Los Testamentos - Margaret Atwood

Ya conocía otras obras de Margaret Atwood, pero no empecé a leer El cuento de la criada hasta que ya llevaba media temporada de la serie televisiva. Paré en el tercer o cuarto capítulo, leí la novela y retomé luego la serie con las dos temporadas que había en ese momento. Creo que fue un acierto y pude disfrutar entonces de los dos productos, cada uno con sus características, con sus fallos y sus aciertos. Ahora bien, si todavía no os habéis acercado a este mundo distópico os recomiendo sin ninguna duda que empecéis por la novela, no hagáis como yo. 

                                    

Tengo pendiente continuar con la serie, por lo tanto no sé si Los Testamentos, la novela que nos ocupa hoy y que es una continuación de El cuento de la criada, tiene relación con la trama que se narra en la tercera temporada. El salto temporal entre las dos novelas, de unos quince años, me hace pensar que no, o como mínimo que no en su totalidad. 

Cuando me enteré que Atwood había decidido volver a escribir una novela ubicada en Gilead más de treinta años después de escribir la primera, y que despejaría algunas dudas que generaba el final de El cuento de la criada, lo primero que pensé es si realmente era necesario. Como buen refranero que soy también me vino a la cabeza que segundas partes nunca fueron buenas, y que era un riesgo (a nivel literario y de prestigio como novelista, a nivel económico seguro que no). 

Una vez terminada la novela, me quedo con la misma sensación: no sé si hacia falta esta aportación para completar la historia, seguramente con lo que propone la serie es suficiente. En cambio, si el planteamiento es hacer un producto para completar la serie creo que puede ser entonces más interesante de lo que me ha resultado la lectura, os lo diré cuando vea la tercera temporada. 
No me entendáis mal, la novela me ha entretenido, incluso me he enganchado mucho en la parte inicial, pero la resolución de la historia me ha resultado decepcionante y me ha dejado mal sabor de boca.
Es una novela coral, a diferencia de su antecesora. A través de la visión de tres mujeres muy diferentes conoceremos muchos más detalles de la estructura social de Gilead, de los mecanismos de control de la población y de las intrigas políticas entre las personas que ostentan el poder.  No quiero desvelar nada de la trama, pero la misma estructura narrativa de la novela ya da muchas pistas después de los tres primeros capítulos de por donde van a ir los tiros, y la parte que tendría que ser sorprendente a mi me ha resultado predecible y la he visto venir de lejos. 

Dos de las protagonistas son mujeres jóvenes, una que vive en Canadá, cerca de la zona fronteriza con Gilead, y la otra una adolescente que ha vivido toda su vida bajo el dominio de esta teocracia evangélica. Sus puntos de vista no pueden ser más diferentes, y el contraste es uno de los puntos interesantes de la primera parte de la novela. 
El tercer punto de vista es el de una vieja conocida, la tía Lydia, un personaje que me resultó fascinante  por su mezcla entre crueldad y ternura y por su fanatismo ciego. 
Conoceremos como era su vida antes de la instauración de Gilead y como ha ido avanzando en el escalafón a lo largo de los años, construyendo la parte femenina de la estructura de poder. Sus capítulos son los más interesantes, intrigantes y emocionantes de la novela. Seguramente en esta opinión ha influido que he escuchado la historia en formato audiolibro, con tres narradoras diferentes, una para cada personaje, y la que hacía de tía Lydia ha hecho un trabajo espectacular. Creo que hay una intención de la autora de hacer un lavado de cara a un personaje al que tiene cariño, darle unas intenciones ocultas que yo no fui capaz de intuir cuando leí El cuento de la criada (ni al ver la serie) y que me han resultado por tanto un poco artificiales y poco convincentes.  La historia que propone está bien, seguramente es la parte más sorprendente de la novela, pero no acaba de casar con lo que narró con anterioridad.

En definitiva, una historia coral que cierra algunas de las tramas generadas en la primera novela y en la serie. Creo que la historia no pedía esta continuación, pero como producto literario es atractivo y entiendo los motivos por los que Atwood ha regresado al mundo que creó en 1985. Si sois muy fans de este universo creo que lo vais a disfrutar mucho. Si lo afrontáis con curiosidad pero sin fanatismo, como es mi caso, creo que puede llegar a ser un poco decepcionante.

