Ring shout - P. Djèlí Clark

Vaig conèixer P. Djèlí Clark mitjançant el seu relat Les vides secretes de les nou dents de negre de George Washington, guanyador del Locus i el Nébula. El podeu trobar en català a la revista Freakcions 6 amb traducció de Miquel Codony. Em va semblar un relat molt original i un autor prometedor, per això he anat seguint la seva obra, centrada, de moment, en la narrativa breu. Amb poques històries escrites ha estat nominat sovint en els darrers anys en els tres grans premis internacionals. No em va sorprendre gens  que la gent de Mai Més publiqués la seva darrera novel·la breu, Ring Shout, amb traducció de Martí Sales, pocs mesos després de la seva aparició en anglès. Són especialistes en novetats i autors prometedors i acostumen a encertar-la. Crec que aquest cas no serà una excepció.

La trama és una barreja molt interessant entre ucronia, història de terror, acció i aventures. Ens situem a principis del segle XX. La projecció de la pel·lícula El naixement d'una nació de D.S. Griffith és utilitzada per llençar un encanteri sobre les persones que la veuen, incrementant el seu odi per la població negra i obrint certes portes per a que apareguin uns monstres, els Kukluxos. Les tres protagonistes (és una obra de predominança femenina pel que fa als personatges) lluiten contra aquests monstres, ja que són de les poques que els poden distingir de les persones normals del Klan. Bé...tot el normal que poden ser els supremacistes blancs sense ser substituïts per monstres. No vull comentar gaire cosa més sobre la trama, és millor que us endinseu en la història amb poca informació.

L'autor utilitza personatges, escenaris  i situacions reals de l'Amèrica de principis del segle XX i els barreja amb el folklore que prové de la població esclava de segles anteriors. He hagut de fer una mica de recerca, ja que desconec gran part de la (breu) història dels Estats Units, i dels mites que provenen de les religions animistes africanes. L'he fet per curiositat i perquè algunes situacions em grinyolaven, però la veritat és que a vegades la realitat supera la ficció i, un cop coneixes les referències, com les barreja i remena l'autor m'ha convençut. Tinc clar que les persones que les coneixien han gaudit molt més de la novel·la que jo. Segurament no soc el públic objectiu, però m'ha agradat molt. Si la va escriure amb una intenció divulgativa o pedagògica, en el meu cas, se n'ha sortit. En alguns moments m'ha deixat cert regust d'altres històries que ja coneixia. M'ha recordat en alguns moments a American Gods de Gaiman i les referències a Lovecraft són molt evidents.

En els darrers anys he consumit diversos productes que expliquen la soferta història de greuges, violència i discriminació que ha patit la població afroamericana als Estats Units, però des d'un punt de vista relacionat amb el fantàstic. Em venen al cap algunes de les novel·les de Colson Whitehead com El ferrocarril subterrani (de la que Amazon ha fet una adaptació televisiva que s'estrenarà a mitjans de maig),  o les produccions de HBO Lovecraft Country i  Watchmen. Ring Shout també tindrà la seva adaptació a la pantalla petita per la productora Skydance, a veure en quina plataforma la podrem veure. Segurament és una coincidència, però em quedo amb la sensació que, a més d'un interès evident d'aquest tipus d'històries per part del públic, hi ha una intenció diguem-ne divulgativa. Tant de bo fent aquest exercici de revisió històrica fent passar aquests fets tan greus pel filtre de la fantasia es poguessin exorcitzar certes actituds racistes, però no soc gaire optimista.

En definitiva, un altre encert de la col·lecció Nuwa de l'editorial Mai més. Una història entretinguda, original i divertida, que permetrà als lectors conèixer part del folklore i història americana. Llàstima que la trama està una mica encotillada per la longitud de la novel.la, crec que amb algunes pàgines més hagués pogut donar més consistència a alguns personatges i aprofundir en algunes situacions històriques per les quals passa per sobre. Però es gaudeix molt igualment.

Aquesta és l'única traducció que s'ha fet de moment d'aquesta novel·la curta (segons goodreads), i no m'estranyaria que, tal com va passar amb Així es va perdre la guerra del temps d'Amal El-Mohtar i Max Gladstone, un cop publicada en català comenci a recollir algun dels grans premis internacionals.

De moment estic pendent de la publicació de la primera incursió de l'autor en la novel·la llarga amb A Master of Djinn, una novel·la de fantasia situada en un Cairo alternatiu a principis del segle XX en el qual ja ha ubicat alguns dels seus relats i novel·les breus. Esperem que aparegui ben aviat per aquí.