diumenge, 30 de juny de 2019

Alba - Octavia Butler


Fa un parell d'anys comentava en el blog que tinc grans llacunes pel que fa a la ciència ficció clàssica, molt més acusades en el cas de les escriptores. Entre les autores que tenia ganes de descobrir mencionava Atwood, Butler i Le Guin. Es dona el cas que he complert un dels meus propòsits lectors, cosa poc habitual, i en el darrer any he tingut l'oportunitat de llegir aquestes tres autores. Coincideix que han aparegut també traduccions seves al català.
Avui comentaré Alba, d'Octavia E. Butler, publicada per la jove editorial Mai Més amb traducció d'Ernest Riera.  Faig un incís sobre el projecte editorial de Mai Més. Em semblen molt interessants dues de les col·leccions que proposen. Per una banda la col·lecció Refugi 67, on publicaran novel·les clàssiques que encara no s'han traduït al català (com és el cas de la que avui ens ocupa) i d'altra banda la col·lecció Nüwa, centrada en novel·les actuals amb èxit internacional. La primera novel·la que han publicat en aquesta col·lecció, El Rastre del Llamp de Rebecca Roanhorse, acaba de guanyar el premi Locus. Sembla que tenen bon ull editorial. Espero que el projecte fructifiqui i puguem continuar gaudint de literatura de ciència ficció d'aquest nivell traduïda al català.


Alba és el primer llibre de la Saga Xenogènesi, publicada a finals dels anys 80. Desprès d'una guerra nuclear entre Rússia i Estats Units el nostre planeta queda destruït per la radiació i l'hivern nuclear. Alguns supervivents són rescatats de la superfície per una espècie alienígena, els Oankali, que els manté en suspensió, els borra alguns records i els cura i modifica fins que, un parell de segles desprès, estan preparats per un repoblament del planeta.
La protagonista principal d'aquesta primera novel·la és Lilith (segurament un nom poc casual) una dona negra supervivent de la guerra a qui triaran per ensenyar i guiar a un grup d'humans per fer una primera onada colonitzadora. El llibre està dividit en diverses parts, i potser m'han interessat més les primeres en les que Lilith fa el primer contacte amb els Oankali i en descobreix les seves característiques fisiològiques i socials, la estructura de la seva nau, així com els seus plans per l'espècie humana. Les darreres parts en les que Lilith interacciona amb altres éssers humans que han passat el mateix que ella i intenta preparar-los per la seva arribada al planeta també és interessant, però potser menys original.
A més de ser un llibre de primer contacte també hi trobem reflexions interessants sobre la condició humana i sobre els límits del que arribaríem a fer per sobreviure. La veritat és que el paper que fem els humans en el llibre no és gaire lluït, tot i que tots els personatges presenten matisos grisos. No m'atreviria a dir que hi ha bons i dolents, senzillament objectius diferents i estratègies diferents per assolir-los. Potser el que destacaria més és la dualitat dels Oankali, els salvadors de la humanitat o bé els seus escarcellers? No he acabat de decidir-me per ells o pels éssers humans, i això crec que és un punt a favor en la valoració final de la història.

També m'ha semblant molt interessant des del punt de vista biològic el tractament de la modificació genètica, les malalties tumorals, els aspectes evolutius dels Oankali i la seva estructura social i familiar. Les seves naus de caire biològic m'han fet pensar en les que va utilitzar Kameron Hurley en Las estrellas son Legión. De fet, moltes escenes i plantejaments de la segona part de la novel·la els he vist molt similars en altres novel·les i pel·lícules molt posteriors, sobretot les encarades a un públic més juvenil i protagonitzades per adolescents, no per adults com és el cas d'Alba. La influència d'aquesta novel·la arriba més lluny del que esperava.
L'estil és molt directe, amb molt poca descripció i basat molt en el diàleg. Tot i això alguns cops els diàlegs em semblava que no acabaven de fluir, i vaig creure que era degut a la traducció. Vaig fullejar la traducció en castellà (es veu antiga pels cànons actuals, amb un ús exagerat del tractament "usted") i la versió original i veig que és una qüestió de l'estil de l'autora.
Tot i ser una primera part d'una saga i haver acabat amb ganes de més, crec que em quedaria satisfet si fos una lectura independent. Queden coses a l'aire que generen expectació, però les trames es tanquen de forma satisfactòria, pel meu gust. Tot i això anoto les dues novel·les que queden en la llista de pendents, i xafardejaré altres històries d'aquesta escriptora.

En definitiva, una novel·la totalment recomanable, amb plantejaments molt interessants de primer contacte i de supervivència de la humanitat, i que enganxa de mala manera. Tot i que l'he devorada en un parell de dies no la classificaria de lectura àgil, algunes coses cal prendre-les amb calma. Esperem que aquest nou projecte editorial els vagi bé i puguem gaudir de la saga sencera en català. 

Cap comentari:

Publica un comentari