divendres, 3 de gener de 2020

Ciutat - Clifford D.Simak

Ja he comentat altres vegades  que com a lector de ciència ficció em fa molt feliç el boom de traduccions al català de novel·les de gènere d'aquest darrer any. Hi ha hagut una coincidència afortunada d'una aposta d'editorials més generalistes per la ciència ficció, la consolidació d'editorials que ja fa una anys que treballen amb el gènere i l'aparició d'un parell d'editorials que es centren en la ciència ficció en català: Mai més i Chronos, protagonista de l'entrada d'avui. L'objectiu d'aquesta editorial és publicar clàssics de la ciència ficció que no hagin estat mai publicats en català, i la seva primera elecció ha estat Ciutat, de Clifford D. Simak, amb traducció de Scherezade Surià.


Llegir històries antigues de ciència ficció té un cert risc; algunes no envelleixen bé i els aspectes especulatius a nivell social i tecnològic poden tenir molt poca  cosa a veure amb un  lector actual. Si a més és una història que ja havies llegit abans el risc encara és major, és habitual que els bons records que tens canviïn. Per sort en aquest cas no he tingut aquesta sensació, i he gaudit molt de la novel·la. 

Hi ajuda l'estructura en forma de relats estil fix-up, un format amb el que connecto molt. També ajuden les introduccions a cada relat que els analitzen com si fossin llegendes o mites del món dels gossos, intentant discernir si el que expliquen les històries va ser verídic o és una invenció. És un joc metaliterari força interessant, tot i que potser funcionarien més com a epíleg del relat que com a pròleg, ja que en alguns casos avancen massa el contingut de la història, pel meu gust. Jo us aconsellaria que les llegíssiu desprès, crec que dóna més joc.
Mitjançant les nou històries que conté el llibre assistirem com a testimonis al lent declivi de la civilització humana i a l'aparició de la cultura dels gossos que quedarà com a hereva del planeta. La cultura dels gossos apareix gràcies a unes modificacions anatòmiques que els permeten la parla (i que desprès es transmeten misteriosament a la descendència...Lamarck estaria content) i a la presència dels robots que els ajuden en la manipulació d'objectes i eines i els fan de mainadera quan són cadells. Un d'aquests robots, en Jenkins, és un dels fils conductors, i és tant o més carismàtic que els que va crear el mestre Asimov, que aquest any 2020 hagués fet 100 anys i que era un admirador de l'obra de Simak

No espereu una història d'acció, la novel·la té un to molt tranquil, tot i que emocionant, i genera molts moments de reflexió referents a la nostra espècie: l'aparició inevitable de la violència, la necessitat de la interacció social, la transcendència... potser amb un to una mica innocent, fruit de l'època en que van ser escrits els relats. 
També he de dir que m'ha costat una mica entrar en la dinàmica que proposa l'autor, no recordo que em passés la primera vegada que el vaig llegir, i fins al tercer relat no he acabat de deixar-me portar per les històries. A partir d'aquest moment, però, crec que l'he gaudit més que fa uns anys.
La història durant molt temps va estar formada només per vuit relats, però per fer un homenatge al un dels seus editors  li van demanar que escrigués un novè relat més de 20 anys desprès de que es publiqués l'obra. Entenc que aparegui en una nova edició i traducció com és aquest projecte, però potser m'agrada més com queda tancada la història desprès del vuitè. 
En definitiva, una lectura totalment recomanable, que fa pensar, que enganxa i que deixa moltes intrigues obertes que difícilment podrem resoldre. Un encert que aquesta sigui la primera obra publicada per la editorial Chronos, espero amb ganes els seus nous projectes.