más y de los que guardo mejor recuerdo. 
Hay relatos redondos, que narran una situación determinada, concreta, y que cuando acaba, te deja satisfecho y no necesitas indagar más en el escenario que ha imaginado el autor. En este primer grupo destacaria el relato La segunda muerte del padre, de Cristina Jurado, quizás el relato que me ha dejado con más mal cuerpo de toda la antología, en el buen sentido de la expresión. Una historia de terror intensa con un final impactante. 

No acabo de encontrarle el punto fantástico al relato de Tamara Romero, La Ballena varada de Kavelbag, que narra una competición entre dos graffitteros, pero me ha interesado mucho la ambientación y me ha gustado el estilo con el que está escrito.

Concha Perea, la editora de esta colección, consigue mezclar de forma satisfactoria un tema tan peliagudo como el maltrato a las mujeres dentro de la pareja con una especulación basada en una tecnología de control y seguimiento. Casandra 38 me parece un buen relato de ciencia ficción, con el añadido de que me ha provocado un sentimiento de pena y una sensación de abandono y soledad, y he empatizado mucho con la protagonista.
Aunque sigue una temática clásica, el objeto que concede deseos y las consecuencias de éstos, el planteamiento y la resolución de El bazar de los deseos, de Nerea Riesco son originales y el relato me ha convencido.

La mayoría de relatos me dejan con la sensación de que forman parte de una historia más grande que se intuye o que el autor muestra superficialmente y cuando terminan te dejan con ganas de conocer más del universo en el que se sitúan. 
En este grupo destaco el alegato antibélico de Guillem López, Nada que objetar, ubicado en una guerra que recuerda la primera guerra mundial, pero con un toque distópico y steampunk muy interesante. 

Manual para deshacerse de extrañas criaturas, un relato de terror con protagonistas infantiles (que siempre ayuda)  es una historia muy adictiva, con una gran protagonista, que sería un desperdicio que sólo protagonizara este relato. David B Gil demuestra que se desenvuelve con soltura en el tecno-thriller, la novela histórica, la fantasía urbana y el terror.
De Sophia Rei sólo había leído relatos de ciencia ficción, la mayoría de ellos relacionados con el lenguaje. En esta antologia presenta un relato muy diferente, que en principio tiene un tono inocente, pero después se vuelve muy oscuro. Aunque el final es un poco brusco, presenta una realidad alternativa sobre las relaciones entre las niñas y las muñecas muy interesante y que estoy seguro que le dará juego para otras historias.
Termino con el relato que más me ha gustado de la antología, seguramente porque está en mi zona de confort, ЕфреМОВ–СТругацкий, de Marc Pastor, traducido del catalán por Antonio Torrubia. El relato se basa en los viajes en el tiempo, pero con un par de premisas muy originales (hecho difícil en un tema tan utilizado en la literatura de ciencia ficción), y está muy bien escrito. Un relato redondo.
En definitiva, una antología sorprendente cuya lectura os recomiendo sin dudas, aunque la mayoría de historias no se sitúe en las temáticas en las que me siento más cómodo. Hay algunos relatos excelentes, otros que no dejan tanta huella, pero en ningún caso dejan mal sabor de boca. En la introducción Concha Perea comenta que cuando acabó de leer todos los relatos le vinieron a la mente series televisivas como Historias para no dormir, o La Dimensión desconocida. Coincido totalmente, si erais fans de este tipo de historias con final sorprendente, esta es vuestra antología.

El año de la plaga - Marc Pastor

NOTA: Actualizo esta entrada de 2014 debido a la reedición de la novela en Lee Runas.

La película "La invasión de los ultracuerpos" me acojonó la primera vez que la vi (era joven entonces, y recuerdo verla en la televisión con mi madre, que tiene un punto friki a veces. De tal palo...). Si, me refiero a la película en la que sale esta escena. 

Después de leer el relato "Camp Century" de Marc Pastor en la antología Mañana todavía y saber que se podía considerar una continuación de la novela "El año de la plaga" me interesó mucho conocer la causa de la situación que se narra en el relato, ya que los "veges" que menciona tenían mucho parecido con estos alienígenas suplantadores. 

