Les lluminoses - Lauren Beukes

M'ha sorprès molt la publicació de Les lluminoses de Lauren Beukes per part de l'editorial Mai Més amb traducció de Lluís Delgado. Soc un gran admirador de la seva perspicàcia editorial pel fet que publiquen històries que encara no s'han traduït al castellà i que, un cop publicades, apareixen en les candidatures als grans premis internacionals i fins i tot algunes els guanyen. Però que tradueixin llibres al català que fa pocs anys que ja han aparegut en castellà em sembla molt arriscat a nivell editorial. En el fons, el públic del fantàstic som els que som, i més en la nostra llengua. Però veig que continuen en aquesta línia, per tant els deu anar bé, i jo me n'alegro molt.

Ja havia llegit la novel·la en castellà el 2013 i en el seu moment em va agradar força. Quan vaig tenir a les mans l'edició de Mai Més fa unes setmanes vaig començar a llegir-la per sobre amb la intenció només de fullejar-la, de veure com sonava en català, però quan me'n vaig adonar ja portava llegides més de 100 pàgines. La vaig devorar en un cap de setmana. No la recordava tan addictiva, i em quedo amb la sensació que l'he gaudit  molt més aquest segon cop.

En Harper és un rodamón amb pocs escrúpols que viu al Chicago de 1930 i que, fugint d'una baralla, entra per casualitat en una casa en la qual busca refugi. Aquesta casa li permet viatjar a través del temps i visitar el Chicago d'altres dècades. El problema és que és un assassí en sèrie de noies a qui ell anomena lluminoses, a les quals visita en diferents etapes de la seva vida, fins que les assassina. Però una d'elles sobreviu, la Kirby, i conjura la seva existència a intentar esbrinar qui la va atacar i li va canviar la vida, amb l'ajuda de Dan, un antic reporter d'homicidis que havia investigat un cas similar.

La història és una barreja de thriller policíac i novel·la de viatges en el temps molt ben estructurada, plena de detalls i amb un ritme molt alt. En aquest darrer fet hi té molt a veure l'estructura en capítols breus que van canviant de personatges i de situació temporal. És famosa la imatge de l'autora en la paret en la qual va planificar la trama de la història per evitar errors i que m'evoca alguns estius intentant fer els horaris dels companys de l'institut. 

Reconec que m'he mirat amb lupa tots els detalls per veure si trobava alguna incongruència, alguna cosa que no quadrés amb els objectes que deixa en Harper a les diferents èpoques o en els seus moviments temporals, però no me n'he sortit. 

En la primera lectura em vaig centrar molt en els dos personatges i en la trama principal. Potser per això ara he pogut valorar més els personatges secundaris, el rerefons de les històries de les víctimes i la caracterització de les diferents èpoques per les quals en Harper viatja. 

En definitiva, una història amb molt ritme, crua i addictiva, amb escenes molt dures i molta tensió. Llàstima que alguna resolució de la part final no m'ha acabat de convèncer, sinó seria una història totalment rodona. Tot i això, us la recomano sense cap mena de dubte, tant si sou amants del gènere fantàstic com del gènere negre. 

La chica oculta - Ken Liu

La chica oculta y otros relatos  reúne parte de la narrativa breve que ha escrito el fantástico escritor Ken Liu durante los últimos años, con traducción de Pilar San Román. Igual que me pasó con su primera colección El zoo de papel, ya había leído con anterioridad algunos de los relatos en inglés y otros en castellano en la imprescindible página  Cuentos para Algernon. Pero tenerlos todos juntos en esta fantástica edición de Lee Runas es un lujo. 

Conecto mucho con la obra de Liu. Es de los pocos autores (junto con Mike Resnick y Tim Pratt, por ejemplo) que consiguen tocarme la fibra tanto a nivel intelectual como a nivel emocional. Hay algunos aspectos característicos de su obra que me tienen cautivado: su capacidad para especular con las consecuencias y evolución de las nuevas tecnologías, cómo mezcla diversos puntos de vista y diferentes líneas temporales en relatos cortos, su estilo narrativo de tono poético y evocador y su versatilidad de tramas, formatos y géneros (en la colección encontraremos mayoritariamente relatos de ciencia ficción, pero también de fantasía y alguno con base histórica). 

