La dimensió desconeguda - Richard Matheson

Avui començaré proposant una banda sonora per llegir aquesta breu entrada. Segur que us sona. Escoltar-la em porta molts records de quan veia, d'adolescent, alguns episodis d'aquesta sèrie a TV3 (o era el 33?) amb la mare, que n'havia sentit a parlar i ja havia vist algun episodi, ja que anteriorment la va emetre TVE.

Mentiria si digués que recordo quins episodis eren ni de què anava  el seu argument, tot i que hi ha alguna excepció que comentaré més endavant. Però sí que recordo l'estranyesa, la sorpresa i en alguns casos l'angoixa que em generaven. Crec que és un dels molts factors m'han ajudat al fet que prefereixi llegir gènere fantàstic davant altres tipus de literatura i  que sigui seguidor de sèries televisives que tenen un perfil semblant.

No soc un gran coneixedor de l'obra de Richard Matheson. Em sembla que no he llegit cap de les seves novel·les, però sí molts dels seus relats, sobretot en format audiollibre. Com em passa amb Philip K.Dick, conec més les seves històries per les adaptacions  al format audiovisual que per la seva obra literària. Serveixin com a exemple Soc llegenda, L'home minvant, El diable sobre rodes, L'últim esglaó, Més enllà dels somnis...  Moltes d'aquestes novel·les han estat publicades en català per l'editorial Laertes. En l'antologia  que tractem avui trobarem sis relats d'aquest prolífic autor, de temàtica molt diferent, però que presenten sempre l'estructura típica dels episodis d'aquesta emblemàtica sèrie: plantejament intrigant i resolució final sorprenent.

Començaré pel vessant més crític. Alguns pateixen el problema típic de les obres especulatives escrites fa molts anys: han envellit malament. Sigui pel que plantegen o per com ho plantegen. Tot i això,  són fàcilment adaptables a la nostra realitat. De fet, dos dels relats, Botó, botó (un dels que m'agrada més) i Acer han estat modificats en els darrers anys per transformar-los en pel·lícules protagonitzades per estrelles de Hollywood.

Segurament el més emblemàtic i conegut del llibre és Malson a 20.000 peus (fins i tot els Simpsons l'han versionat). Aquest estic bastant segur que el vaig veure i és dels que em va deixar amb més mal cos. 

Cada relat ha estat traduït per una persona diferent. En principi pensava que potser es notaria molt la diferència de la mà del traductor, però no ha estat així. L'alineació és d'habituals del gènere en català: Eduard Castanyo, Edgar Cotes, Anna Llisterri, Scherezade Surià, Martí Sales i Marina Espasa.

Recomano la lectura als nostàlgics i també a aquelles persones que vulguin descobrir a un autor especial i amb molta inventiva. Crec que pot ser una bona porta d'entrada a la seva obra.

Acabo amb una menció a la feina de l'editorial Laertes en la seva col·lecció L'arcà,  traduint al català molts clàssics del gènere com Lovecraft, Adams, Howard, Poe o el mencionat Matheson. No serà la darrera novel.la d'aquesta editorial que comentaré per aquí. Ja en tinc una de preparada.

El Test - Sylvain Neuvel

Ja coneixia l'obra de Sylvain Neuvel abans de llegir El Test. La primera novel·la de la trilogia Themis Files, Los gigantes dormidos, em va sorprendre gratament. Presenta una barreja de gèneres i temàtiques molt interessant i utilitza un estil amb molt ritme aconseguint crear una novel·la realment addictiva. L'editorial que tenia els drets en castellà va fer fallida i vaig llegir el segon volum en anglès i  també em va agradar força, però no sé perquè no vaig continuar amb la saga i encara tinc pendent el tercer. 

                        

Tenia ganes de llegir alguna cosa seva més enllà d'aquesta trilogia, i la publicació en català  d'El Test per l'editorial Mai Més amb traducció de Marina Espasa ha estat una oportunitat perfecta. És una novel·la breu, d'unes 100 pàgines, format que m'agrada molt i en el que a vegades l'edició impresa no es cuida prou. No és aquest el cas, l'edició és impecable.

No vull entrar gaire en la història, ja que un dels principals atractius són els girs que dóna, tant de trama com d'estil, i com et sorprèn i juga amb els cliff-hangers entre capítols. 

El protagonista és l'Idir, un pare de família d'origen Iraní que ha de passar un test de 25 preguntes per aconseguir la ciutadania britànica. Però el test consisteix en alguna cosa més que les respostes, des del moment que entra en les instal·lacions del ministeri amb la seva família totes les seves accions són observades i avaluades.

Té pebrots que el país del que vol formar part i que sigui tan exigent i demani tantes virtuts d'aquells que volen gaudir de la seva ciutadania sigui Anglaterra. Entre el Bréxit, el seu president actual i la seva estratègia per fer front a l'expansió del coronavirus estic convençut que més de la meitat de la seva població no donaria el nivell en el test que s'ha imaginat Neuvel. Tampoc no el passarien tots aquells impresentables que han anat a passar el confinament a la seva segona residència escampant la infecció pel país, si el féssim aquí. Perdoneu-me la digressió, estic una mica indignat amb algunes coses que hem de veure aquests dies...

Us recomano la lectura sense cap mena de dubte, tot i que no ho he passat del tot bé llegint-la. El problema és que l'autor té molt mala llet, i que jo he empatitzat massa amb el potagonista.  Neuvel el situa en unes situacions de molta tensió i el fa afrontar alguns dilemes morals duríssims. Si aconseguiu llegir-lo més com un observador que com un protagonista estic segur que el gaudireu molt. També us aconsello que planifiqueu la lectura i el llegiu d'una tirada (són 100 paginetes), els girs de la trama i en l'estil narratiu llueixen més. 

La visió editorial de Mai Més és d'envejar, tot i que alguna de les obres de la seva col·lecció no m'han convençut. El fet que publiquin obres tan recents i ben valorades en català abans que en castellà és sorprenent. I m'encanta també que recuperin clàssics. Espero amb moltes ganes la segona part de la saga xenogénesi d'Octavia Butler i la nova antologia de relats de Ted Chiang, però segur que altres projectes que tenen previstos em sorprendran tan gratament com ha fet El Test. 

Altres opinions: Les Rades Grises, el Biblionauta.