La mort eterna - Cixin Liu

Avui comentaré la darrera novel.la d'una de les trilogies de ciència-ficció que més m'ha sorprès, la trilogia dels tres cossos, de Cixin Liu. La vaig llegir en anglès, després en castellà, i ara en català en l'edició de Duna Llibres, amb traducció de Mireia Vargas i unes portades espectaculars de Guillem H. Pungiluppi. 

La Mort eterna és la novel·la final de la trilogia, en la qual el lector viatjarà cap a diverses etapes del futur de la humanitat seguint a una protagonista una mica anodina, la Cheng Xin, gràcies a la tecnologia de la hibernació. La novel·la aprofundeix en la relació complicada d'amor-odi amb els trisolarians, i en el concepte del bosc fosc, bases principals dels volums anteriors. 

És molt difícil comentar l'argument de la novel·la sense parlar sobre successos importants de les anteriors i caure en l'espòiler, així que m'estimo més fer una opinió general, sense entrar massa en detalls. 

És una novel.la espectacular, la millor de la trilogia, diversa, sorprenent i plena de sense of wonder. D'aquelles que et reconcilia amb el gènere i que fa petites a altres històries que tenen molt mèrit, però que no suporten la comparació amb aquesta.

La novel.la té molts punts forts, però segurament el que més destaca és la capacitat d'especulació de Cixin Liu. Té una capacitat espectacular per fer creïbles situacions imaginatives, donant tombs i tombs sobre una idea, analitzant causes i conseqüències i proporcionant detalls. En aquesta novel.la vull destacar com explica els canvis sociològics, polítics, filosòfics i fins i tot estètics de les diferents èpoques del futur de la humanitat. Altres punts interessants de l'estil de Cixin que han fet que sigui un dels meus autors favorits són les grans estructures que és capaç d'imaginar, les explicacions científiques de ciència-ficció dura, els girs i sorpreses en la trama i, sobretot, la capacitat d'explicar moltes històries diferents dins de la trama principal, el conte dins del conte, fet que proporciona diverses capes de lectura a la novel.la i la fa més rica. No tot són elogis a l'estil de Cixin Liu. Al meu entendre, té un problema amb el tractament dels personatges, en la seva evolució i la seva caracterització. D'una banda, interpreto que la protagonista de la trilogia és la Humanitat (així, en majúscules, fiquem-nos transcendents), i que no li cal ni li interessa aprofundir en els personatges individuals. L'altra opció és que la majoria dels personatges són xinesos, i que les diferències culturals facin que sembli que no estan caracteritzats.  No és la primera història escrita per un autor o autora asiàtic en la que m'hagi passat això, per tant, potser és culpa meva. També em costa molt recordar i identificar els noms asiàtics dels protagonistes, i crec que això també pot influir.                  En definitiva, un colofó espectacular per una trilogia que serà considerada un clàssic d'aquí a uns anys. Us el recomano sense cap mena de dubte. És una llàstima que Cixin Liu porti tant temps inactiu. En els darrers anys només ha escrit algun relat. Espero que sigui perquè està treballant en un projecte tan ambiciós com aquest. Si és així, pujarà ràpidament a dalt de tot de la pila de lectures.

La terra de la pluja amarga - Wu Ming-yi

Quan vaig llegir ja fa uns anys L'home dels ulls compostos, de Wu Ming-Yi, ja vaig comentar que el més interessant de la narrativa d'aquest autor és el camí, no la destinació on arribes. La seva prosa és pausada, reflexiva, i dona poca importància al tòpic introducció-nus-desenllaç d'històries més clàssiques. Crec que la seva intenció és que descobrim moments importants de la història dels personatges, sense que acabem de conèixer tota la seva trajectòria. A més a més, dona molta informació de l'hàbitat on es desenvolupa l'acció, les espècies que hi habiten, la seva classificació, les seves característiques... fets que a un lector no avesat a la terminologia científica, el pot desanimar.

Tot i que no sigui un llibre que m'atreveixi a recomanar a tothom, ni als lectors habituals del blog, a mi sí que m'interessa molt el que explica aquest fantàstic autor Taiwanès. És per això que quan em vaig assabentar que Chronos publicava la seva col·lecció de relats La terra de la pluja amarga, amb traducció de Mireia Vargas i il·lustracions del mateix autor, va pujar llocs ràpidament a la pila de lectures.

El llibre està format per sis relats, amb protagonistes diferents, tot i que a vegades les històries s'encavalquen i alguns personatges apareixen més d'una vegada, i fins i tot hi ha alguna història relacionada amb L'home dels ulls compostos. Tot i que siguin bastant independents, hi ha diversos aspectes que les agermanen. D'una banda, la ubicació, l'illa de Taiwan, i la importància que dona l'autor a la preservació de la seva biosfera.

