Òxid sobre òxids - Maria Hernández

Una de les col·leccions històriques de la ciència ficció en català, la de Pagès editors, canvia de director desprès de 19 anys i 30 novel·les publicades. El company Daniel Genís, responsable de la web de referència El biblionauta pren el relleu d'Antoni Munné-Jordà.

La primera novel·la que es publica en el nou format de la col·lecció és Òxid sobre òxids, la primera obra de Maria Hernández, guanyadora del premi Manuel de Pedrolo 2018.

L'autora i els dos directors de la col·lecció en la presentació de la novel·la a Gigamesh

Ha de ser difícil plantejar una història de ciència ficció original utilitzant com a escenari del planeta Mart, ja que hi ha moltes referències anteriors; des dels autors clàssics com Pohl, Dick, Asimov, Clarke o Bradbury fins a novel·les més recents com les proposades per Stanley Robinson, Ian McDonald o El marciano d'Andy Weir. Tot i que durant la lectura m'han vingut al cap imatges d'algunes d'aquestes obres (i d'altres clàssics de la ciència ficció no relacionats amb Mart), crec que Maria Hernández aconsegueix crear una història amb caràcter propi.

El protagonista de la novel·la és en Iuri, un jove amb poc èxit a nivell personal i professional. Gairebé sense voler és triat i preparat per una empresa privada per formar part d'una expedició unipersonal a Mart amb l'objectiu de fer prospeccions de gas metà. El viatge li serveix al personatge com una fugida endavant enfront les seves problemàtiques personals,  per tant el to de la novel·la és bastant reflexiu i introspectiu.
La història està estructurada en tres parts diferenciades: en la primera part l'autora ens presenta al personatge i coneixem el procés de preparació pel viatge. La segona és el viatge en sí i la tercera l'estada al planeta. 
La primera part m'ha costat una mica. El fet que una persona sense preparació prèvia sigui escollida per fer un viatge d'aquest estil,  la forma en que el preparen i com controlen des de la Terra el viatge i l'estada a Mart em grinyola molt, i fins i tot en alguns moments em vaig plantejar abandonar la lectura, superada la meva suspensió d'incredulitat. Per sort no ho vaig fer. El motiu és que sempre hi havia present com una remor de fons de misteri, una sensació de que hi havia quelcom amagat en la història que volia descobrir i, per tant, vaig continuar la lectura. La brevetat de la novel·la va jugar al seu favor.

No entraré en el que passa en la part final de la novel·la per no arruïnar l'experiència. El que si que us diré és que m'ha convençut (tot i que em grinyola alguna explicació científica) i,  per tant, la valoració global és positiva. Tot i que la història és irregular el que si que m'ha agradat és l'estil de l'autora, li ha sabut donar un to emocionant a una història molt personal, i m'ha mantingut enganxat, i això que normalment a mi aquest tipus de novel·les tant introspectives no m'acaben d'agradar.
Si sou amants de la ciència ficció hard aquesta novel·la no és per vosaltres. Si us agraden les històries psicològiques, reflexives i de caire personal amb ambientacions de ciència ficció, si. Estaré pendent del que publiqui aquesta autora, que promet, així com de les novetats de la col·lecció de ciència ficció.

Altres opinions de la novel.la: El biblionauta.

Recomanacions de Sant Jordi

Tot i que per Sant Jordi acostumo a improvisar bastant i em deixo portar per la intuïció quan xafardejo les parades de llibres, sempre n'hi ha uns quants que els tinc marcats per comprar durant aquell dia. 
Per  si feu com jo i voleu alguna referència, aquest any he decidit fer una entrada amb recomanacions de Sant Jordi, unes recomanacions molt personals, escollides entre les obres publicades durant aquest darrer any i pensades per a que hi hagi un ventall ampli de referències, estils, autors i editorials diferents, basades sobretot en la fantasia i la ciència ficció, però no exclusivament. Tant de bo us serveixi a  aquells que vulgueu regalar (o rebre) un llibre diferent per aquesta data tan especial i emblemàtica del nostre país. També us pot fer un cop de ma si teniu una parella una mica friki i vosaltres no ho sou (com li passa a la meva parella) i dubteu de quin llibre regalar.

Començaré amb llibres escrits en català, desprès en castellà i acabaré amb llibres traduïts al castellà.

