Para aprender, si la suerte nos sonríe - Becky Chambers

NOTA: Actualizo un poco la entrada que realicé hace cuatro años cuando leí esta fantástica novela en inglés debido a su publicación en castellano por la editorial Crononauta, con traducción de Pilar Martínez Tello.

Para aprender, si la suerte nos sonríe no es mi primer contacto con la obra de Becky Chambers. Hace unos años leí la versión en castellano que publicó Insólita con traducción de Alexander Paez de la primera novela del universo de los Wayfarers, El largo viaje a un pequeño planeta iracundo. Es una novela con algunos planteamientos muy interesantes, divertida, emotiva a veces y con un tono optimista que es poco usual en la ciencia ficción, aunque cada vez hay más productos de este estilo. Aunque la lectura me gustó no me motivó lo suficiente para buscar las otras dos novelas situadas en este universo. La pila ya es suficientemente alta. Pero sí que me interesé por una novela corta nominada al Hugo y no relacionada con las anteriores, después de ver los comentarios elogiosos de varios de mis compañeros. Coincido con ellos; la devoré en un par de sentadas, atrapado por las variadas situaciones, preocupado por los protagonistas y gozando con algunos momentos de sense of wonder relacionados con la ciencia que hacía tiempo que no encontraba en una novela. 

La historia se centra en el viaje de exploración de una nave tripulada al sistema planetario de una estrella situada a varios años de viaje de nuestro planeta. El objetivo es explorar algunos cuerpos del sistema y buscar, identificar y catalogar las posibles especies vivientes, intentando afectarlas lo menos posible. Una de las tripulantes envía un diario narrado en primera persona a la Tierra  de las actividades y sensaciones de la tripulación y de sus descubrimientos. Me ha gustado mucho por la originalidad de como enfoca algunos aspectos científicos relacionados con un posible viaje espacial: la forma en que la tripulación sobrevive durante el viaje en un estado de aletargamiento, o como son los primeros pasos al despertar, tanto a nivel psicológico como físico. El aspecto más destacable, es la opción por la que la autora apuesta  para que los astronautas sobrevivan a las diferentes condiciones del viaje espacial y de los exoplanetas que van a visitar. Una opción basada más en los cambios de las características biológicas de los humanos que en aspectos tecnológicos. Este enfoque me ha recordado en algunos momentos al que escoge Peter Watts en varias de sus novelas, pero con la diferencia que aquí estas modificaciones son reversibles y dan mucho más juego.

Uno de los principales méritos es como consigue presentar una importante variedad de escenarios y de situaciones sin dejar de lado la caracterización de los cuatro personajes y de sus relaciones. Es muy difícil conseguirlo en una novela tan corta. Creo que ha desperdiciado ideas para poder ofrecer un libro más largo o más de un producto, pero no seré yo quien se queje, ya que el resultado final es muy satisfactorio.

También me ha parecido muy original el enfoque de la difícil relación de contacto con el planeta Tierra, con unos 14 años de desfase temporal. 

En fin, que me ha encantado hasta el título, rimbombante como todos los de la autora, una vez que sé de donde procede. Os la recomiendo sin duda alguna. En mis entradas acostumbro a indicar algunos aspectos negativos de los libros que leo, pero a este el único pero que le voy a reprochar es su longitud, ya que me he quedado con ganas de más. La situación queda cerrada de manera satisfactoria, una continuación no es necesaria, pero sí que hay posibilidades a explorar y aquí contaréis con un lector interesado. 

En la entrada original comentaba que estaba convencido de que aparecería pronto traducida en castellano. Ha tardado unos años, y primero se ha publicado la  versión en catalán, pero me apunto un tanto. 

La narradora al final plantea una pregunta, y le diría que SÍ, sin duda alguna. Intentaré hacerle llegar mi respuesta, y dentro de 30 años ya os contaré lo que le ha parecido.