D'altra banda, la idiosincràsia dels personatges, tots molt diferents, però tallats pel mateix patró pel que fa a les seves obsessions respecte a algun tipus d'ésser viu de la fauna i la flora de l'illa de Taiwan. Trobarem científics destacats, aficionats naturalistes, autistes amb capacitats extraordinàries, escaladors d'arbres, aventurers... però tots amb una obsessió molt marcada. En alguns moments m'he sentit una mica identificat com a naturalista i excursionista.  L'altre aspecte que tenen en comú, tot i que crec que l'autor no acaba de treure'n el suc, és l'existència d'un virus informàtic, l'Esquerda, que, quan una persona mor, fa arribar l'accés a tots els seus arxius digitals a un familiar o un amic proper. Aquesta podria ser la part més de gènere fantàstic del llibre, però no apareix en tots els relats, i crec que l'autor ho podria haver explotat més.

No us diré que he devorat els relats de la col·lecció, més aviat els he paladejat. He llegit una història breu cada dia, crec que una dosi més elevada d'aquest tipus de narració tan obsessiva i en el fons una mica pessimista, ja que les obsessions es persegueixen, però no s'atrapen, pot arribar a cansar. Com he dit al principi de l'entrada, no m'atreveixo a recomanar-la a tota mena de lectors, tot i que jo l'he gaudit molt. Ara bé, si us interessa la natura i la seva conservació, és un llibre que heu de llegir sense cap mena de dubte. També us el recomano si us agrada l'obra de Richard Powers, autor que jo he descobert aquest any, ja que les històries tenen molts paral·lelismes, i me l'ha evocat en molts moments. 

En l'epíleg fa referència al concepte Liternatura, que he de reconèixer que desconeixia, tot i haver llegit diversos llibres que encaixarien amb la seva definició. Llegint sempre s'aprenen coses noves... En fi, jo he gaudit molt del viatge, i continuaré pendent de les obres que publiqui Wu Ming-Yi. Us recomano que us atreviu a donar-li una oportunitat.

El bosc de la foscor - Cixin Liu

Tal com em va passar amb El problema dels tres cossos, quan El bosc de la foscor ha arribat a les meves mans no me n'he pogut estar i ha pujat a dalt de tot de la (enorme) pila de lectures pendents. L'edició espectacular que ha fet Duna Llibres amb traducció de Mireia Vargas i portada de Guillem H. Pungiluppi és irresistible. 

He detectat que aquest segon llibre és el que sovint ha agradat menys als lectors, però jo li trobo molts mèrits. És cert que a la trama li costa arrencar, el principi no m'ha convençut del tot i fins i tot estava una mica decebut. Té un toc oriental molt marcat, massa poètic, a vegades naïf, que reconec que em desconcerta una mica. Crec que és una qüestió cultural, perquè em passa molt sovint amb productes literaris i audiovisuals d'origen asiàtic (per no parlar dels noms, als quals, quan ja m'hi he acostumat, el llibre gairebé s'ha acabat). La primera novel·la ja tenia aquestes característiques però potser no tan marcades. Això sí, quan arrenca i especialment en el darrer terç de la novel.la, ens presenta unes escenes increïbles, amb un gran sense of wonder, girs sorprenents i una narració molt addictiva. La trama se centra més en la part d'intriga i conspiració que en la part científica, molt més assequible que a la novel·la anterior, encara que sempre present i imprescindible a l'obra d'aquest autor. Tampoc no falta l'usual dispendi d'idees interessants i sorprenents, també típic de l'estil de Cixin. M'ha agradat especialment que repeteix molt pocs personatges, i que aquests estan  millor definits i caracteritzats que al primer llibre, on els personatges masculins es confonien.

Compte, que a partir d'aquest moment hi haurà algun espòiler del primer llibre, així que si no l'heu llegit (fet que gairebé hauria de ser considerat un pecat) us aconsello no continuar.

Quan la humanitat coneix l'amenaça dels Trisolarians, que arribaran en 400 anys, i davant de la constant vigilància dels Sofons, que bloquegen els avenços científics, per sobreviure només queda una alternativa, i és intentar enganyar aquests implacables alienígenes, ja que la seva cultura no és capaç de detectar les mentides. Amb aquest objectiu es nomenen quatre aparedats: persones que disposaran dels recursos que considerin necessaris, la missió dels quals serà imaginar un pla per vèncer els Trisolarians, del qual només ells poden conèixer els detalls per evitar que se n'assabentin gràcies als seus espies. Per contrarestar-los, els humans aliats dels Trisolarians creen la figura dels ensorraparets, encarregats d'esbrinar i publicar cadascun dels plans. 