Farishta - Marc Pastor - Ara Llibres  

El recomano a: Tothom. Els amants del gènere de ciència ficció el gaudireu molt, però els lectors més generalistes també.
Comentari: Una història intrigant, plena de misteris i girs en la trama, de lectura addictiva. La novel·la està estructurada d'una manera molt original, explicant la història des del punt de vista de la protagonista, amb els seu diari personal, però completant-ho amb tot un seguit de transcripcions d'entrevistes, informes, mapes,...que fan la lectura molt entretinguda i addictiva. 
També el trobareu publicat en castellà.



El Navegant - Joan-Lluís Lluís - Proa

El recomano a: Lectors que els agradi la novel.la històrica, o també els interessats en les llengües, la seva varietat i evolució.
Comentari: El llibre té una premisa fantàstica, un noi que és capaç de parlar qualsevol llengua només sentint la traducció d'una paraula, però no s'hi acaba de centrar, es centra més en l'aspecte històric (la França de finals del s XIX) i en l'evolució del personatge. M'hagués agradat més que hagués aprofundit en els viatges del protagonista, però igualment vaig gaudir-lo.

Mans Negres - Jordi de Manuel - Editorial Pagès.

El recomano a: aquells que gaudiu amb la novel·la negra i teniu poc temps per llegir o voleu gaudir-la en petites dosis.

Comentari: Set relats molt entretinguts protagonitzats de manera més o menys directa per l'inspector Sergiot, força diferents en estil i estructura, però amb el denominador comú de la prosa elegant de Jordi de Manuel. Es devora en una tarda.

Deu relats ecofuturistes - Males Herbes

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus en la ciència ficció en llengua catalana, interessats en l'especulació relacionada amb el medi ambient.

Comentari: Antologia una mica irregular, però amb alguns relats molt interessants, sorprenentment, dels autors més desconeguts. No us fixeu en la portada, que desanima una mica, el contingut val la pena. Estic sorprès del poc ressò que ha tingut aquesta antologia publicant-la una editorial forta com Males Herbes.

Bestiari - Edicions SECC

El recomano a: aquells lectors interessats en conèixer noves veus dins la narrativa del gènere, i també interessats en la nostra mitologia i les nostres tradicions.

Comentari: Una iniciativa interessant, llastrada potser per la longitud dels relats, massa curta en molts casos, fet que provoca que no es pugui aprofundir en la situació que planteja cada història.  Cada relat està centrat en una de les bèsties de la nostra mitologia. Alguns relats són massa semblants, potser s'hagués pogut triar altres bèsties més diferents. L'enfocament en d'altres casos és força original. 



Herba Negra - Salvador Macip i Ricard Garzón - Fanbooks


El recomano a: Lectors a qui els agradi la narrativa juvenil, o lectors als que agradin els thrillers amb ritme accelerat.

Comentari: Novel·la addictiva, de ritme molt alt, amb acció i intriga per parts iguals. Té un estil massa juvenil pel meu gust, tot i que té lectures més profundes del que sembla. Un llibre força interessant.





La mirada extraña - Felicidad Martínez - Sportula

El recomano a : Lectors experimentats en la ciència ficció, interessats en la especulació sobre el comportament i comunicació d'espècies alienígenes.

Comentari: Són quatre novel·les breus, relacionades entre elles dos a dos, amb un fort component especulatiu relacionat sobretot amb la construcció de societats extraterrestres i el procés de comunicació. Costa una mica d'entrar, el primer relat és complex, però les històries valen realment la pena.

Cuentos desde el otro lado - Nevsky

El recomano a : aquells que gaudíeu molt amb sèries de l'estil de La dimensió desconeguda o Historias para no dormir.

Comentari: Conjunt molt divers de relats d'autors i autores consagrats i d'altres més novells, de nivell molt alt, i que tenen en comú el factor sorpresa i els universos paral·lels. És la recopilació de relats que més he gaudit aquest any, i no m'ho esperava pas ja que no és el meu estil preferit. Com més penso en alguns relats, més m'agraden. 


Luna - Ian McDonald - NOVA

El recomano a : Lectors acostumats a la ciència ficció, té un punt hard, però l'estil i la temàtica també pot ser adequada per lectors que vulguin iniciar-se en el gènere.

Comentari: Una de les lectures més interessants de l'any. Una barreja entre un western, un culebrot veneçolà, El Padrino, Dune i Joc de Trons, ubicat en l'escenari cruel i implacable de la lluna. Problema: és el primer d'una trilogia.