Otras opiniones de la novela: Donde termina el infinito, Fantastica ficción

Aprendre, si tenim sort - Becky Chambers

Quan vaig llegir en anglès Aprendre, si tenim sort l'any 2020, no va ser el meu primer contacte amb l'obra de Becky Chambers. Havia llegit la versió en castellà que va publicar Insólita amb traducció d'Alexander Paez de la primera novel·la de l'univers dels Wayfarers, El largo viaje a un pequeño planeta iracundo. És una novel·la amb alguns plantejaments molt interessants, divertida, emotiva de vegades i amb un to optimista que és  poc usual a la ciència-ficció (tot i que va agafant pes). 

Tot i que la lectura em va agradar no em va motivar prou per buscar les altres novel·les situades en aquest univers. El bon rotllo en petites dosis m'agrada, massa seguit, no tant.  Potser és per això que he gaudit molt d'un altre escenari escrit per Chambers, com són les aventures de Mongi i Robot, per què malgrat destil·lar bon rotllo per tot arreu, té la mida justa. Entre aquestes dues històries vaig llegir la novel·la independent que protagonitza l'entrada d'avui, Aprendre, si tenim sort.  Ara l'he rellegida en l'edició de Mai Més amb traducció d'Anna Llisterri i portada de Maria Picassó. L'he tornat a devorar en un parell de tardes, atrapat per les situacions variades, preocupat pels protagonistes i gaudint amb alguns moments de sense of wonder relacionats amb la ciència que feia temps que no trobava en una novel·la. 

La història se centra en el viatge d'exploració d'una nau tripulada al sistema planetari d'una estrella situada a diversos anys de viatge del nostre planeta. L'objectiu és explorar alguns cossos del sistema i cercar i identificar les possibles espècies vivents, intentant afectar-les el mínim possible. Catalogar, no colonitzar, és un dels lemes dels protagonistes.

Una de les tripulants envia un diari narrat en primera persona a la Terra de les activitats i sensacions de la tripulació i dels seus descobriments. M'ha agradat molt  l'originalitat de com enfoca alguns aspectes científics relacionats amb un possible viatge espacial: la manera com la tripulació sobreviu durant el viatge en un estat de letargia, o com són els primers passos en despertar, tant en l'àmbit psicològic com en el físic. L'autora dona molta importància als detalls i a la quotidianitat dins de la nau, però sense deixar de banda el treball científic. L'aspecte més destacable és sens dubte l'opció per la qual Chambers aposta perquè els astronautes sobrevisquin a les diferents condicions del viatge espacial i dels exoplanetes que visitaran. Una opció basada més en els canvis de les característiques biològiques dels humans que no pas en aspectes tecnològics. De fet, he detectat una certa obsessió durant tota la història amb el concepte de la metamorfosi. Aquest enfocament m'ha recordat en alguns moments que escull Peter Watts en diverses de les seves novel·les, però amb la diferència que aquí aquestes modificacions són reversibles i donen molt més joc.

Un dels principals mèrits d'aquesta entranyable història és com aconsegueix presentar una important varietat d'escenaris i situacions sense deixar de banda la caracterització dels quatre personatges i de les seves relacions. És molt difícil assolir-ho en una novel·la tan curta. Tot i això, crec que ha desaprofitat idees per poder oferir un llibre més llarg o més d'un producte, però jo no seré qui es queixi, ja que el resultat final és molt satisfactori.

També m'ha semblat molt original l'enfocament de la relació difícil de contacte amb el planeta Terra, amb uns catorze anys de desfasament temporal.