La història està centrada en la creació de les estratègies dels quatre aparedats a través de diversos períodes de la història futura de la humanitat, ja que, gràcies a la hibernació (a la que Cixin sap traure molt suc), alguns dels protagonistes del segle XXI tindran rellevància al segle XXIII. Poc més puc dir sense desvetllar massa coses de la trama.

Crec que, tot i que és millor la primera novel.la, forma part d'una trilogia totalment imprescindible per a qualsevol amant de la ciència-ficció i és una lectura satisfactòria. Trobareu especulació en l'àmbit científic i social de gran nivell, escenaris i situacions d'acció impressionants (algunes que les recordareu durant molt temps), conspiracions polítiques, girs inesperats a la trama i un final sorprenent i totalment satisfactori, que m'ha deixat amb ganes de més. La tercera novel.la, per mi la millor, segur que apareixerà per aquí pocs dies després de la seva publicació.

El problema dels tres cossos - Cixin Liu

Soc un gran admirador de Cixin Liu. El vaig descobrir amb l'antologia The Wandering Earth i em va fascinar la seva imaginació i la seva capacitat d'especulació. Després vaig anar seguint la publicació de les tres novel·les de la trilogia  Remembrance of the Earth Past, molt guiat per l'Elías Combarro, de l'enyorat blog Sense of Wonder, que havia fet de lector beta de la traducció a l'anglès i que comentava que la tercera novel·la (quan encara no s'havia publicat la primera en anglès) era del millor que havia llegit mai. 

Després he anat llegint tot el que s'ha anat publicant, però eren obres anteriors a les fantàstiques novel·les d'aquesta trilogia, i tot i que presenta idees interessants, les històries no acaben de despuntar tant i les considero obres menors. Lamentablement en els darrers deu anys només ha escrit mitja dotzena de relats (sembla que segueixi el ritme de Ted Chiang, un altre gran escriptor), però en desconec el motiu. 

Quan vaig veure que Duna llibres publicava El problema dels tres cossos en català amb traducció de Mireia Vargas vaig pensar que era una idea fantàstica però arriscada, ja que no fa gaire que es va publicar en castellà  i va tenir molt èxit... però aquesta gent són valents i m'encanta que així sigui. Volia esperar a llegir-me els tres llibres en català tots seguits, com estic fent amb La trilogia de la terra fragmentada de N.K. Jemisin o La trilogia de fundació d'Asimov.... però la carn és feble i no he pogut esperar. L'edició em va cridar molt l'atenció, vaig llegir les primeres pàgines, i com que era un cap de setmana que estava sol a casa de "rodríguez" i sense horaris... el vaig acabar devorant. La primera conclusió és que el català li escau perfectament i que, encara que l'he llegit diversos cops, encara descobreixo alguns detalls que se'm van escapar en lectures anteriors.

Sense entrar en massa detalls de la trama, El problema dels tres cossos és el nom d'un joc de realitat virtual situat en un planeta imaginari que està en un sistema amb tres estrelles, i en què els cicles solars semblen aleatoris, dificultant l'estabilitat necessària perquè sorgeixi una civilització tecnològica. L'objectiu del joc és trobar els motius de les irregularitats i intentar predir els cicles de fred i calor que no permetin la vida per aprofitar al màxim els moments d'estabilitat. M'agrada molt com explica els aspectes científics, fins i tot utilitzant com a figurants personatges històrics famosos per ajudar en l'ambientació i en les argumentacions. He de reconèixer, però, que en alguns moments algun concepte ha estat difícil d'entendre (i això que tinc formació científica), té un punt  hard que potser pot desanimar a algun lector.

L'origen d'aquest joc es relaciona amb fenòmens estranys que els científics que fan investigacions més punteres estan patint. Simultàniament, explica alguns successos que van passar en la Revolució Cultural xinesa que afectaran al present i al futur de la humanitat. Cixin, de forma magistral, ens fa seguir la història a través de salts temporals, d'una època a l'altra, mitjançant girs inesperats en la trama fins que al final totes les peces encaixen. 
 

La part que menys em convenç de l'estil de Cixin Liu és el tractament dels personatges (sobretot els masculins, tots molt semblants) i l'estil dels diàlegs. Quan vaig llegir la primera novel·la en anglès em vaig quedar amb la sensació que les reaccions dels personatges eren molt fredes, molt impersonals, així com la majoria de les relacions entre ells. Vaig pensar que podia ser degut a la traducció, però després de llegir-los en castellà i en català, m'he quedat amb la mateixa sensació. He arribat a la conclusió que és un aspecte cultural; m'ha passat també amb altres productes literaris o audiovisuals d'origen asiàtic. Aquesta sensació s'agreuja si li afegim la meva incapacitat per recordar i identificar els noms xinesos. Alguns fragments que m'interessaven molt els he rellegit en els tres idiomes, per veure com cada traductor matisava alguna part de la trama. El missatge general és el mateix, però les tres traduccions són força diferents. Que difícil ha de ser l'ofici de traductor... 