Los gigantes dormidos - Sylvain Neuvel - Stella Maris

El recomano a : Tothom, és un llibre molt entretingut, però el gaudireu molt aquells a qui us agradin els misteris arqueològics.

Comentari: Història de lectura molt àgil gràcies a la seva estructura. La història s'explica a través de registres d'entrevistes, gravacions, informes,... i tracta sobre el descobriment de les peces d'un robot gegant que estan repartides per tot el planeta, i la construcció d'aquest robot mentre s'estudia el seu possible origen. També té el problema que és la primera part d'una trilogia.

El zoo de papel - Ken Liu - Lee Runas

El recomano a : Tothom, especialment a aquells que encara no conegueu aquest fantàstic autor xinés, tot un mestre en les distàncies curtes, us sorprendrà. 

Comentari: Faig una mica de trampa, ja que encara no he llegit tots els relats, però si molts dels que apareixen en aquesta antologia i d'altres que no hi apareixen. Aquest és un llibre que ha d'estar a tots els prestatges dels aficionats al gènere.





El problema de los tres cuerpos - Cixin Liu - NOVA

El recomano a: lectors acostumats a la ciència ficció, amb curiositat per nous autors i nous estils.

Comentari: Primera part d'una trilogia que estic convençut es convertirà en un clàssic de la ciència ficció. Imaginatiu i sorprenent, però amb un estil una mica fred. Els propers llibres són encara millors.



Al principi comentava que hi ha alguns llibres que tinc en el punt de mira per aquest dia. Aquest són els que buscaré. He fet la tria a partir de les recomanacions de lectors l'opinió dels quals tinc en molta consideració. 

I vosaltres, en teniu algun en el punt de mira?

Mans negres - Jordi de Manuel

De tant m'agrada trencar amb  la temàtica principal del blog, la ciència ficció i la fantasia, i fer allò que en diuen sortir de la zona de comfort. Avui toca parlar de novel·la negra. Espereu,  potser millor de relats negres? És igual, avui toca parlar de l'antologia de relats Mans Negres, de Jordi de Manuel, protagonitzada pel seu personatge més habitual, l'inspector Marc Sergiot.

Vaig conèixer les aventures d'en Sergiot quan vaig fer el propòsit de llegir totes les novel·les que havien guanyat el Premi Ictineu. Jordi de Manuel va guanyar aquest premi el 2009 amb Mans lliures. És una novel·la negra molt correcta i entretinguda amb dosis altes d'especulació, ja que presenta una Barcelona de 2014 amb canvis bastant importants respecte l'època en que es va escriure la novel·la. Vista en perspectiva se li han de reconèixer a l'autor alguns encerts, com ara el clima polític favorable majoritàriament a un referèndum a Catalunya, o els canvis a nivell metodològic en ensenyament, que ara estan molt de moda. En la seva contra i a tall anecdòtic diré que no la va encertar gaire pel que fa a la composició de la plantilla del Barça, però no crec que en Jordi estigui gaire preocupat per això.

En els set relats presents a Mans Negres no trobarem aquest puntet d'especulació, sinó que trobarem històries més típiques de la literatura de detectius, protagonitzades de manera més o menys directa pel Sergiot i totes amb un títol enginyós relacionat amb les mans (de la mateixa manera que moltes de les novel·les d'en Sergiot van relacionades amb un color: Mans negres, Foc verd, Cels taronges, Tres somnis blaus o Cabells porpres).

És una lectura ben variada, per la temàtica dels relats i per com estan estructurats. Cada relat el podem relacionar amb un tret negatiu de la naturalesa humana: cobdícia, luxúria, venjança, gelosia...En algun moment m'ha vingut al cap que potser l'autor feia un homenatge a la pel·lícula Seven, llàstima que no estiguin presents tots els pecats capitals. 
En les antologies és habitual parlar d'irregularitat, de que alguns relats són millors que altres...Lògicament no tots m'han agradat de la mateixa manera, però vull destacar que la qualitat és molt homogènia, tirant cap al notable alt, fet que és difícil.
Trobarem un parell de relats d'estil més clàssic en els que en Sergiot és el narrador principal de la història, com Cop de mà i Mans a l'obra. 
En altres, que potser són els que més m'han interessat, és la persona que comet el crim qui fa de narrador principal o és el protagonista de la història. Jocs de mans i A ma armada m'han agradat molt pel punt d'humor negre que tenen, molt divertits. El personatge implacable i sense escrúpols i com va ascendint a la societat és el que m'ha agradat més del relat Mà de ferro. Mans brutes el destaco pel final, que ens promet noves aventures d'en Sergiot, i per l'estructura que utilitza per explicar la història, una espècie de monòleg-diàleg molt enginyós.

