El sol desnudo - Isaac Asimov

Los habituales del blog ya sabéis que este año me he propuesto leer todas las novelas del Ciclo de las Fundaciones, del maestro Isaac Asimov. Hoy toca la segunda novela protagonizada por la extraña pareja formada por Elijah Bayley y R. Daneel Olivaw, El Sol desnudo.

La acción transcurre poco tiempo después de Bóvedas de Acero, pero el escenario es totalmente diferente. Elijah es reclamado para investigar un asesinato difícil de solucionar y que puede tener implicaciones políticas y económicas importantes. El problema es que tendrá que viajar al planeta Solaria, con todo lo que eso implica para un terrestre.

La trama, aparte de la investigación de un crimen, está centrada en las diferencias de la sociedad solariana y la terrestre, algo que ya se mostraba en la primera novela, pero que esta vez conocemos de primera mano. En el planeta solo viven veinte mil humanos, atendidos por millones de robots. Los habitantes tienen muy poca relación real entre ellos, de forma que la mayoría de interacciones son a través de videollamadas en tres dimensiones muy realistas. La reproducción y la educación de los niños está controlada y atendida por asistentes mecánicos. El asesinado es precisamente un embriólogo, el director del centro que coordina los procesos reproductivos de los habitantes del planeta.

Seguiremos las investigaciones de Bailey mientras intenta adaptarse a la superficie planetaria (de ahí el título de la novela) y se entrevista, a distancia y en persona, con varios miembros de la sociedad solariana. Es una novela entretenida, con una resolución más sorprendente que la de la primera novela. Le critico la actitud que tiene Bailey con una de las sospechosas, un enamoramiento algo adolescente y platónico que no me ha resultado muy creíble  dadas las circunstancias. Asimov no acostumbra a brillar mostrando los sentimientos de sus personajes. También me quedo con la sensación que la relación entre los dos personajes es muy desigual, no están al mismo nivel como se mostraba en algunos momentos en la primera novela (y en la tercera, que ya estoy en ella), y Bailey a momentos es muy desagradable con Daneel. 

En definitiva, una historia entretenida que mezcla ciencia ficción y novela detectivesca, que muestra una situación política y social muy interesante que tengo ganas de ver como evoluciona. Como  gran parte de la obra de Asimov sobre robots, orbita sobre la validez y funcionamiento de las tres leyes de la robótica, todavía me resulta sorprendente cuánto juego le ha dado al doctor este tema. Seguiremos con Los robots de Aurora, que pronto aparecerá por aquí.

Les dones que els homes no veuen - Alice B. Sheldon

Una de les autores que m'ha sorprès més en el darrer any és Alice B.Sheldon. Feia temps que la tenia en la llista de pendents, i ho he solucionat gràcies a la lectura de Houston, Houston, ens rebeu?,  publicada per Duna Llibres i de Més enllà dels murs del món, publicada per Chronos.

Llegint una mica sobre la seva bibliografia vaig veure que era molt reconeguda pels seus relats, així que em vaig comprar una antologia publicada en castellà el 1980, Cantos estelares de un viejo primate, amb la intenció de llegir-la durant aquest any. Els meus plans, però, van canviar quan em vaig assabentar que Duna Llibres tenia la intenció de publicar una selecció dels millors relats de Sheldon en dos volums. El primer, Les dones que els homes no veuen, amb traducció d'Ernest Riera i portada de Ricard Efa, és el protagonista de l'entrada d'avui. 

El llibre comença amb un pròleg d' Ursula K. Le Guin del que destaco el moment en el qual se'n riu del fet que un gran escriptor de ciència-ficció (a qui no menciona, però és Robert Silverberg), en un pròleg d'una altra antologia de Triptree, afirmava que la seva prosa era molt masculina i que de cap manera podia ser una dona, una hipòtesis que ja començava a sonar en aquell moment. 

En aquesta primera antologia trobarem tretze dels seus relats, molts finalistes i premiats en els tres grans premis internacionals, els Hugo, els Locus i els Nebula. He trobat algunes temàtiques comunes en les històries, com ara la reproducció, les malalties infeccioses, els viatges en el temps, els alienígenes, i la crítica sobre el paper que tenen les dones en la nostra societat. També m'ha agradat molt la varietat en les estructures narratives i les veus dels narradors. És una col·lecció molt heterogènia en estil i temàtiques, però molt homogènia en qualitat. 