En un parell de setmanes apareixerà a Netflix l'adaptació en format de sèrie d'aquesta primera novel·la. Tinc moltes ganes de veure si respecten la filosofia del producte, però he llegit la sinopsi i ja tremolo... En fi, que he tornat a gaudir molt de la lectura i no puc fer res més que recomanar-vos-la. I sabeu què és el millor? Que les dues novel·les que queden encara són més espectaculars. Envejo als lectors que no han llegit res de Cixin Liu i el comencin a descobrir amb aquesta edició en català. Els espera un viatge ple de sorpreses, mil històries, èpoques i ambients diferents,  imaginació desbordant i escenes impactants que us deixaran sense alè. Quan es publiqui el segon, m'hi llençaré de cap.

L'home dels ulls compostos - Wu Ming-Yi

Fer les sinopsis de les novel·les crec que ha de ser una de les tasques més difícils del món editorial. Em molesta molt quan expliquen massa aspectes de l'argument i encara més que facin spoilers. La de la novel·la que comentaré avui, L'home dels ulls compostos, de Wu Ming-yi, publicada per Chronos amb traducció de Mireia Vargas, és totalment el contrari; es queda curta. No ho faig mai, però avui la copiaré:

"L'Alice ha perdut el marit i el fill en un accident a la muntanya i ja no té esma per viure. L'Atrie s'ha de fer a la mar per complir amb el ritu dels segons fills de l'illa de Wayo-wayo. Ambdós semblen condemnats a morir, però una catàstrofe mediambiental a la costa de Taiwan provocarà que es coneguin. Aquesta trobada donarà un nou sentit a les seves vides."

És impossible que amb tan poques línies es pugui copsar la gran riquesa de trames secundàries i de detalls que té aquesta història, que crec que és el factor que ajuda més al seu gaudi.  Potser m'equivoco, però tinc la sensació que els seus editors tenien molt clar que el llibre tindria molt èxit pel boca-orella, i que només feia falta que algunes persones el llegissin perquè s'anessin estenent les recomanacions.

No vull entrar en massa detalls de l'argument, però sí que vull avisar als futurs lectors i lectores que el llibre presenta una barreja d'estils, veus i temàtiques força arriscada. D'una banda, és un clam naturalista i ecologista i critica com ens estem entossudint a fer malbé l'únic racó de l'univers on podem viure, de moment. D'altra banda, hi ha moltes parts que són històries costumistes i mostren la quotidianitat dels personatges, però m'han semblat molt interessants, potser per la llunyania i l'estranyesa d'alguns costums i formes de viure de Taiwan. I també és un llibre de gènere fantàstic, ja que la màgia, les llegendes i el poder dels rituals i de les tradicions té un pes molt important en la trama. 

Les tres parts en si ja tindrien interès per separat, el gran mèrit del llibre és com aconsegueix conjuntar-les en una història addictiva. Però és una addicció suau, sense presses. La història t'acarona quan la llegeixes, i hi vols tornar aviat quan la deixes, però no genera un neguit com pot passar en altres tipus de gèneres.

Hi ha alguns aspectes que m'han agradat molt, com ara el xoc cultural entre els protagonistes, que l'autor doni molta importància al nom dels éssers vius que esmenta (deformació professional, suposo), o que alguns personatges tinguin escenes narrades en primera i en tercera persona. També vull destacar que algunes imatges són colpidores i reconec que m'han tocat ben endins. I hi surt un gat! Això pels que convivim amb (o servim a) felins sempre és un punt extra.

A mesura que anava avançant en la lectura i que quedaven cada cop menys pàgines ja veia clar que la conclusió del llibre seria el que menys em convenceria, i així ha estat. No és decebedor, però sí massa brusc. Tot i això, és una de les històries que, coneixent alguns aspectes de la trama, estic convençut que gaudiré molt d'una segona lectura.

La novel·la ha estat traduïda a diversos idiomes, però encara no en castellà. Suposo que, veient les bones crítiques que està rebent, això canviarà aviat. Em sorprèn com ha passat per sota del radar de les grans editorials generalistes, on crec que podria encaixar perfectament i ser un èxit. La meva felicitació des d'aquí a la gent de Chronos. 

En definitiva, he descobert una gran història i un gran narrador. No puc fer més que recomanar-vos la seva lectura.

Altres opinions de la novel·la: El biblionauta.