En fi, que m'ha encantat fins i tot el títol (grandiloqüent, marca de la casa de l'autora), una vegada sé a què fa referència. No puc fer res més que recomanar-vos-la. A les meves entrades acostumo a indicar alguns aspectes negatius dels llibres que llegeixo, però a aquest l'únic que li retrauré és la seva longitud, ja que m'he quedat amb ganes de més. La situació queda tancada de manera satisfactòria, una continuació no és necessària, però sí que hi ha possibilitats a explorar i aquí trobarà un lector interessat. En la meva primera entrada sobre la novel·la apostava que segurament la veuríem traduïda aviat en castellà (serà així d'aquí a uns mesos), però primer ho ha estat en català. Ha trigat més del que esperava, però l'he encertat i m'anoto un punt. Toca tants pals i de forma tan didàctica i entretinguda que estic pensant a recomanar-la com a lectura d'estiu per aquells alumnes de batxillerat que estan molt interessats en la ciència.

Al final del llibre la narradora planteja una pregunta, i li diria que SÍ, sense cap mena de dubte. Espero que tornem a rebre un altre diari amb les seves aventures.

Pregària per als tímids com els arbres - Becky Chambers

Avui comentaré Pregària per als tímids com els arbres, la segona novel·la de Mongi i Robot escrita per Becky Chambers després de Psalm per als construïts en terres salvatges, publicat en català per Mai Més amb traducció d' Anna Llisterri. Encara que sigui una segona part, no patiu pels espòilers, l'argument no és excessivament important en aquestes novel·les i literalment correspon al que s'explica a les sinopsis. Hi ha poques coses a revelar, en el fons.

La història està situada a la lluna Panga, que orbita un gegant gasós, el planeta Motan. Un dia determinat, els robots que sustentaven la societat tecnològica i industrialitzada que habitava el satèl·lit van prendre consciència, es van despertar i van decidir abandonar els seus llocs de treball. Per consens, la superfície del satèl·lit es va dividir en dues parts, una perquè visquin els humans, i l'altra en la qual la natura creix al seu ritme, i en la qual els robots s'internen, per no tornar a ser vistos en diversos segles. Els humans canvien de paradigma social, creen comunitats sostenibles més petites, deixant de banda els combustibles fòssils i utilitzant energies alternatives, de manera que a tot el satèl·lit només hi ha una ciutat digna d'aquest nom. El protagonista de la història és Dex, membre d'un ordre monàstic que viatja mitjançant un vagó tirat a pedals pels diferents pobles del satèl·lit, escoltant els problemes de la gent i oferint la seva ajuda, mentre els prepara infusions personalitzades de plantes medicinals. Quan a causa d'una crisi personal decideix viatjar a la zona salvatge del planeta, es troba amb un robot, Moixeró, que està de camí cap a la zona ocupada pels humans i que té com a missió descobrir com li va a la humanitat després de la marxa dels robots.

Aquesta segona novel·la tracta del lent viatge dels dos personatges fins a la ciutat més important de Panga mentre recorren diverses poblacions i coneixen gent. I aquest és el resum, no espereu gran cosa més. El que és rellevant és la relació que s'estableix entre els protagonistes, les seves converses i les seves reflexions mentre viatgen pel pacífic, encara que misteriós, món de Panga. A la primera novel·la hi havia espai per situar el lector en l'escenari, una mica de presentació i ambientació. En aquesta segona novel·la no. Tota la història gira al voltant del viatge de tornada cap a la metròpolis. La veritat és que em resulta sorprenent que, amb tan poc, hagi gaudit tant de la lectura. 

Li Dex és una persona no binària i quan està protagonitzant l'acció, l'autora, en anglès, fa servir els pronoms they/them. Em va costar molt acostumar-me a aquesta terminologia quan el vaig llegir en anglès. Ja em generava confusió quan el personatge estava sol en la primera novel·la, en aquesta segona que van tota l'estona en parella el primer que em passava pel cap és que eren els dos personatges els que feien l'acció. Això no m'ha passat en la traducció en català, ja que han optat per l'ús de li, elli i acabar els adjectius amb una i (Li Dex està cansadi, per exemple). Si no hi esteu acostumats, pot costar una mica al principi, però us encoratjo a provar-ho, la història realment val la pena i aquest no ha de ser un factor per no llegir-la.