Comentaré per sobre aquells relats que m'han semblat més interessants i sorprenents, tot i que en podria incloure fàcilment quatre o cinc més, però no vull fer una entrada massa llarga.

El teu cor haploide m'ha agradat molt per l'escenari que presenta, una galàxia on hi ha éssers humans i altres espècies humanoides en molts sistemes solars, originàries cada una del seu planeta. D'on carai han sortit? La història ens l'explica un científic que viatja a un  planeta amb habitants intel·ligents, amb l'objectiu d'estudiar la seva fauna i flora, i de saber si es poden considerar humans o no. M'ha recordat una mica a algunes històries de l'Ekumen d'Ursula K. Le Guin.

La noia que estava endollada (premi Hugo en 1974) també presenta un escenari molt interessant, però força trist, en el qual la publicitat està prohibida, però les empreses s'ho empesquen tot per fer que el públic consumeixi el que ells volen. La protagonista és una noia poc agraciada i força innocent, que serà connectada de forma remota a un cos artificial, amb el qual es farà famosa. És una història d'estil cyberpunk que ha envellit molt bé i és molt actual, tant pel que fa a l'estil narratiu com a la temàtica.

El relat més estrany és L'amor és el pla, el pla és la mort (premi Nebula en 1973). El narrador és un mascle d'una espècie alienígena que s'enamora d'una femella. Seguirem el seu cicle vital i els costums de la seva espècie, les adaptacions al clima, la cura de la descendència, l'alimentació... amb una narració estranya, a vegades confusa, però molt intrigant i addictiva. És una història visceral, molt potent.

Els alienígenes també són els protagonistes de I vaig despertar aquí, a la falda freda del turó, però amb un plantejament molt diferent. La premissa és que els humans hem entrat en contacte amb moltes espècies diferents d'extraterrestres, i el que sentim per ells, més que curiositat o repulsió, és una atracció malaltissa, carnal, fins i tot sexual. I ells se n'aprofiten. M'ha deixat molt mal cos.

Els viatges en el temps no podien faltar en una col·lecció de relats de ciència-ficció. M'ha agradat molt el plantejament humorístic de Sauri de floració nocturna, amb una temàtica semblant a A sound of thunder, de Bradbury, però amb un to molt diferent. També m'ha convençut com lliga els viatges en el temps i la supervivència de la humanitat després d'una apocalipsi en el fantàstic, però una mica trist, L'home que va tornar caminant a casa. La manera com relaciona les dues situacions representades en la història m'ha semblat brillant. 

En fi, que no puc fer més que recomanar-vos la lectura d'aquests relats tan interessants. Com ja m'ha passat en altres històries que he llegit de l'autora, considero que són molt actuals, que han envellit molt bé. Sembla mentida que hagin estat escrits fa tants anys. De fet, totes les històries són més antigues que jo... i passo dels cinquanta. Sheldon era una avançada al seu temps i continuo molt interessat en la seva obra. Quan es publiqui la segona col·lecció de relats, que crec que està prevista per aquest any, segur que apareixerà per aquí. 

Ogros - Adrian Tchaikovsky

Hace mucho tiempo que tenía el ARC de esta novela en mi lector, esto me pasa con varias de las historias del prolífico Adrian Tchaikovsky, al que es casi imposible seguirle el ritmo. Ha sido la elogiosa reseña en Inthenevernever la que ha provocado que se haya despertado mi interés y que la haya leído en un par de sentadas. En castellano la ha publicado la editorial Dolmen en su colección Freder, con traducción de Cristina Macía.

Es una novela corta muy interesante, adictiva, con una estructura narrativa curiosa, ya que está narrada en segunda persona, que presenta varios momentos sorprendentes, pero que da demasiadas pistas de la resolución final para mi gusto.

