Bestiari - Diversos autors

Bestiari és la darrera antologia de relats que ens presenta Edicions SECC. Ja vaig comentar el seu primer projecte Històries de les terres Albes. La diferència entre aquests dos llibres és que Bestiari és una antologia temàtica; els autors han escrit relats sobre diferents bèsties pertanyents a la nostra mitologia i les nostres llegendes antigues. Fa un parell d'anys Orcinny ja havia fet alguna cosa similar amb l'antologia Catalunya mítica.

Tot i tenir una temàtica comuna els relats són molt diferents, i l'enfocament que en fan els diversos autors també, això genera una irregularitat en el conjunt, molt típica d'aquest estil de recull de relats. Les il·lustracions van a càrrec de Meritxell Ozcáriz i Bernat Gómez, i en Jordi de Manuel fa el próleg. 

Començo per la part negativa: crec que hi ha algunes errades de plantejament. Per començar algunes de les bèsties són massa similars, i crec que faria falta una  breu explicació prèvia o posterior de l'ésser mitològic del que tracta la història. La majoria els coneixia, però alguns els he hagut de buscar per poder situar-me correctament en el relat.

També crec que la llargada dels contes no acaba d'ajudar. En la majoria de relats tinc la sensació de que el final és massa abrupte, que haguessin fet falta un parell de pàgines més per poder desenvolupar millor la història. I per acabar, l'ordre dels relats també el retocaria. Està fet per estricte ordre alfabètic de l'ésser sobre el que parla la història, i d'aquesta manera els relats no acaben de quedar ben repartits, ni per temàtica ni per qualitat.

Passo a comentar els relats que més m'han arribat, que han aconseguit tocar alguna cosa, ja sigui per com estan escrits o per algun detall de la trama o el plantejament que m'hagi interessat molt. La resta no ho han aconseguit, però no per això els classificaria com a mals relats.

Hi ha un parell de relats que, amb estils diferents,  juguen d'una manera força interessant i molt hàbil connectant dues històries entre el passat i el present per crear una història de misteri, com són Malefica non patieris vívere, de Ignacio J. Borraz i El cas Post-it, de Silvia Romero.

Altres relats prenen com a punt de partida la guerra o el conflicte entre l'ésser humà i les bèsties mitològiques, com El cor de les pedres, de Sergi G. Osset, un cru relat sobre l'opressió a que estan sotmesos els ogres  treballant a les mines i com es rebel·len. He trobat molt interessant la manera de relacionar el conflicte entre el món mitològic i el real  amb el món dels videojocs en el relat L'hora dels Gambusins, de Sergi Álvarez. Moltes vegades he portat mainada a caçar gambusins... si arribo a saber que tenen la mala llet que ens mostra l'autor en aquest relat... sort que no en vam trobar mai.

Alguns relats han volgut donar un aspecte diferent a la bèstia que els tocava, i han donat un enfocament de ciència ficció. Refugiats d'Alicia Gili és potser el relat que marxa més de la norma, i presenta un escenari molt interessant de viatges entre universos paral·lels i una ambientació distòpica. No coneixia la Ginebreda, i ara la veig com si fos en Groot de la pel.lícula Guardianes de la galaxia.

He trobat molt encertada la comparació entre els minairons i la nanotecnologia en el relat Projecte minairó, d'Edgar Cotes. És un relat força entretingut i que utilitza recursos diferents, amb un format més modern que la resta. 

En definitiva, una antologia força interessant que serveix per descobrir a noves veus de la narrativa de gènere catalana, amb relats diversos en temàtica i en qualitat, molt recomanable pels aficionats a les llegendes i la mitologia. Continuaré pendent dels nous projectes d'aquesta jove editorial.

Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics

Avui us presentaré una iniciativa molt interessant que ha publicat Edicions SECC, Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, un recull de sis relats de temàtica i estructura molt diferents que ens permeten fer un tastet del talent que tenen els escriptors i escriptores de gènere en llengua catalana. 

Sembla que el panorama de narrativa breu de gènere  en català s'estigui animant. En els darrers anys s'han publicat diverses antologies de relats fantàstics: Punts de fuga i Deu relats ecofuturistes (que espero que aviat aparegui per aquí) per Males Herbes  o Catalunya Mítica per Orcinny, per exemple. Tots aquests projectes, així com el que us presento avui, contribueixen a donar un impuls important als autors i s'han de recolzar.

I el contingut, us preguntareu? Doncs com totes les antologies d'autors diversos escrivint sobre temàtiques variades: un pel irregular i desconjuntat, però força correcte pel que fa a mitjana de qualitat, segons el meu parer.

El primer relat és d' Alícia Gili, l'editora. Collblanc és una història de temàtica medieval on apareixen bruixes, bandolers i senyors feudals que escanyen els pobres, amb una estructura narrativa similar a la dels contes clàssics, però amb un toc modern, sobretot perquè li veig un cert aire de reivindicació feminista. És un bon començament.

Ja havia llegit alguna cosa de Sergi G. Oset, però m'ha sorprès molt gratament amb En una galàxia poc llunyana. És una gamberrada disfressada d'història de ciència ficció en que el protagonista és un alienígena que s'assembla molt als nostres rosegadors, i que, desprès d'un accident amb la seva nau espacial, ha de sobreviure en el nostre planeta, tot i que les haurà de veure de tots colors. Molt divertit, però el sentit de l'humor no amaga que estigui molt ben pensat i ben escrit. 

Menut ens presenta La Laia, el Roc i l'infermer de la boira verda. El relat tracta sobre dos germans que tenen un pare malalt ingressat en un hospital i que descobreixen que un dels infermers té intencions ocultes i no és ben bé qui aparenta ser. Un conte excessivament innocent, amb algunes errades de plantejament, i un final massa abrupte pel meu gust. Tampoc m'ha acabat de convèncer L'Arbreda, de Carlos Castro, però en aquest cas és per la brevetat de la història (només dos pàgines) ja que la temàtica del bosc encantat m'atreia. 

La ciència ficció amb un toc més científic està representada per Seqüeles, de Sílvia Romero. Ubicat en un futur relativament proper, però amb molts detalls futuristes que ajuden a l'ambientació, està centrat en la investigació sobre l'envelliment i la mortalitat i les modificacions genètiques que cal fer per aconseguir-les. Força correcte, i amb un punt de mala llet molt interessant. 

I per acabar, el millor relat de tots, Transcomunicació Bovina, d'Hugo Camacho, recent guanyador del Premi Ictineu al millor relat. És una història de fantasmes molt divertida, amb dos fantasmes investigadors que hauran d'ajudar al fantasma d'una dona que ha mort recentment a explicar al seu fill que qui l'ha assassinada és la seva dona per quedar-se amb l'empresa familiar. 

La trama està plena de detalls molt divertits relacionats amb les normes de la comunicació entre el món dels fantasmes i el nostre, i, a més a més, és un clar manisfest antitaurí. Pot semblar una exageració, però crec que polint algunes cosetes poc tindria a envejar a relats de mestres de la fantasia urbana com Mieville, Pratt o Gaiman.

Aquest és el primer volum de la Colecció Minairó, que neix amb la intenció de publicar fantasia en català. Els minairons són petits éssers mitològics que, quan apareixen, es caracteritzen per preguntar insistenment: Què farem? Què direm?. El que jo els diria als responsables de la col·lecció és que no parin, i que continuïn apostant per iniciatives com aquesta que, tot i els seus alts i baixos, ajuda, i molt, a normalitzar el gènere fantàstic en la nostra llengua. Els desitjo molta sort i molts èxits.