Avui comentaré Condició Artificial, la segona part d'El diari de Matabot, l'exitosa i molt premiada saga escrita per Martha Wells, publicada en català gràcies a Duna Llibres, amb traducció de Maria Rosich i portada de Ricard Efa.
Ja havia llegit aquesta novel.la breu fa uns anys en anglès, i ara he aprofitat l'avinentesa de la seva publicació en català, tot esperant la tercera part. Els llibres són protagonitzats per en Matabot, un androide de seguretat, part màquina, part orgànic, que va aconseguir piratejar el seu mòdul de control, i ara actua de forma independent. De totes les coses que un androide de les seves característiques podria triar per fer (assassinar, destruir, conquerir, aniquilar...), el que ell escull és dissimular, anar complint els objectius de les missions que li encomanen, i passar el temps devorant productes audiovisuals de dubtós gust.
Després de les aventures de la primera novel.la de la saga, Tots els sistemes en vermell, en Matabot acaba sota la protecció dels habitants d'un planeta que tenen una mentalitat molt oberta i que el tracten com si fos un ésser humà amb sentiments, fet al qual no està massa acostumat, i tampoc li agrada gaire.
Per tant, aviat abandonarà els companys protagonistes de la primera part. La segona novel.la comença amb en Matabot viatjant a través de l'espai, d'estació espacial en estació espacial, demanant ser admès en naus no tripulades controlades per intel·ligències artificials. Viatja sense armadura ni accessoris, tot intentant camuflar la seva identitat. La seva destinació és una mina en la qual ell recorda que va perdre el control i que va assassinar alguns dels treballadors. Vol saber com aquests records i l'incident estan associats amb la seva capacitat de ser independent del mòdul de control. És una causa, o una conseqüència? Les implicacions morals d'una cosa o una altra són força diferents.
En la darrera etapa del viatge és acollit per una nau científica que, quan no està de missió, l'aprofiten per fer transport de mercaderies. En Matabot ha trobat en TIM, una ment tan poderosa que no pot controlar ni hackejar, però que l'acabarà ajudant.
Si la primera novel.la es basava en la relació del protagonista amb éssers humans que l'aprecien i li donen feina per imprudents (de fet, en aquesta segona part això també passa), la part principal d'aquesta història és la relació entre els dos éssers artificials, les seves discrepàncies, com es comuniquen i com es preocupen l'un per l'altre. És una relació força entranyable, per ser el tipus de personatges que són.
La trama és una mica més fluixa que la de la primera novel·la, possiblement també pel fet que el personatge d'en Matabot ja no ofereix tantes sorpreses. Tot i això, és una història que us recomano sense dubtes, ideal per l'estiu: lleugera, entretinguda i divertida, sense massa pretensions, i que provoca que continuï tenint interès per les següents aventures d'aquest curiós personatge. Segur que apareixeran per aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada