dijous, 27 d’octubre del 2022

Psalm per als construïts en Terres Salvatges - Becky Chambers

Becky Chambers és coneguda per la seva saga de space opera hopepunk The Wayfarers, formada per quatre novel·les, de moment, de les quals només n'he llegit la primera. La filosofia de fons em va agradar i la història és entretinguda, però no em va atreure prou per continuar amb les demès. En canvi, sí que em va interessar la temàtica de la seva novel·la curta To be taught if fortunate, que vaig devorar en una tarda i em va agradar moltíssim. Per això, quan vaig saber que havia publicat una altra novel·la curta en un univers totalment diferent i en la qual apareixen robots, Psalm per als construïts en Terres Salvatges, m'hi vaig llençar de cap. La vaig llegir fa un parell d'anys en anglès. Ara l'editorial Mai Més l'ha publicat en català, amb traducció d'Anna Llisterri, i aprofito per revisar l'entrada que vaig fer en el seu moment.

La història està situada a la lluna Panga, que orbita un gegant gasós, el planeta Motan. Un dia determinat, els robots que sustentaven la societat tecnològica i industrialitzada que habitava el satèl·lit prenen consciència, es desperten i decideixen abandonar els seus llocs de treball. Per consens, la superfície del satèl·lit es divideix en dues parts, una en la que viuran els humans, i l'altra en què la natura creixerà al seu ritme, en la qual els robots s'internen, per no tornar a ser vists en diversos segles. Els humans canvien de paradigma social i creen comunitats sostenibles més petites, deixant de banda els combustibles fòssils i utilitzant energies alternatives, de manera que a tot el satèl·lit només hi ha una ciutat digna d'aquest nom.
El protagonista de la història és Dex, membre d'una ordre monàstica que viatja amb un vagó  tirat per pedals pels diferents pobles del satèl·lit, escoltant els problemes de la gent i oferint la seva ajuda, mentre els prepara infusions personalitzades de plantes medicinals. Quan, a causa d'una crisi personal, decideix viatjar a la zona salvatge del planeta, es troba amb un robot que està viatjant cap a la zona ocupada pels humans i que té com a missió descobrir com li va a la humanitat després de la marxa dels robots. S'estableix entre ells una relació força peculiar i entranyable.

No espereu grans dosis d'acció ni una trama complexa; la història es centra en els diàlegs entre els dos protagonistes, les diferents visions del món, de la vida i de la mort, i com es van descobrint l'un a l'altre. M'ha agradat moltíssim, encara que crec que no és una novel·la per a totes les ocasions ni per a tots els públics, ja que el ritme és lent i t'ha de venir de gust una història d'aquest estil.  Us la recomano sense dubtes, però amb aquest advertiment.

A nivell d'anècdota: Dex és un personatge no binari. En anglès s'utilitzen els pronoms they/them/their quan es parla d'una sola persona no binària. La primera vegada que ho vaig llegir en una novel·la i no ho sabia no vaig entendre res. Ara que ho sé no em va sorprendre, almenys en els moments en què Dex està sol, però en els moments que hi ha els dos personatges, reconec que em va resultar una mica confús. Encara em costa llegir el llenguatge inclusiu, sigui a l'idioma que sigui. En català han optat per l'ús de li, elli i acabar els adjectius amb una i (Li Dex està cansadi, per exemple). Si no esteu acostumats pot costar una mica al principi, però us encoratjo a provar-ho, la història val la pena i aquest no ha de ser un factor per no llegir-la.

Em vaig quedar amb la intriga de com un satèl·lit com Panga està habitat per fauna i flora de la Terra, sense presència de vida autòctona. Espero que aquesta part de la història d'aquest univers s'expliqui en novel·les posteriors. M'agrada molt com Chambers introdueix temes relacionats amb la biologia en les seves històries i tinc molta curiositat per veure com ho justifica. 

Pregària per la timidesa dels arbres, la segona part de la història d'aquests personatges, ja s'ha publicat en anglès i també l'he llegida. En breu apareixerà en català.  Us recomano que l'espereu amb moltes  ganes, però amb tota la tranquil·litat del món, prenent un té pensant en les vostres coses, com li Dex us aconsellaria.

dimecres, 12 d’octubre del 2022

Suïcidis S.A. - Mariló Alvárez

Parlava fa poc amb un escriptor sobre l'editorial Crims.Cat i coincidíem en el fet que, tot i que són especialistes en novel·la negra, sovint s'atreveixen a publicar obres que hibriden diversos gèneres. Un exemple clar pot ser la col·lecció de relats Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? i el llibre que tractarem avui, Suïcidis S.A., de Marilò Àlvarez.

La història és bàsicament un thriller en el qual s'investiga un crim, però està ambientada en un futur pròxim amb alguns tocs distòpics que m'han semblat força interessants. En una societat que pateix els efectes d'una pandèmia el suïcidi es legalitza, es controla i fins i tot s'encoratja des de l'administració. Es creen centres dedicats a investigar els pacients que sol.liciten el suïcidi i a organitzar tots els passos d'ençà que aquest és aprovat fins que el cos resultant és gestionat. 
La història és narrada des de dos punts de vista que alternen capítols. D'una banda, el de  la Queralt, que és una psicòloga que treballa en un dels Centres d'Assistència al Suïcidi, i de l'altra la Lídia, una activista que protesta contra les lleis que gestionen el suïcidi i els centres on es realitza. 
Aquest canvi de punts de vista fa que la lectura sigui àgil i que enganxi al lector. He de reconèixer que en un principi em pensava que la trama era més senzilla del que realment és, però a la meitat de l'obra  hi ha hagut un parell de girs en que l'autora m'ha sorprès i, fins i tot, enganyat (en el bon sentit).

També ajuda al ritme i a l'ambientació les transicions entre capítols, que acaben amb una notícia que explica com s'ha arribat a la situació actual.  És un tipus de recurs que acostuma a agradar-me, però en aquest cas el format en el llibre no acaba de quedar bé estèticament. I, tot i que entenc que estigui al final del capítol per qüestions de coherència en la història, aquest tipus de recursos  m'agrada més al principi que al final.

Em sembla molt valent tractar el tema de les malalties mentals i de les dades esfereïdores de persones que intenten suïcidar-se tal com ho fa la Marilò Àlvarez en aquesta novel·la. És un problema greu de la nostra societat, que ha empitjorat des de la pandèmia, i visualitzar-lo, ni que sigui a partir de la ficció, crec que pot ser d'ajuda. 
En definitiva, un thriller de lectura àgil i refrescant que parla d'alguns aspectes  negatius de la nostra societat en una ambientació força interessant. Una lectura a tenir en compte si aquest octubre voleu llegir autores en català.