Entiendo que el orden en que el autor y la editorial deciden presentar los relatos es importante y que debe ser una decisión meditada y  tener cierta coherencia, pero me atrevo a proponer un cambio. 

Muchas de las historias están relacionadas entre sí y tienen una temática basada en la posibilidad de que los seres humanos seamos capaces de copiar nuestra personalidad en el mundo digital y vivir eternamente. Estos relatos analizan los orígenes, evolución y consecuencias de esta tecnología y pueden funcionar como un conjunto de gran calidad. 

Creo que una experiencia interesante para el lector seria leerlos uno después del otro (antes o después del resto, en este aspecto no me acabo de decidir) como si fuese una colección de relatos estilo fix-up, en el orden siguiente:. 

Nadie encadenará a los Dioses

Nadie asesinará a los Dioses

Los dioses no habrán muerto en vano

Quedarse atrás

En otro lugar por completo distinto, inmensas manadas de renos

Siete cumpleaños

Como en todas las colecciones de este estilo algunos relatos me han gustado más que otros, y mi experiencia seguramente será diferente a la de otro lector. Yo considero que el conjunto es de notable alto. Paso a comentar brevemente algunos de los que me han emocionado más, sin intención de desmerecer al resto.

Hay un par de historias que quiero destacar que exprimen algunos de los posibles usos de la tecnología de realidad virtual y el poder de las redes sociales: Nuestro más sentido pésame y Empatía bizantina. Ambas me han generado una cierta impotencia y mucha rabia; por la injusticia de las historias representadas y, sobre todo, por las dudas que Liu consigue generar para que no te puedas posicionar claramente en un lado o en otro.

Otro de los que he disfrutado es Renacido, que narra una historia de contacto con una civilización extraterrestre mucho más poderosa que la nuestra y que acaba dominando nuestra sociedad. Aunque, en el fondo, creo que esta ambientación es una excusa para hablar sobre la memoria, los recuerdos y lo que nos hace ser humanos, algunos de sus temas fetiche.

Si tuviese que elegir un solo relato para que un lector que no conozca a Liu pudiese descubrir sus múltiples virtudes seguramente optaría por el primero de la antología, Días de fantasmas. Especulación de primer orden, amor por la historia, variedad de puntos de vista, una historia tierna y dura a la vez... un claro ejemplo de lo que me cautiva en este autor. En cambio, uno de los que más frío me ha dejado ha sido el que da título al libro, La chica oculta. Me cuesta conectar con la fantasía de tono oriental, prefiero la versión tecnológica de Liu. 

Por eso, aunque sea uno de mis autores favoritos, no me he atrevido todavía con su trilogía de la Dinastía del Diente de León, ni  he leído el fragmento del tercer volumen que viene incluido en esta colección en forma de relato y que no acabo de considerar buena idea que forme parte de ella.

En definitiva, una colección de relatos imprescindible para cualquier aficionado a la ciencia ficción, os la recomiendo encarecidamente. Entre las 20 historias seguro que encontraréis alguna que os emocionará, otra que os sorprenderá por la capacidad de especulación del autor y varias que harán las dos cosas. 

Reyes de la Tierra Salvaje - Nicholas Eames

Hoy os presento un libro sorprendente que no entraba para nada en mis planes de lectura, pero he acabado haciendo caso a las múltiples recomendaciones de personas con las que acostumbro a coincidir, y la experiencia ha sido muy satisfactoria. Reyes de la Tierra Salvaje de Nicholas Eames es una historia muy entretenida y divertida que, sin ofrecer nada excesivamente original, consigue tener personalidad propia. La ha publicado una editorial novel, Gamon, con traducción de David Tejera.

La trama gira alrededor de un grupo de aventureros veteranos ya retirados y fuera de forma, Saga, que vuelven a unirse para intentar rescatar a la hija de uno de ellos de una situación peliaguda. No hace falta saber nada más de la trama, y os recomiendo encarecidamente no leer la sinopsis, ya que proporciona excesiva información. La primera parte narra los encuentros entre los personajes y sus situaciones personales, y la segunda parte la aventura principal. Seguiremos la historia a través de la visión de Clay, segundo al mando en el grupo.

Creo que el mérito que tiene el autor y lo que ha generado tan buenas críticas es como consigue mezclar aspectos de diversos subgéneros de la fantasía. Es una historia divertida y con mucho sentido del humor, pero no es Pratchett (aunque el mago encajaría perfectamente en la universidad invisible de Ankh-Morpork). No es espada y brujería, aunque uno de los protagonistas podría pasar por cimmerio. Tiene mucho de Grim-Dark: hay sangre, vísceras, barro y mucho cinismo, pero con un tono más blanco que el de Abercrombie (no es lo mismo destripar trasgos que humanos). No tiene la épica de Malaz, pero hay un par de escenas multitudinarias que consiguen mantener en vilo al lector. Y consigue hacer con los bardos de la banda lo que muchos lectores querríamos hacer con Jaskier.

A mi lo que me ha evocado más es a los libros de Elige tu propia aventura y los Librojuegos ubicados en Dungeons and Dragons o escenarios similares, sobre todo por el variado elenco de monstruos y criaturas que presenta el autor y por el ritmo incesante. Supongo que los jugadores de rol encontrarán muchas más referencias que las que he encontrado yo.

Me ha gustado mucho como representa los momentos de camaradería entre los compañeros y la importancia que da a los achaques de los personajes maduros, que tienen un largo historial de correrías de juventud, pero que su preocupación principal ahora mismo es la seguridad y bienestar de sus descendientes. Los lectores maduritos como yo es inevitable que consigamos empatizar con estos personajes.

Algunos detallitos me han chirriado. Para empezar, todo grupo necesita un arquero, es imprescindible en la táctica de combate de grupo. Dejando a un lado mis fetiches, no me ha convencido el hecho que algunos de los nombres de los personajes se traduzcan. Creo que es mejor Larkspur que Consuelda, por ejemplo. Y hay varios Deus ex machina en momentos decisivos que se perdonan porque el escenario es de fantasía y la historia es entretenida, pero chirrían igual. 

Un par de aspectos me han sorprendido por poco habituales en la narrativa de género actual y que interpreto que están hechos adrede. Uno es que solo utiliza un narrador para contar la historia, la tendencia actual es a mostrar las tramas des de varios puntos de pista, y protagonistas con carisma y cosas que contar tiene de sobras, pero no los utiliza. 

El otro es que es un campo de nabos, si se me permite la expresión. La presencia de personajes femeninos es  siempre secundaria, aunque algunos son muy interesantes. Este aspecto interpreto que lo va a cambiar en el segundo libro ubicado en este universo, Bloody Rose. Aunque la primera novela es autoconclusiva va a situar dos historias más en este fantástico escenario. Cuenta con un lector interesado.

En definitiva, una historia muy entretenida y divertida, con muchos momentos de acción y tensión y con unos personajes entrañables. Os la recomiendo sin ninguna duda.

Estaré pendiente de las próximas obras del autor y también de la trayectoria de esta nueva editorial especializada en fantasía, su catálogo es muy interesante. 

Ring shout - P. Djèlí Clark

Vaig conèixer P. Djèlí Clark mitjançant el seu relat Les vides secretes de les nou dents de negre de George Washington, guanyador del Locus i el Nébula. El podeu trobar en català a la revista Freakcions 6 amb traducció de Miquel Codony. Em va semblar un relat molt original i un autor prometedor, per això he anat seguint la seva obra, centrada, de moment, en la narrativa breu. Amb poques històries escrites ha estat nominat sovint en els darrers anys en els tres grans premis internacionals. No em va sorprendre gens  que la gent de Mai Més publiqués la seva darrera novel·la breu, Ring Shout, amb traducció de Martí Sales, pocs mesos després de la seva aparició en anglès. Són especialistes en novetats i autors prometedors i acostumen a encertar-la. Crec que aquest cas no serà una excepció.