En un principio, la historia está situada en un entorno de ambientación medieval. El protagonista es Torquell, el hijo adolescente del jefe de un poblado, algo inconsciente y travieso, aunque de buen corazón. Su vida cambia radicalmente cuando el Ogro que controla su territorio viene de inspección al poblado y Torquell acaba golpeando a su hijo. Los ogros son grandes, fuertes, feroces, carnívoros, y rebelarse contra ellos acarrea graves consecuencias.

Torquell tendrá que huir del poblado y unirse a un grupo de rebeldes, pero es muy difícil escapar de la maquinaria de represión de los ogros, y acabará capturado.

Durante su cautiverio y sufrimiento, Torquell aprenderá que lo que su pueblo consideraba magia es más bien ciencia y tecnología, y que el origen de las dos especies que habitan el planeta es más complicado de lo que parecía.

Es una historia que narra el crecimiento personal de un héroe que liderará una revolución, con algunos aspectos característicos de este tipo de historias, pero con algún giro original y alguna crítica al camino del héroe clásico. 

La evolución del personaje está bien caracterizada, y la ambientación bien definida, pero en algunos momentos he tenido la sensación de apresuramiento. Esto es debido a la longitud de la novela, en una narración de más extensión Tchaikovsky seguramente hubiera profundizado más en muchos aspectos de la trama. 

Le critico que he visto por donde iban a ir los tiros en la parte final bastante pronto. No sé si es debido a mi formación científica que ha ayudado a que pueda detectar rápidamente las pistas, o a que son demasiado evidentes. Pero es una buena novela corta, de lectura ágil y entretenida, que os recomiendo sin ninguna duda.

Otras opiniones de la novela: Inthenevernever, Fantasticaficcion, Distòpolis, Crónicas literarias

Cosdiví - Teodore Sturgeon

No havia llegit res de Theodore Sturgeon fins ara, un altre dels autors clàssics més reconeguts que no coneixia. Ho he solucionat gràcies al fet que Males Herbes ha publicat Cosdiví, la seva novel.la pòstuma, amb traducció de Josep Sampere.

No tenia clar si seria una bona idea conèixer l'obra d'un autor a partir de la seva darrera història, però no me'n vaig saber estar. Ha estat un d'aquells casos que un llibre et crida, ja sigui per la portada, per la sinopsi, per l'edició, perquè m'ha costat trobar-lo en les llibreries... no sé per què, però em cridava. Per sort, he gaudit moltíssim de la lectura; a vegades en aquests casos que agafes un llibre amb tantes expectatives l'experiència acaba sent decebedora.

El primer que vull destacar és la prosa de Sturgeon, com aconsegueix en molt poques paraules caracteritzar els personatges, tan física com psíquicament. 

És una història difícil de qualificar. És de gènere fantàstic, segur, però potser la part que més m'ha interessat de la trama és la de com està organitzada i controlada la vida quotidiana dels diferents personatges. Tot i que, tal com diu la sinopsi de la contraportada, Sturgeon s'atreveix a reinventar el mite de Crist en clau sexual i contemporània en aquesta novel.la, i això també és força interessant, no trobeu?

En un poblet de l'Amèrica profunda, d'aquells pobles tancats de tarannà conservador on tothom ho sap tot de tothom, apareix un desconegut nu, amb un cos encisador i una presència que deixa marca en els que el coneixen, en Cosdiví. Aquest personatge anirà trobant-se amb diferents habitants del poble, alterant per sempre la seva vida. Seguim la història mitjançant diversos capítols narrats en primera persona, cada un per un personatge diferent. Potser al principi aquesta estratègia és una mica reiterativa, ja que observem la mateixa escena des de diferents punts de vista, però crec que és necessari per marcar la idea general, i, a mesura que apareixen nous protagonistes, el ritme evoluciona.

Pel fet que les històries estan narrades en primera persona, els protagonistes no poden enganyar-nos, i coneixem les seves intimitats i anhels més profunds, els bons i, sobretot, els foscos. Potser es podria criticar que la majoria dels personatges tenen alguna cosa a amagar i un costat fosc, però, com diria en Cosdiví, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

En fi, que he gaudit molt de la lectura i us el recomano sense cap mena de dubte, però amb un parell d'advertiments. Si no us agraden les escenes de sexe, aquest no és el vostre llibre. No és un llibre eròtic, però el sexe té un significat important en la història i hi és molt present. Tampoc us el recomano si sou creients i teniu la pell fina; és una crítica espectacular, però feta amb molt bon gust, de les institucions eclesiàstiques.