La meva principal crítica és que en la primera novel·la em vaig quedar amb les ganes de saber què havia passat perquè Panga estigués terraformat i habitat per humans, i esperava alguna explicació d'aquests fets en aquesta segona novel·la. 

Hauré de continuar esperant, encara que em quedo amb la sensació que a l'autora no li interessa pas explicar aquesta part de la història, ni és necessària per al seu gaudi.

En fi, que Chambers em té totalment seduït en les distàncies curtes (em costa més a les novel·les llargues) i, sobretot, en aquest escenari. Reconec que en molts moments m'he emocionat, i això em passa amb pocs autors i autores, quan llegeixo. Espero que publiqui alguna novel·la curta més de títol recaragolat situada en aquest fantàstic univers. Compta amb un lector molt interessat.

Psalm per als construïts en Terres Salvatges - Becky Chambers

Becky Chambers és coneguda per la seva saga de space opera hopepunk The Wayfarers, formada per quatre novel·les, de moment, de les quals només n'he llegit la primera. La filosofia de fons em va agradar i la història és entretinguda, però no em va atreure prou per continuar amb les demès. En canvi, sí que em va interessar la temàtica de la seva novel·la curta To be taught if fortunate, que vaig devorar en una tarda i em va agradar moltíssim. Per això, quan vaig saber que havia publicat una altra novel·la curta en un univers totalment diferent i en la qual apareixen robots, Psalm per als construïts en Terres Salvatges, m'hi vaig llençar de cap. La vaig llegir fa un parell d'anys en anglès. Ara l'editorial Mai Més l'ha publicat en català, amb traducció d'Anna Llisterri, i aprofito per revisar l'entrada que vaig fer en el seu moment.

La història està situada a la lluna Panga, que orbita un gegant gasós, el planeta Motan. Un dia determinat, els robots que sustentaven la societat tecnològica i industrialitzada que habitava el satèl·lit prenen consciència, es desperten i decideixen abandonar els seus llocs de treball. Per consens, la superfície del satèl·lit es divideix en dues parts, una en la que viuran els humans, i l'altra en què la natura creixerà al seu ritme, en la qual els robots s'internen, per no tornar a ser vists en diversos segles. Els humans canvien de paradigma social i creen comunitats sostenibles més petites, deixant de banda els combustibles fòssils i utilitzant energies alternatives, de manera que a tot el satèl·lit només hi ha una ciutat digna d'aquest nom.

El protagonista de la història és Dex, membre d'una ordre monàstica que viatja amb un vagó  tirat per pedals pels diferents pobles del satèl·lit, escoltant els problemes de la gent i oferint la seva ajuda, mentre els prepara infusions personalitzades de plantes medicinals. Quan, a causa d'una crisi personal, decideix viatjar a la zona salvatge del planeta, es troba amb un robot que està viatjant cap a la zona ocupada pels humans i que té com a missió descobrir com li va a la humanitat després de la marxa dels robots. S'estableix entre ells una relació força peculiar i entranyable.

No espereu grans dosis d'acció ni una trama complexa; la història es centra en els diàlegs entre els dos protagonistes, les diferents visions del món, de la vida i de la mort, i com es van descobrint l'un a l'altre. M'ha agradat moltíssim, encara que crec que no és una novel·la per a totes les ocasions ni per a tots els públics, ja que el ritme és lent i t'ha de venir de gust una història d'aquest estil.  Us la recomano sense dubtes, però amb aquest advertiment.

A nivell d'anècdota: Dex és un personatge no binari. En anglès s'utilitzen els pronoms they/them/their quan es parla d'una sola persona no binària. La primera vegada que ho vaig llegir en una novel·la i no ho sabia no vaig entendre res. Ara que ho sé no em va sorprendre, almenys en els moments en què Dex està sol, però en els moments que hi ha els dos personatges, reconec que em va resultar una mica confús. Encara em costa llegir el llenguatge inclusiu, sigui a l'idioma que sigui. En català han optat per l'ús de li, elli i acabar els adjectius amb una i (Li Dex està cansadi, per exemple). Si no esteu acostumats pot costar una mica al principi, però us encoratjo a provar-ho, la història val la pena i aquest no ha de ser un factor per no llegir-la.

