diumenge, 16 de setembre de 2018

Estació boira - Enric Herce


Enric Herce és un dels autors més interessants del panorama actual de gènere en català. La seva anterior novel·la, Simulacions de vida, publicada per Males Herbes, va ser tot un descobriment. Em vaig alegrar molt quan va ser traduïda al castellà i així va incrementar el seu públic potencial. Avui comentaré la segona novel·la que publica amb aquesta editorial, Estació Boira, molt diferent de l'anterior en temàtica i plantejament, però que estic convençut que tindrà el mateix èxit, o fins i tot més.
Estació boira és una de les múltiples estacions que orbiten al voltant del nostre planeta, submergit en una cruenta guerra mundial. El protagonista de la història és Max, un ex-soldat que treballa com a policia en el departament d'Higiene Ciutadana, coneguts amb el malnom d'escombriaires. La seva funció és controlar que els habitants de l'estació hagin consumit les seves dosis de relev, una droga que frena els impulsos violents. La trama s'inicia amb l'aparició d'una nova droga que neutralitza els efectes del relev i que genera algunes situacions de violència en l'estació.

La història que ens planteja Herce té un marcat to cyberpunk, però també presenta una ambientació distòpica, sobretot quan tracta el que pasa sobre la superfície del planeta, creant una mescla força interessant. En alguns moments resulta inevitable fer comparacions amb alguns clàssics audiovisuals del gènere, com Blade Runner o Altered Carbon. Un aspecte que toca molt bé Hercè és l'aparició de noves tecnologies que s'escampen ràpidament entre els usuaris i les seves conseqüències a nivell social. En aquest cas li toca a una tecnologia que permet reviure els records de l'usuari, el RMM-brance. En alguns moments m'ha fet pensar en productes audiovisuals que analitzen l'efecte de les noves tecnologies, com les adaptacions d'alguns relats de Dick o la fantàstica sèrie Black Mirror. En general crec que és una història a la que se li veuen les referències, però les barreja i les utilitza d'una manera molt personal, donant lloc a un producte original que estic convençut que permetria fer una adaptació televisiva fantàstica.

Un dels aspectes que més m'ha agradat del llibre és la seva estructura sense capítols, fragmentada, fet que fa que la lectura sigui molt àgil i el ritme sigui alt. La trama principal s'intercala amb fragments d'altres històries que ajuden a l'ambientació: memòries del protagonista, declaracions de premsa, entrevistes, informes, diaris... fins i tot el seguiment d'un reality per androides a Mart. A més, Herce va al gra, hi ha poca palla i tota la informació és rellevant. I n'hi ha molta, molts detalls i aspectes que poden semblar sense relació, però que acaben tots lligats de manera satisfactòria. 
En la part negativa el ritme és massa alt en la part final, crec que la història necessitava una mica de pausa per acabar de lligar tots els aspectes, m'han faltat pàgines. I tampoc m'han acabat de convèncer els flashbacks de la història del protagonista com a militar, entenc que hi han de ser, però crec que no s'adiuen amb el to general de la novel·la. 

En definitiva, un llibre que us recomano sense cap mena de dubte. L'he gaudit molt i l'he devorat en pocs dies. Una mescla molt interessant d'història policíaca, cyberpunk, distopia, i anàlisi de les conseqüències de les noves tecnologies a la societat, amb una bona ambientació i una estructura original i que fa molt àgil la lectura. Estic convençut que en sentirem a parlar, i no només en català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada