divendres, 20 de març de 2020

L'home il·lustrat - Ray Bradbury


La ciència ficció en català està en un moment àlgid. Hi ha vàries editorials que estan apostant per traduir novetats i clàssics a la nostra llengua i el panorama d'estils, gèneres i autors és molt ampli. Avui toca parlar de Males Herbes, que ha publicat fa poc la col·lecció de relats de Ray Bradbury L'home il·lustrat, amb traducció de Martí Sales.
El llibre va ser publicat per primer cop el 1951. Aquests gairebé 70 anys es noten, cal que els lectors en sigueu conscients i situeu l'obra en el seu context històric, per evitar algunes sorpreses, ja que hi ha alguns aspectes socials i científics que poden xocar a un lector actual. Els rols familiars, sobretot els de les dones, o el fet que els protagonistes estiguin fumant en totes les situacions possibles són aspectes que sobten molt. Les cases amb totes les funcions automatitzades i que els coets (potser la paraula que més es repeteix en el llibre) pugin i baixin com si res de les superfícies planetàries i els protagonistes s'hi passegin sense problemes, són aspectes tecnològics que li donen a les històries aquell to innocent característic de la ciència ficció més clàssica vista des de la nostra època. 

L'estil de Bradbury és poètic, reflexiu, molt descriptiu. No espereu acció i aventures, però si relats molt imaginatius que aconsegueixen mantenir la tensió i atrapar el lector, i sovint emocionar-lo. Hi ajuda el fet que  són molt breus, no arriben a les 30 pàgines. Els 18 relats són diversos en temàtiques i escenaris, però el planeta Mart té un protagonisme molt important en vàries històries. 
Un parell de relats m'han sorprès per com utilitza la ciència ficció per parlar dels sentiments dels protagonistes i per com aconsegueix tocar la fibra del lector. M'ha recordat molt a l'estil del finat Mike Resnick. Tant en L'Astronauta com en El coet es tracten les relacions entre pares i fills d'una manera memorable i emocionant.
En canvi en altres relats com Hora zero o La Sabana les relacions familiars no acaben gaire bé. El tema de La Sabana m'ha semblat molt actual: els fills d'una família estan obsessionats amb un aparell tecnològic que els permet recrear escenaris de forma molt realista. La sabana africana és el seu escenari preferit, i els pares els volen allunyar d'aquesta tecnologia que els aïlla. Si canviem aquesta tecnologia pel mòbil o la Play Station les reaccions serien molt similars en l'època actual. La història és molt entretinguda i el final molt satisfactori tot i que previsible.
Els viatges en el temps és un dels temes clàssics de la ciència ficció que sempre m'interessa. Ja havia llegit un altre relat de Bradbury relacionat amb aquest aspecte, El so del tro, un dels seus relats més coneguts i adaptats en molts altres medis i formats, no present en el llibre del que parlem. En aquesta col·lecció  trobem una història que fàcilment hi podria anar relacionada, La guineu i el bosc, però que no analitza les conseqüències possibles del viatge del temps sinó explora  com utilitzar-lo per escapar de l'època en la que t'ha tocat viure.
Un altre tema clàssic que apareix en el llibre és el dels robots i les seves relacions amb els humans. En Titelles SA  trobem com la tecnologia permet recrear robots clònics a persones determinades, capaços d'ocupar el seu lloc si és convenient. Westworld fa riure amb la mala llet que destil·la aquesta història.
Acabo amb un parell que m'han generat sensacions desagradables, efecte clarament desitjat per l'autor. Per un costat la solitud infinita i l'egoisme absurd d' El Visitant i per l'altra l'angoixa de sentir-te xop i amarat sota una pluja perpètua que tot ho descoloreix en el planeta Venus al que ens trasllada La pluja infinita

En definitiva, una col·lecció indispensable per tots els amants de la ciència ficció. Bradbury és un dels grans mestres que va obrir algunes portes i va establir alguns temes dels que s'han nodrit desprès molts escriptors. Alguns dels relats que trobareu en aquest llibre són memorables, i estic convençut que en sentirem a parlar en els propers Ictineus.

Altres opinions de la novel.la: El biblionauta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada