L'estiu en què la natura es va rebel.lar - Maria Giberga

En l'entrada anterior a aquesta comentava que en aquestes èpoques de l'any acostumo a patir un bloqueig lector. Quan estic en aquesta situació, busco llibres curts que em despertin l'interès. Per això, quan vaig trobar a la biblioteca L'estiu en què la natura es va rebel·lar, de Maria Giberga, publicat per Pagès, me'l vaig emportar ràpidament.

Reconec que el vaig començar amb un cert escepticisme. No n'havia sentit a parlar, ni del llibre ni de l'autora, i a Goodreads només tenia una valoració (d'algú del criteri del qual me'n refio, això sí). I ha estat una sorpresa molt agradable, una lectura àgil, amena, divertida i en alguns moments esgarrifosa.  M'encanta quan em passen aquestes coses. 

El llibre està format per set relats breus, amb diversos protagonistes i situacions, però amb un rerefons comú i un relat final que ho lliga tot d'una manera força sorprenent. 

La premissa és, com diu el títol, que els éssers vius es rebel·len contra les accions dels humans i, de forma immisericorde, ens fan pagar amb escreix les malifetes que els hem fet a ells i al medi ambient en general. Després de pensar-hi una bona estona jo qualificaria el llibre dins del gènere de terror; reconec que algunes històries, tot i l'humor cínic que les impregna, m'han deixat mal cos.

Els relats aconsegueixen, tot i la seva brevetat, mantenir la tensió narrativa. Els dos primers tenen uns protagonistes semblants, però a partir d'aquí l'espectre de veus narratives es diversifica, de forma que hi ha narradors humans, animals, vegetals i fins i tot alguna història narrada des de dos punts de vista. També vull destacar com l'autora finalitza els relats; a vegades és difícil tancar de forma satisfactòria una bona història, però crec que se n'ha sortit molt bé.

Em quedo amb el dubte de si l'autora ha escrit de forma independent els relats i els ha acabat d'unir amb la història final, o si tot el llibre estava planificat des del principi.

Tot i que m'he deixat portar per la premissa, i sent conscient que és una obra de ficció, com a biòleg en algun moment he arrufat la cella, especialment en el relat El cuc. També m'he quedat amb la sensació que en algun dels relats, concretament el de l'Aranya, faria falta una revisió més acurada. Tot i això, aquests detalls no fan que l'experiència lectora no hagi estat satisfactòria, i no puc fer res més que aconsellar-vos que li doneu una oportunitat.