También me apetecía leer alguna novela de género escrita originalmente en catalán. Y he atinado bastante, porque básicamente "El año de la plaga" es una revisión de "la invasión de los ultracuerpos" pero ubicada en Barcelona.  

¿Eso implica que no es una novela original? No necesariamente. Pastor mezcla hábilmente la trama principal de la invasión de los ultracuerpos con la situación personal de Víctor, el protagonista de la historia, y sus relaciones con las mujeres. Además incluye de forma muy amena muchísimas referencias destinadas a la generación de los 35-45, que van desde Sensación de Vivir a Enjuto Mojamuto pasando por el Padrino.

Víctor es un antiheroe: patoso, antisocial (aunque sea trabajador social), y con escaso éxito con el género femenino. Precisamente acaba de salir de un noviazgo que ha terminado de forma abrupta y sus compañeras de trabajo no cesan en el empeño de encontrarle una sustituta. 

La novela es de lectura muy ágil (la he devorado en un par de días), narrada en primera persona, y con muchos diálogos. Tiene un tono cínico muy divertido, y creo que no pretende mucho más que entretener, y lo consigue claramente.

Una crítica: le cuesta arrancar. Padece el síndrome de la montaña rusa: hasta que no llegas al punto mas alto no pasa gran cosa (unas 100 páginas, en este caso), pero  a partir de ese momento, la bajada está llena de emociones y sobresaltos hasta el final.

Es una buena lectura para el verano que ya se acerca, ideal para esos momentos de lectura pero que no puedes tener el 100% de la atención en el texto (playa, piscina...). Tanto la edición en catalán como en castellano están a un precio muy asequible en versión digital, unos 4'5 euros. Relación calidad-precio muy recomendable.

Mañana todavía - Varios autores

Que antología de relatos tan interesante. Estoy convencido que va a dar que hablar (bueno, está dando ya: Pedro en Leemaslibros, Maria Teresa en Inthenevernever...y los comentarios que llegarán). Aunque haya quedado muy satisfecho con la lectura, la calidad de la mayoría de los relatos incluidos no evita que haya un par de cosas que chirrían en el planteamiento de la antología.
La primera es el uso del concepto Distopía. Es un género que me interesa mucho, y uno de los factores que me inclinó a comprar el libro. Estoy un poco decepcionado porque realmente creo que sólo  se puede clasificar como distopía el último relato, el escrito por Javier Negrete. El resto son visiones de futuros más o menos cercanos, casi siempre bastante deprimentes. Encontraremos plagas víricas , catástrofes climáticas, colapsos económicos, evolución de tecnologías existentes o aparición de nuevas, invasiones alienígenas... pero distopías, pocas. Ojo, son ejercicios especulativos muy interesantes, y algunos de gran calidad, pero no los consideraría distopías. Es difícil crear una distopía en narración breve (un análisis mucho mas extenso y interesante sobre este tema es el que ha realizado Miquel Codony, basado en la distopina.)
La segunda es que, debido a que los diferentes relatos tocan temas muy diversos, el abanico de situaciones a comentar es tan amplio que a menudo he tenido la sensación de "déjà vu", de que esta trama ya la había leído en algún relato o novela o que ya la había visto en alguna película o serie de televisión.

No sólo la temática me atrajo mucho de esta antología. La lista de escritores también. He aprovechado la oportunidad para descubrir a autores emergentes que me apetecían, como Marc Pastor, Juan Jacinto Muñoz Rengel o Emilio Bueso. También me interesaba contactar por primera vez con autoras más consagradas que no había leído, como Elia Barceló o Laura Gallego. Y la presencia de "viejas glorias" del panorama fantástico español y de solvencia contrastada como Palma, Negrete, Aguilera o Martínez es la guinda del pastel.

Como en todas las antologías la calidad de los relatos es muy variada, pero la media en este caso es muy alta. Laura Gallego rompe el hielo con "Wekids" un relato que critica simultáneamente las redes sociales y los programas televisivos de talentos, sobretodo infantiles. El final es sorprendente, pero lo había visto venir. Buen comienzo.