Em vaig quedar amb la intriga de com un satèl·lit com Panga està habitat per fauna i flora de la Terra, sense presència de vida autòctona. Espero que aquesta part de la història d'aquest univers s'expliqui en novel·les posteriors. M'agrada molt com Chambers introdueix temes relacionats amb la biologia en les seves històries i tinc molta curiositat per veure com ho justifica. 

Pregària per la timidesa dels arbres, la segona part de la història d'aquests personatges, ja s'ha publicat en anglès i també l'he llegida. En breu apareixerà en català.  Us recomano que l'espereu amb moltes  ganes, però amb tota la tranquil·litat del món, prenent un té pensant en les vostres coses, com li Dex us aconsellaria.

A Prayer for the Crown-Shy - Becky Chambers

Hoy voy a comentar A Prayer for the Crown-Shy, la segunda novela de Monk and Robot escrita por Becky Chambers después de A Psalm for the Wild-Built. Aunque sea una segunda parte, no sufráis por los spoilers, el argumento no es excesivamente importante en estas novelas y  literalmente corresponde a lo que se explica en las sinopsis. Hay pocas cosas a desvelar, en el fondo.

La historia está situada en la luna Panga, que orbita un gigante gaseoso, el planeta Motan. Un día determinado, los robots que sustentaban la sociedad tecnológica e industrializada que habitaba el satélite toman consciencia, se despiertan, y deciden abandonar sus puestos de trabajo. Por consenso, la superficie del satélite se divide en dos partes, una para que vivan  los humanos, y la otra en la que la naturaleza crece a su ritmo, en la que los robots se internan, para no volver a ser vistos en varios siglos. Los humanos cambian de paradigma social, creando comunidades sostenibles más pequeñas, dejando de lado los combustibles fósiles y utilizando energías alternativas, de forma que en todo el satélite solo hay una ciudad digna de ese nombre. El protagonista de la historia es Dex, miembro de una orden monástica que viaja en su vagón tirado a pedales por los diferentes pueblos del satélite, escuchando los problemas de la gente y ofreciendo su ayuda, mientras les prepara infusiones personalizadas de plantas medicinales. Cuando debido a una crisis personal decide viajar a la zona salvaje del planeta, se encuentra con un robot, Mosscap, que está de camino hacia la zona ocupada por los humanos y que tiene como misión descubrir como le va a la humanidad después de la marcha de los robots. 

Esta segunda novela trata del lento viaje de los dos personajes hasta la ciudad más importante de Panga mientras recorren diversos enclaves humanos. Y ese es el resumen, no esperéis gran cosa más. Lo que es relevante es la relación que se establece entre los protagonistas, sus conversaciones y reflexiones mientras viajan por el pacífico aunque misterioso mundo de Panga. En la primera novela había espacio para situar al lector en el escenario, un poco de presentación y ambientación. En esta segunda novela no. Toda la historia gira alrededor del viaje de regreso hacia la metrópolis. La verdad es que me resulta sorprendente que, con tan poco, haya disfrutado tanto de la lectura. Chambers me tiene totalmente atrapado en las distancias cortas (me cuesta más en las novelas largas) y con este escenario. Reconozco que en muchos momentos me he emocionado. Tengo muchas ganas de que publique alguna novela corta más de título rimbombante situada en Panga.

Después de la primera novela me quedé con las ganas de saber qué había pasado para que Panga esté terraformado y habitado por humanos, esperaba alguna explicación en esta segunda novela. Seguiré esperando, aunque me quedo con la sensación que a la autora no le interesa explicar esta parte de la historia. 