Una mà de pintura té una estructura mixta, basada en les entrades al diari personal d'una mare i una filla i les investigacions policials. És el que m'ha colpit més per la temàtica que toca.

En definitiva, un recull molt recomanable, de lectura àgil i molt entretinguda,  format per set relats molt diversos en temàtica i estil, alguns divertits, altres colpidors i tots escrits amb la prosa elegant d'en Jordi de Manuel. Una de les recomanacions imprescindibles per Sant Jordi pels amants de la novel·la negra. 

Lo bueno, si breve... 5

Nota: Esta es mi colaboración con la revista Supersonic nº5. Ya estáis tardando en descargarla, está llena de entrevistas jugosas, secciones interesantes y relatos espectaculares de Brandon Sanderson, Santiago Eximeno, Eduardo Vaquerizo, Miguel Santander, Víctor Conde  y ATENCIÓN, la traducción del relato ganador del Hugo y el Locus 2016, "Fotos de gatitos, por favor" de Naomi Kritzer y la del relato ganador del Nébula 2016 "Hijas hambrientas de madres famélicas" de Alyssa Wong. 
Una edición de lujo que no os podéis perder.

En mi colaboración con la anterior edición de esta revista planteé un cambio en la estructura de la sección. Si bien el fondo sigue siendo el mismo ( dar a conocer obras interesantes que hayan podido pasar más o menos desapercibidas al lector más generalista), la forma cambia para pasar a comentar novelas en lugar de relatos, y centrándome en trabajos publicados exclusivamente en catalán.

Mi hipótesis es que si una obra tiene cierto éxito de crítica y público en el minoritario mercado catalán, seguramente también la tendrá en el más extenso mercado nacional. Hay un auge de editoriales minoritarias que están publicando obras de género (El transbordador, Apache, Orcinny Press, Dilatando mentes, Carlinga ediciones, Editorial Hiboria...), y aquí pueden encontrar material interesante (de las comisiones ya hablaremos luego).

Siguiendo la dinámica de los anteriores artículos me centraré en obras finalistas o premiadas en diversos premios, en este caso en los premios que entrega la SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia), los premis Ictineu. La votación es popular, y, por tanto, no exenta de las clásicas controversias de este tipo de premios. En una primera ronda los miembros de la SCCFF pueden proponer hasta 5 títulos de cada una de las categorías. Posteriormente, una vez hecha la primera selección, en una segunda ronda cualquier persona puede votar a los finalistas. El voto popular tiene un peso del 50%, la otra mitad es responsabilidad de un jurado especializado (del cual forman parte algunos de los perpetrador….er….colaboradores habituales de esta revista). Este año es el primero que he participado en todo el proceso de votación.

Mi favorita entre las finalistas de la edición del año pasado era Simulacions de vida, de Enric Hercé, publicada por Males Herbes (aunque debo reconocer que todavía tengo pendiente la lectura de Tenebra, la novela que ganó; en el próximo artículo os cuento). Es una historia muy trabajada: cada capítulo está titulado con un acrónimo relacionado con lo que va a contar y narrado desde el punto de vista de un protagonista diferente. Esto provoca que la trama avance de forma tangencial a los personajes y que sea necesaria una lectura atenta, ya que los personajes, que parecen independientes, también estan relacionados de manera tangencial. La estructura es muy parecida a un fix-up. La historia está situada en un futuro cercano y basada en una tecnología, el log, que es una evolución de los smartphones. Leí la novela hace un año y medio, y seguramente algunas de las particularidades de esta tecnología ya no me sonarían tan sorprendentes si lo leyera ahora, el ritmo de los cambios en los móbiles es espectacular. Esto puede provocar que en pocos años esta novela se vea un poco anacrónica, cosa que sería una lástima. El autor está nominado este año a los premios por uno de sus relatos: le deseo mucha suerte.