El conte de la Serventa - Margaret Atwood

Aquest estiu he d'estar a casa més del que m'agradaria, i per passar l'estona m'estic posant al dia en pel·lícules i sèries que, durant el funcionament habitual del curs, no he pogut gaudir. També  feia molt temps que volia llegir El conte de la Serventa de Margaret Atwood, i vaig tenir molts dubtes de començar a veure la sèrie sense haver llegit prèviament el llibre. Vaig pensar que desprès, coneixent els punts principals de la trama, em faria una certa mandra. El que he acabat fent és simultaniejar els dos productes: vaig començar per la sèrie, però a mig fer vaig voler veure com descrivia l'autora el que reflectien les imatges a la pantalla. El primer que us diré és que us recomano els dos productes, que el llibre és millor (tòpic del dia) i que crec que, si no coneixeu ni el llibre ni la sèrie, els gaudireu més si comenceu pel llibre. Jo he optat per la nova edició en català publicada per Quaderns Crema, amb traducció de Xavier Pàmies.

Com segurament ja sabreu, la novel·la és una distòpia que es basa en el fet que un grup ultraconservador pren el poder per la força a Estats Units i canvia les lleis instaurant una societat repressiva i militaritzada. Hi ha molts col.lectius afectats: els homosexuals, els intel·lectuals, alguns grups religiosos... però les principals víctimes són les dones, que veuen com els seus drets i les seves llibertats són gairebé eliminats. Degut a problemes ambientals i de contaminació la natalitat ha patit una forta davallada i gran part de la població és estèril. Les poques dones fèrtils són tractades com un recurs molt valuós, i algunes són lliurades/confiades als caps del partit en el poder per a que puguin tenir descendència. Són les serventes.

Una d'aquestes serventes, l'Offred, és qui ens explicarà en primera persona les seves experiències en un relat cru i asèptic. Mitjançant flashbacks ens explica com es va arribar a aquesta situació (potser en trauen més suc a la sèrie d'aquest recurs). L'Offred és una supervivent, una dona pragmàtica, no espereu pas una heroïna, em va deixar garratibat com reacciona a la maquinària repressiva basada en les cerimònies, els vestits i els rentats col·lectius de cervell. Una altra cosa que em va sobtar molt és la importància que dóna la protagonista a aquelles petites coses quotidianes que ara ja no pot fer, molt més que als grans ideals i llibertats que ha perdut.
Altres personatges de la història són el senyor i la senyora de la casa on viu l'Offred, altres membres del servei, i la seva família i amigues en els moments anteriors al canvi de règim. En el llibre, però, són tots personatges molt superficials, no s'hi aprofundeix gaire i tenen un paper força secundari. En la sèrie tenen papers molt més rellevants. Crec que és un encert en la sèrie que hagin canviat l'edat del matrimoni a qui serveix l'Offred fent-la molt més propera a l'edat de la protagonista, i també aplaudeixo que hagin incrementat la diversitat racial dins dels protagonistes, una diversitat que en el llibre no es fa present (o no l'he sabut veure). 
Hi ha un personatge, però, que em té fascinat i que té molta presència tant en el llibre com en la sèrie, mantenint de forma molt fidel els diàlegs orginals, la Tia Lydia. Les ties són dones ja madures que "ajuden" a les dones fèrtils a que aprenguin tots els rituals i mecanismes necessaris per a poder ser unes bones serventes. La barreja entre tendresa i crueltat, marcada per una fanatisme cec m'ha semblat fantàstica.

La novel·la es va escriure fa més de 30 anys i segurament no reflexa la situació social i política dels nostres temps, però fa que pensar. Què faríem nosaltres si les nostres llibertats s'anessin reduint progressivament? Protestaríem i sortiríem al carrer o faríem com la granota del conte a qui van pujant de mica en mica la temperatura de l'aigua de l'olla? Em quedo amb la sensació que un dels factors que afavoreix la presa del poder en la novel·la és el conformisme de la població (de moment no m'afecta...) i la por. I això és precisament el que no ha canviat.

En fi, una lectura totalment recomanable, amb una prosa atrapant i una ambientació i una protagonista d'aquelles que és difícil oblidar. Hauria de ser obligatòria a batxillerat. La sèrie també us la recomano. La primera temporada és molt fidel a la novel·la, però a la segona ja es comença a estirar massa el xiclet, i crec que canvia una mica la filosofia de la novel·la i l'evolució d'alguns personatges no és convincent. Però és un bon producte televisiu igualment.

Per acabar, a nivell de curiositat, tant en els llibres en castellà com en la traducció de la sèrie opten per Defred en lloc d' Offred. Vaig trobar molt interessant el punt de vistsa del traductor, Xavier Pàmies, en l' entrevista que li fa Miquel Codony pel Bilionauta.