Dex es un personaje no binario y cuando está protagonizando la acción la autora utiliza los pronombres they/them. Me cuesta mucho acostumbrarme a esta terminología en inglés. En la primera novela ya me generaba confusión cuando el personaje estaba solo, en esta segunda que van todo el rato en pareja lo primero que me pasa por la cabeza es que son los dos personajes los que realizan la acción. Creo que será más fácil con un pronombre específico no binario como elle o elli.

Lo descubriré pronto, ya que tenemos la suerte de que las dos novelas se van a traducir. En castellano por parte de Crononauta, en una edición omnibus que incluye las dos historias y con traducción de Carla Bataller. En catalán, la editorial afortunada es Mai Més, con dos libros diferentes y con traducción de Anna Llisterri. Os los recomiendo encarecidamente.

A Psalm for the Wild-Built - Becky Chambers

Becky Chambers es conocida por su saga de space opera hopepunk The Wayfarers, formada por cuatro novelas, de momento, de las cuales solo he leído la primera. La filosofía de fondo me gustó y la novela es entretenida, pero no me atrajo lo suficiente para continuar con las demás. En cambio sí que me interesó la temática de su novela corta  To be taught if fortunate, que devoré en una sentada y me gustó muchísimo. Por eso, cuando supe que había publicado otra novela corta en un universo totalmente diferente y en la que aparecen robots, A Psalm for the Wild-Built, decidí echarle un vistazo.

La historia está situada en la luna Panga, que orbita un gigante gaseoso, el planeta Motan. Un día determinado los robots que sustentaban la sociedad tecnológica e industrializada que habitaba el satélite toman consciencia, se despiertan, y deciden abandonar sus puestos de trabajo. Por consenso, la superficie del satélite se divide en dos partes, una para que vivan  los humanos, y la otra en la que la naturaleza crece a su ritmo, en la que los robots se internan, para no volver a ser vistos en varios siglos. Los humanos cambian de paradigma social, creando comunidades sostenibles más pequeñas, dejando de lado los combustibles fósiles y utilizando energías alternativas, de forma que en todo el satélite solo hay una ciudad digna de ese nombre.

El protagonista de la historia es Dex, miembro de una orden monástica que viaja en su vagón tirado a pedales por los diferentes pueblos del satélite, escuchando los problemas de la gente y ofreciendo su ayuda, mientras les prepara infusiones personalizadas de plantas medicinales. Cuando debido a una crisis personal decide viajar a la zona salvaje del planeta, se encuentra con un robot que está de camino hacia la zona ocupada por los humanos y que tiene como misión descubrir como le va a la humanidad después de la marcha de los robots. Se establece entre ellos una relación bastante peculiar.

No esperéis grandes dosis de acción ni una trama complicada; la historia se centra en los diálogos entre los dos protagonistas, sus diferentes visiones del mundo, de la vida y de la muerte,  y como se descubren el uno al otro. Me ha gustado muchísimo, aunque creo que no es una novela para todas las ocasiones, ya que el ritmo es lento y tiene que apetecerte una historia de este estilo. Seguramente la longitud breve de la novela también ha ayudado. Os la recomiendo sin dudas, pero con esta advertencia.

A nivel de anécdota: Dex es un personaje no binario. En inglés se utilizan los pronombres they/them/their cuando está hablando de una sola persona no binaria. La primera vez que lo leí en una novela y no lo sabía no entendí nada; ahora que lo sé no me ha sorprendido, al menos en los momentos en que Dex está solo, pero en los momentos que están los dos personajes, reconozco que me ha resultado un poco confuso. Todavía me cuesta leer el lenguaje inclusivo, sea en el idioma que sea.

Me quedo con la intriga de cómo un satélite como Panga está habitado por fauna y flora de la Tierra, sin presencia de vida autóctona. Espero que esta parte de la historia de este universo se explique en novelas posteriores. Me gusta mucho como Chambers introduce aspectos biológicos en sus historias y tengo mucha curiosidad por ver como lo justifica. 