Steam-punk a la catalana, así es como se presenta en muchos sitios a la novela ganadora de la edición del 2012, La febre del vapor, de Jordi Font-Agustí, publicada por la editorial Pagès. Yo creo que es un error, porque, aunque de vapor hay, y mucho, no presenta las características típicas de su uso de este subgénero (que no es precisamente uno de mis favoritos). En el fondo es una ucronía con estructura de thriller y novela de espionaje. La historia se sitúa en los años previos a la primera guerra mundial. Se ha descubierto un manantial con una agua que, cuando se calienta, genera un vapor capaz de calentar mucho más de lo normal, con lo que se desencadena una segunda revolución industrial en Catalunya basada en esta tecnología, lo que provoca el interés de las grandes potencias mundiales. La trama tiene un cierto tono documental, y si a eso le añadimos el hecho de que varios de los protagonistas son personajes históricos, y están poco caracterizados, la novela es un poco fría, pero muy adictiva. Es curioso como refleja en una historia situada hace un siglo algunos de los aspectos que son recurrentes en la prensa en nuestros días: la relación Catalunya-España, la corrupción y los pocos escrúpulos de la clase dirigente, el hecho de aprovechar al máximo la situación actual sin pensar en las consecuencias futuras… leyéndo la novela tuve cierta sensación de déjá vu.

Si comento una ucronía tengo que comentar una distopía, sino los subgéneros quedan descompensados. Una de las finalistas de 2014 fue Terra Inhóspita: Barcelona 2048, de Maria Dolors Millat, publicada por Edicions el Periscopi. La ambientación es el punto fuerte de esta novela: una sociedad, la Netkracia, que ha derivado a un capitalismo extremo en el que las grandes corporaciones dominan la sociedad a nivel político (con una nueva distribución geográfica), económico (con una nueva moneda, el denario) y legislativo (muchas de las acciones que hacemos habitualmente estan prohibidas o se pueden realizar exclusivamente online). Los nombres de las calles, plazas y instituciones son los de estas corporaciones globales, de forma que podemos estudiar en la Barça University o pasear por la Rambla Bayer. Uno de los puntos más interesantes de la novela es una evolución del soma de Huxley; los ciudadanos disponen de fármacos conductuales que les permiten controlar sus sentimientos para sentirse siempre bién. La variedad y nomenclatura de estas substancias da mucho juego: Somnolence, Antiobsession, Valentis y incluso SelecLove-X para enamorarse temporalmente de personas de una edad determinada. La historia se centra en un miembro de la resistencia, en el momento que se está planteando un golpe muy importante contra el sistema.

En 2011 ganó El joc de Déu, de Salvador Macip, publicado por Edicions Bromera. Es una novela gamberra, irreverente, divertida y, en principio, con una historia ligera. Digo en principio porque las apariencias engañan y utilizando el humor hace reflexiones muy interesantes sobre el viaje en el tiempo y sus paradojas. El protagonista es un perdedor, perezoso y mal estudiante que está enamorado de una de sus compañeras de clase que actúa como si el no existiera. Un dia cuando regresa a su apartamento Dios le está esperando en el sofá para pedirle un favor. Sólo el puede salvar al mundo de la destrucción, pero tendrá que asesinar a un científico antes de que realize un experimento que creará un agujero negro en nuestro planeta. Estructurada en tres partes muy diferentes, y con capítulos muy breves que alternan los puntos de vista de los protagonistas es una historia divertida, entretenida y de lectura rápida y muy amena.    

Los tres finalistas de este año son El crit de les Ultracoses, de David Ruiz (que ya comenté en el artículo anterior), La República Pneumática, de Jaume Valor (que ya ha sido publicada en castellano, por tanto no es objetivo de este artículo) y mi favorita, Michelíada, de Antoni Munné-Jordà, publicada por Males Herbes.

No sé si tendría que comentar esta novela, porque creo que es intraducible, pero el esfuerzo que ha realizado el autor para escribirla merece como mínimo la mención en el artículo. Es una revisión de la Ilíada de Homero, ubicada en una guerra entre dos facciones, los fundamentalistas islámicos productores de petroleo (los troyanos) y el bloque occidental (los griegos), situada en un futuro lejano en el que las guerras son retransmitidas por la televisión. Los protagonistas de cada bloque reciben nombres de marcas de vehículos o de petroleras. Es un juego divertido buscar las correspondencias con los protagonistas de la obra original (Volvo/Agammenón, Landróver/Néstor, Shell/Héctor), aunque el autor se ha permitido algunas licencias en forma de cambios de sexo y de fusión de personajes. Lástima que no domine suficientemente la Ilíada para pillar todas las referencias.