La trama és una barreja molt interessant entre ucronia, història de terror, acció i aventures. Ens situem a principis del segle XX. La projecció de la pel·lícula El naixement d'una nació de D.S. Griffith és utilitzada per llençar un encanteri sobre les persones que la veuen, incrementant el seu odi per la població negra i obrint certes portes per a que apareguin uns monstres, els Kukluxos. Les tres protagonistes (és una obra de predominança femenina pel que fa als personatges) lluiten contra aquests monstres, ja que són de les poques que els poden distingir de les persones normals del Klan. Bé...tot el normal que poden ser els supremacistes blancs sense ser substituïts per monstres. No vull comentar gaire cosa més sobre la trama, és millor que us endinseu en la història amb poca informació.

L'autor utilitza personatges, escenaris  i situacions reals de l'Amèrica de principis del segle XX i els barreja amb el folklore que prové de la població esclava de segles anteriors. He hagut de fer una mica de recerca, ja que desconec gran part de la (breu) història dels Estats Units, i dels mites que provenen de les religions animistes africanes. L'he fet per curiositat i perquè algunes situacions em grinyolaven, però la veritat és que a vegades la realitat supera la ficció i, un cop coneixes les referències, com les barreja i remena l'autor m'ha convençut. Tinc clar que les persones que les coneixien han gaudit molt més de la novel·la que jo. Segurament no soc el públic objectiu, però m'ha agradat molt. Si la va escriure amb una intenció divulgativa o pedagògica, en el meu cas, se n'ha sortit. En alguns moments m'ha deixat cert regust d'altres històries que ja coneixia. M'ha recordat en alguns moments a American Gods de Gaiman i les referències a Lovecraft són molt evidents.

En els darrers anys he consumit diversos productes que expliquen la soferta història de greuges, violència i discriminació que ha patit la població afroamericana als Estats Units, però des d'un punt de vista relacionat amb el fantàstic. Em venen al cap algunes de les novel·les de Colson Whitehead com El ferrocarril subterrani (de la que Amazon ha fet una adaptació televisiva que s'estrenarà a mitjans de maig),  o les produccions de HBO Lovecraft Country i  Watchmen. Ring Shout també tindrà la seva adaptació a la pantalla petita per la productora Skydance, a veure en quina plataforma la podrem veure. Segurament és una coincidència, però em quedo amb la sensació que, a més d'un interès evident d'aquest tipus d'històries per part del públic, hi ha una intenció diguem-ne divulgativa. Tant de bo fent aquest exercici de revisió històrica fent passar aquests fets tan greus pel filtre de la fantasia es poguessin exorcitzar certes actituds racistes, però no soc gaire optimista.

En definitiva, un altre encert de la col·lecció Nuwa de l'editorial Mai més. Una història entretinguda, original i divertida, que permetrà als lectors conèixer part del folklore i història americana. Llàstima que la trama està una mica encotillada per la longitud de la novel.la, crec que amb algunes pàgines més hagués pogut donar més consistència a alguns personatges i aprofundir en algunes situacions històriques per les quals passa per sobre. Però es gaudeix molt igualment.

Aquesta és l'única traducció que s'ha fet de moment d'aquesta novel·la curta (segons goodreads), i no m'estranyaria que, tal com va passar amb Així es va perdre la guerra del temps d'Amal El-Mohtar i Max Gladstone, un cop publicada en català comenci a recollir algun dels grans premis internacionals.

De moment estic pendent de la publicació de la primera incursió de l'autor en la novel·la llarga amb A Master of Djinn, una novel·la de fantasia situada en un Cairo alternatiu a principis del segle XX en el qual ja ha ubicat alguns dels seus relats i novel·les breus. Esperem que aparegui ben aviat per aquí.