A Prayer for the Crown-Shy, la segunda parte de la historia de estos personajes se publicará el año que viene. La esperaré con muchas ganas, pero con toda la tranquilidad del mundo, tomando un té pensando en mis cosas, como Dex me aconsejaría. 

To be taught, if fortunate - Becky Chambers

To be taught if fortunate no es mi primer contacto con la obra de Becky Chambers. Durante el verano leí la versión en castellano que publicó Insólita con traducción de Alexander Paez de la primera novela del universo de los Wayfarers, El largo viaje a un pequeño planeta iracundo. Es una novela con algunos planteamientos muy interesantes, divertida, emotiva a veces y con un tono optimista que es poco usual en la ciencia ficción. Aunque la lectura me gustó no me motivó lo suficiente para buscar las otras dos novelas situadas en este universo. La pila ya es suficientemente alta. Pero si que me interesé por su nueva novela corta nominada al Hugo y no relacionada con las anteriores, después de ver los comentarios elogiosos de varios de mis compañeros. Coincido con ellos; la he devorado en un par de sentadas, atrapado por las variadas situaciones, preocupado por los protagonistas y gozando con algunos momentos de sense of wonder relacionados con la ciencia que hacía tiempo que no encontraba en una novela. Este año la categoría de novela corta de los Hugo va a estar reñida.

La historia se centra en el viaje de exploración de una nave tripulada al sistema planetario de una estrella situada a varios años de viaje de nuestro planeta. El objetivo es explorar algunos cuerpos del sistema y buscar, identificar y catalogar las posibles especies vivientes, intentando afectarlas lo menos posible. Una de las tripulantes envía un diario narrado en primera persona a la Tierra  de las actividades y sensaciones de la tripulación y de sus descubrimientos. Me ha gustado mucho por la originalidad de como enfoca algunos aspectos científicos relacionados con un posible viaje espacial: la forma en que la tripulación sobrevive durante el viaje en un estado de aletargamiento, o como son los primeros pasos al despertar, tanto a nivel psicológico como físico. El aspecto más destacable sin duda es la opción por la que la autora apuesta  para que los astronautas sobrevivan a las diferentes condiciones del viaje espacial y de los exoplanetas que van a visitar. Una opción basada más en los cambios de las características biológicas de los humanos que en aspectos tecnológicos. Este enfoque me ha recordado en algunos momentos al que escoge Peter Watts en varias de sus novelas, pero con la diferencia que aquí estas modificaciones son reversibles y dan mucho más juego.

Uno de los principales méritos es como consigue presentar una importante variedad de escenarios y de situaciones sin dejar de lado la caracterización de los cuatro personajes y de sus relaciones. Es muy difícil conseguirlo en una novela tan corta. Creo que ha desperdiciado ideas para poder ofrecer un libro más largo o más de un producto, pero no seré yo quien se queje, ya que el resultado final es muy satisfactorio.

También me ha parecido muy original el enfoque de la difícil relación de contacto con el planeta Tierra, con unos 14 años de desfase temporal. 

En fin, que me ha encantado hasta el título, una vez que sé de donde procede. Os la recomiendo sin duda alguna. En mis entradas acostumbro a indicar algunos aspectos negativos de los libros que leo, pero a este el único pero que le voy a reprochar es su longitud, ya que me he quedado con ganas de más. La situación queda cerrada de manera satisfactoria, una continuación no es necesaria, pero si que hay posibilidades a explorar y aquí contaréis con un lector interesado. 

Estoy convencido que lo veremos más pronto que tarde traducido al castellano, a ver qué editorial se lleva el gato al agua.

La narradora al final plantea una pregunta, y le diría que SI, sin duda alguna. Intentaré hacerle llegar mi respuesta, y dentro de 30 años ya os contaré lo que le ha parecido.

Otras opiniones de la novela: Donde termina el infinito, Fantastica ficción