Cada capítulo está narrado con una estructura y estilo diferentes: una obra de teatro, un informe, un interrogatorio, un guión de una producción audiovisual, una notícia de periódico, una crónica medieval, un diario personal, con el estilo de la biblia, de las mil y una noches... Y si eso no implicara suficiente trabajo, los diferentes grupos de personajes utilizan diferentes variantes del catalán. Una obra completísima merecedora del premio, sin duda.

Ya véis que en la variedad está el gusto: ucronías, distopías, viajes en el tiempo, nuevas tecnologías, revisiones de los clásicos...continúo disfrutando mucho descubriendo la narrativa de género escrita en catalán, y todavía tengo en la pila novelas suficientes para un par de artículos como este. La cosa promete.

La Febre del Vapor - Jordi Font-Agustí

Aquest any vaig una mica endarrerit amb el meu propòsit de ficar-me al dia amb la literatura de gènere escrita en català. Els que seguiu habitualment el blog ja sabeu que m'atrauen molt les novetats literàries, però en el cas dels llibres escrits en català acostumo a mirar enrere i llegir novel.les que hagin estat mencionades o guanyadores d'algun premi important. Així es com vaig conèixer Jordi Font-Agustí, a partir de la novel.la guanyadora del Premi UPC Traficants de Llegendes. Em va agradar molt l'estil, la trama i l'escenari, així que vaig pensar que una de les properes lectures que havia de ficar a la llista era La febre del vapor, guanyadora del Premi Ictineu de 2012.

Alguns comentaris que hi ha per la xarxa qualifiquen la novel.la de "Steampunk a la catalana". Aquest subgènere no m'atrau especialment, però reconec que estava intrigat i encuriosit. El que m'he trobat finalment és una ucronía molt correcta la  qual, tot i que el vapor hi és present i de manera molt important, mai pot ser definida com Steampunk segons la meva opinió. Barreja molt bé molts aspectes: espionatge, misteri, investigacions policials, conspiracions polítiques, ciència ficció... però no aprofundeix prou ens els tòpics del Steampunk. No voldria perdre més temps en nomenclatures i classificacions, per això. Cadascú que la consideri com vulgui, el fet és que és una novel.la molt interessant i recomanable.

La història ens sitúa en el període anterior a la Primera Guerra Mundial, en els temps de la Mancomunitat de Prat de la Riba. Un descobriment casual en una gruta propera a Montserrat (més nostrat no podia ser) d'una aigua que en bullir genera un vapor que escalfa molt més del que és normal, desencadena una segona revolució industrial a Catalunya i l'interès de les potències que estan immerses en la guerra.

La història, molt adictiva (l'he llegit en dues tardes), té un cert to documental, potser per això els protagonistes (molts dels quals són personatges històrics) estan poc caracteritzats i no s'aprofundeix gaire en les seves motivacions, el principal defecte que li trobo a la novel.la. L'important són els canvis generats pel nou descobriment i les estratègies que segueixen els dirigents de la Mancomunitat per intentar, sense gaire èxit, que no transcendeixin fins que tot estigui lligat i ben lligat. 

Crec que té molt mèrit el paral·lelisme que l'autor aconsegueix crear entre la situació que reflecteix la novel.la i la situació actual. La corrupció, l'espionatge, el fet d'aprofitar-se al màxim de la situació sense pensar en les conseqüències futures, les relacions entre Catalunya i Espanya...he tingut sovint la sensació de déjá vu. Potser hi ha alguns tòpics del tarannà català que reflecteix la història i que en els darrers anys estan canviant que he trobat  un pel exagerats. 

En resum: una novel.la molt interessant d'història alternativa basada en l'ús del vapor en la que l'ambientació i l'escenari està molt ben trobat, però potser els actors passen massa desapercebuts. 

Altres opinions: La biblioteca del Kraken.

Lo bueno si breve... 4

Nota: Esta es mi colaboración con la revista Supersonic nº4. Ya estáis tardando en descargarla, está llena de entrevistas jugosas, secciones interesantes y relatos espectaculares de Aliette de Bodard, Víctor Conde, Tamara Romero, Guillem López y Felicidad Martínez, entre otros. 
La publico en la setmana de Sant Jordi para que, ya que hablo sobre novelas escritas en catalán, sirvan como recomendaciones para esta entrañable fecha.

En mi colaboración con la anterior edición de esta revista comentaba algunos de los ganadores del premio de novela corta UPC. Es de los pocos premios que permite que las obras se presenten en diversos idiomas. Revisando el palmarés descubrí que algunas de las novelas ganadoras o con mención estaban escritas en catalán, mi lengua materna.