"Al garete" de Emilio Bueso es uno de los relatos que más me ha gustado. En una tierra totalmente inundada los supervivientes, a merced de las tormentas, languidecen en superficies flotantes. Muy duro. No será lo último que lea de Emilio Bueso, seguro.

Elia Barceló nos presenta en "2084" una sociedad dividida en castas, algunas modificadas genéticamente y otras "naturales". Un poco decepcionante. Después de los dos primeros relatos, aquí está el primer punto de inflexión de la antología. No me ha convencido el estilo,ni la trama, ni la manera de utilizar los diálogos. 

De Felix J Palma, en cambio, si que me gusta el estilo. Ya había leído alguna de sus colecciones de relatos, aunque tengo "los mapas" aparcados en la estantería (a ver si ahora que publica el tercero me decido...). Su relato "Instrucciones para cambiar el mundo"  tampoco  me ha acabado de convencer, en este caso exclusivamente por la trama. Demasiado surrealistas y absurdas las normas de la sociedad que plantea en el relato. (pijamas para ir al trabajo, desayunar en el autobús...no sé, no le he encontrado la gracia).

"El error" de Rosa Montero es el relato más breve, y ya se había publicado anteriormente. Está en la línea de su novela Lágrimas en la lluvia, que ya había comentado en el blog. Es un relato correcto.

Juan Miguel Aguilera , uno de los creadores del universo de Akasa-Puspa, es uno de mis autores españoles favoritos. "Limpieza de sangre" nos sitúa en un futuro marcado por una gran pandemia de Ébola, todavía activa, con la originalidad de ambientarla en una sociedad musulmana fundamentalista. Buen relato.

"Camp Century" de Marc Pastor ha sido un descubrimiento. La raza humana sobrevive exclusivamente en zonas muy frías después de una invasión alienígena. Se sitúa en el universo de su novela "El año de la plaga", que ya he empezado a leer. Me ha gustado mucho el estilo y la ambientación, aunque el final es un poco brusco y acepta demasiadas interpretaciones.

Rodolfo Martínez presenta el relato "En el ático" . Una soldado de las fuerzas especiales es contratada por un empresario como guardaespaldas y asesina a sueldo.  No me ha terminado de convencer, la sociedad en la que se ambienta el relato queda muy diluida. Me ha dejado un poco a medias, no por el final, que está bien pensado, sino por la parte central del relato.

El siguiente relato es "La inteligencia definitiva" de Jose María Merino. Pasapalabra. ( no entiendo la inclusión de este relato en la antología. Os lo podéis saltar perfectamente. De hecho, os recomiendo que os lo saltéis).

Susana Vallejo sitúa su relato "Gracia" en una Barcelona del futuro en el que hay escasez de alimentos, energía y algunas revueltas sociales. Es un relato que parece tierno, pero es duro. Creo que la autora no ha sabido sacarle todo el jugo a la idea con la que juega el relato. Es una lástima, porque el estilo me ha gustado.

"Colapso" de Juan Jacinto Muñoz Rengel me ha recordado mucho a un episodio de Black Mirror. Tecnología de grabación y reproducción de imágenes instalada directamente en nuestros cerebros, un tema muy interesante que también trataba Chiang en su último relato. Rengel le da una vuelta más: y si esta tecnología se puede hackear? Buen relato, aunque con un final demasiado abrupto.

Y para terminar Javier Negrete presenta el relato más largo de todos, "Los guardianes del tiempo" . La sociedad que plantea Negrete es una sociedad desquiciante y sobreprotectora en la que ha triunfado la corrección política llevada al extremo. Ningún colectivo puede ser discriminado ni sentirse ofendido por el lenguaje. Lo más fácil entonces es cambiar el lenguaje. Es un relato muy trabajado, con muchos detalles, sentido del humor y con mucha mala leche. 

En resumen: una antología muy interesante, con altibajos, pero con relatos de gran calidad, que nos presenta doce futuros diferentes, tristes y deprimentes la mayoría, pero no doce distopías como prometía la portada. Lectura totalmente recomendable.