L'estil de l'autor m'ha agradat molt, de forma que ja tinc preparada una col·lecció dels seus millors relats, Caviar, que estic convençut que caurà durant aquest any. Ja us explicaré.

Bóvedas de acero - Isaac Asimov

Este año me he propuesto leer las novelas de la saga de la Fundación que tenía pendientes, tanto las precuelas como las secuelas, según su orden cronológico interno. En los 12 años del blog he comentado muy pocas obras de la abundante bibliografía de Isaac Asimov, y eso, en un blog que tiene el nombre que tiene, hay que remediarlo. 

Podría utilizar como excusa que hace 75 años que se publicó La Fundación, pero reconozco que he ido a buscar a ver si encontraba algún número redondo para justificarme, o sea que abro este proyecto porque me apetece. Voy a dejar para otro momento los relatos de robots, que los tengo muy frescos porque los reviso de vez en cuando, y la trilogía de La Fundación, que he leído y comentado en el blog hace poco en la versión en catalán publicada por Mai Més. La idea es comentar las once novelas que tengo previstas, una cada mes de este año 2026, pero sin exigencias y sin prisas.

La primera novela es Bóvedas de Acero, que nos presenta a dos personajes que protagonizarán varias de las novelas de esta saga, el detective terrestre Elijah Bailey y el robot humanoide fabricado gracias a la tecnología de los planetas exteriores, R. Daneel Olivaw. La historia es una mezcla bastante interesante y entretenida de novela de detectives, distopía y buddy-movie, aunque no es la mejor obra del doctor. 

No situamos en un futuro lejano. La humanidad ha colonizado varios sistemas solares, pero, como acostumbra a pasar con las colonias, se han independizado y las relaciones con el planeta madre son un poco complicadas. En la Tierra hay falta de recursos y sobrepoblación, y los terrestres viven en enormes ciudades subterráneas y no visitan para nada la superficie planetaria, de hecho, les da pánico. Las colonias están más avanzadas en ciencia, medicina y robótica, y basan su economía en el uso de robots. Los terrestres, en cambio, no se sienten cómodos en la presencia de estos seres cibernéticos. La trama se basa en la investigación del asesinato de un especialista en diseño y construcción de robots dentro del enclave de los habitantes de las colonias situado cerca de la ciudad de Nueva York. Los principales sospechosos son los medievalistas, personas muy interesadas en la historia terrestre y que están en contra de la presencia de robots en la Tierra mientras defienden un retorno a la superficie.

La investigación irá a cargo de un veterano policía de la ciudad de Nueva York y de un robot diseñado de tal forma que es casi indistinguible de un ser humano a primera vista. Mientras seguimos la investigación policial, entretenida, pero algo previsible, asistiremos a como se van puliendo asperezas en la relación entre los dos protagonistas.

Lo que me ha interesado más es el escenario, un punto distópico. La dualidad entre los problemas que presenta la Tierra (sobrepoblación, falta de alimentos, baja esperanza de vida...) frente a los que enfrentan los habitantes de las colonias da mucho juego. Unos abogan por los robots como mano de obra, ya que tienen problemas para reproducirse. Los otros los consideran como una amenaza para sus puestos de trabajo y, por tanto, para su supervivencia. El racismo y el miedo a lo que es diferente va en ambos sentidos, los terrestres no entienden la forma de vida que tienen los habitantes de las colonias, y estos tienen miedo de los gérmenes con los que conviven los terrestres. Que una novela escrita hace tantas décadas consiga representar metafóricamente algunos de los problemas sociales que estamos viviendo, creo que tiene bastante mérito.

En definitiva, una historia entretenida que mezcla diversos géneros literarios, con un world-building muy interesante. En breve aparecerá por aquí la segunda novela protagonizada por esta pareja tan peculiar, El sol desnudo.