Ya he comentado muchas veces en esta sección mis lagunas con la ciencia ficción escrita en castellano, problema que he ido solucionando gracias en parte a colaborar en esta revista. Mis lagunas de la ciencia ficción escrita en catalán todavía son mayores y más profundas; algo de Manuel de Pedrolo y poca cosa más. Así que, ni corto ni perezoso, en 2015 me propuse leer periódicamente libros de autores catalanes y comentarlos en el blog en el idioma original en el que estaban escritos, transformándolo así en un blog trilingüe, por si no tenía ya suficiente trabajo. Considero que fue una decisión acertadísima, ya que he descubierto pequeñas joyas y autores muy interesantes.

Vaya por delante que desconozco el funcionamiento del mundo editorial, y que no quiero entrar en el terreno de la política ni meterme en camisas de once varas, pero después de leer estas fantásticas novelas se me planteó una duda. ¿Porque hay tan pocas obras recientes escritas en catalán traducidas al castellano? Cierto es que algunos autores como Albert Sánchez Piñol o Marc Pastor son traducidos sistemáticamente (a muchísimos idiomas), e incluso un autor novel como J Valor Montero está escribiendo y publicando casi simultáneamente en los dos idiomas su ucronía situada en el Imperio Romano, pero creo que estos casos son claramente minoría. Y me sorprende, porque si una novela escrita en catalán tiene cierto éxito de público y de crítica entre los aficionados catalanes cabe esperar que entre los aficionados del resto del estado también pueda ser así. Y interpreto también que puede ser mucho más fácil el proyecto de traducción (¿a lo mejor el mismo autor?) y que habrá más facilidades a nivel contractual o fiscal por pertenecer al mismo estado. Pero no tengo ni idea, francamente.

También es posible que una de las causas sea el desconocimiento de los libros de género escritos en catalán, mercado muy minoritario, y, por si esta es la causa, estoy dispuesto a poner mi granito de arena para darlos a conocer.

En este artículo voy a presentaros algunas obras más o menos recientes escritas en catalán, de diferentes géneros, autores y editoriales, con las que he disfrutado mucho durante este último año. El nombre de la sección es Lo bueno, si breve… por tanto he elegido obras que puedan catalogarse de breves, alrededor de unas 200 páginas como máximo (es una lástima, porque me dejo en el tintero obras magníficas más extensas…me las guardo para otra ocasión).

Ya que en los artículos anteriores me centraba en los premios de narrativa breve, comenzaré por las novelas que han sido premiadas. En 2014 El crit de les Ultracoses, de David Ruiz,  recibía la mención especial del premio UPC. Posteriormente la novela ha sido publicada por EdicionsCurbet. Es una historia de invasión alienígena, un claro homenaje a La invasión de los ultracuerpos (y a otras películas famosas), pero con un tono mucho más gamberro, transgresor  y divertido. El protagonista es un investigador de los Mossos de Esquadra de Girona (la ambientación no puede ser más autóctona) que padece alcoholismo después de que su mujer lo abandonara. Su misión será la investigación de una serie de muertes sospechosas en las que siempre estará presente un televisor emitiendo una intrigante nieve gris. La acción se disparará cuando descubra que estos televisores son la puerta de entrada de seres alienígenas que quieren colonizar nuestro planeta y, como no, nuestros cuerpos. Lectura de entretenimiento puro y duro, muy divertida.

Otra novela que triunfó en los premios UPC es Traficants de llegendes, de Jordi Font-Agustí, ganadora de la edición del 2003. Situada en un futuro relativamente cercano en el que las grandes corporaciones son las que dominan la política y sustituyen a los gobiernos, la novela nos presenta una Catalunya independiente que intenta sobrevivir en este mundo globalizado. Precisamente su principal exportación son las Leyendas. En un mundo en el que las migraciones masivas han generado poblaciones muy mezcladas y sin arraigo histórico, mucha gente pudiente decide implantarse unos recuerdos ficticios escogidos a la carta para crearse un pasado familiar y personal con más solera. Aunque los sistemas de seguridad son muy estrictos, algunas leyendas llegan al mercado negro y se distribuyen con facilidad entre la población. Si a todo esto le añades las manipulaciones políticas de un estado debilitado capaz de todo para sobrevivir culturalmente te queda una novela fantástica, merecedora sin duda del premio. Esta novela fue publicada por la colección Ciencia Ficció de la Editorial Pagés, una editorial pequeña afincada en Lleida y que tiene mucho mérito por publicar traducciones y originales escritos en catalán de una calidad más que notable.

 

También de esta editorial es El Vent entre els saguaros, de Montserrat Galícia. Aunque según mi opinión la ciencia ficción es más telón de fondo que parte principal de la trama, la novela tiene aspectos muy interesantes sobre la exploración y reconocimiento de nuevos planetas. Los protagonistas son dos expediciones de exploración y prospección planetaria de diferentes empresas que coinciden en un planeta sin explorar pero con muchas posibilidades. La autora se centra más en las relaciones entre los protagonistas y en su pasado que en el proceso de exploración, es una historia introspectiva pero con toques de misterio e intriga muy atrayentes.

La novela fue finalista de los premios Ictineu de 2015 (los Ignotus catalanes) pero finalmente no ganó.

La que sí que ganó el premio Ictineu en 2014 es La decisió de Manperel de Jordi de Manuel publicada por Columna edicions. La trama gira en torno a Manperel, un matemático que después de haber resuelto uno de los enigmas más complejos se retira a una isla muy poco poblada cercana al Ártico, junto con su perro y su madre. Allí recibe cartas de su padre, con quien hacía mucho tiempo que no entraba en contacto, en las que, mediante cintas grabadas, le explicará los motivos de su marcha, los orígenes de su familia y de su aptitud innata para las matemáticas. Es una novela tranquila, con una excelente ambientación muy lograda que consigue trasladarte a esos rincones remotos y un misterio agazapado que provoca que devores páginas para saber más. Se nota que el autor es experimentado y domina las estrategias narrativas para enganchar al lector. Muy recomendable, incluso para lectores no acostumbrados al género.

La editorial Proa publicó Les cróniques del DèuCoix, de Joan-Lluís Lluís, un relato que tiene como carismático protagonista al Dios Hefestos, único superviviente de los dioses del Olimpo. La historia nos narra cómo intenta sobrevivir a la falta de atención de los mortales y su relación con ellos, que pasa de la indiferencia más absoluta a la preocupación enfermiza por algunos en concreto. Su comportamiento errático, inconstante y a veces caprichoso, lo convierten casi más en humano que en divino (y más porque utiliza poco sus poderes, no sea que despierte la atención del Dios vigente, ese que tiende a ignorar las plegarias de sus seguidores). Aunque la historia se sitúa en diferentes siglos, creo que hubiese dado para más ambientaciones temporales y espaciales, ya que se centra mucho en la isla de Sicilia. Aunque la historia queda bien cerrada, creo que el autor desaprovechó un buen personaje, me quedé con ganas de más. Es una novela que también triunfaría entre los lectores más generalistas, seguro.

Para terminar, una distopía. Hay varias obras del catálogo de la joven y atrevida editorial Males Herbes que podrían tener su sitio en este artículo, pero de las diversas que he leído y se ciñen a la longitud de la novela breve me quedo con Res no es real, de David Gálvez. En esta breve historia, que muestra más que enseña, el autor nos presenta a una sociedad cuya supervivencia se basa en el cultivo de fresas. Unos seres enigmáticos, “Los que nos vigilan”, les proporcionan agua y herramientas, pero se cobran el peaje, ya que de tanto en tanto, después de unos períodos en que todo el grupo duerme muchas horas de forma sospechosa, algunos miembros del grupo desaparecen. Aunque la historia me dejó con muchos interrogantes, es destacable la capacidad del autor para tocar muchos temas complejos en una estructura de capítulos breves como está planteada la novela.

En fin, ya veis que en la variedad está el gusto. Distopías, invasiones extraterrestres, dioses del Olimpo, nuevas tecnologías, exploración de planetas... este año he disfrutado enormemente leyendo literatura de género escrita originariamente en catalán. 
Espero que esta pequeña muestra haya servido para que descubráis este mercado minoritario, pero repleto de pequeñas joyas. La verdad es que me he quedado con ganas de comentar novelas de más páginas y que también he disfrutado mucho, así que seguramente en la próxima edición me saltaré las normas que me he autoimpuesto respecto a la longitud de las obras a comentar y aparecerán por aquí ucronías, evoluciones tecnológicas, fantasía urbana, steampunk, y disquisiciones sobre el lenguaje que me he guardado en la recámara.

! Salud y buenas lecturas!