domingo, 15 de octubre de 2017

Prometeu i el portador de la flama - Marcel Pujol Borràs

Feia temps que no escrivia una entrada en català, ja tocava. Avui us presento Prometeu i el portador de la flama, una distopia amb un plantejament força interessant, ja que l'autor fa una barreja entre ciència ficció i mitologia grega. Crear una distopia i que el lector no trobi referències als clàssics del gènere com 1984 o Un món feliç és molt complicat. Però  a més dels clàssics, en la novel.la també hi ha  referències a obres més modernes com Matrix, o algunes de les sagues juvenils distòpiques que estan (estaven?) de moda, i ben segur que me n'he perdut alguna, ja que en Marcel Pujol Borràs, l'autor, és molt jove i tenim influències generacionals diferents.
En una societat futura en la que tots els moviments  de la població estan controlats i organitzats, el productor MLM-1938 trenca per un moment les normes establertes. Uns moments abans de ser eliminat per les forces repressores és salvat per una organització d'homes lliures, els lliberts, i reneix com a Prometeu.
Seguirem la seva història, la seva evolució i la seva lluita contra els habitants de l'Olimp, la elit de la humanitat dirigida pel gran creador i salvador, en Di-we.
Tot i que en Prometeu és el protagonista clar, la història és molt coral i seguim la trama des de diversos punts de vista, tant dels lliberts com dels habitants de l' Olimp, fet que fa que la lectura sigui més dinàmica (a nivell d'edició, hagués estat millor que els paràgrafs protagonitzats per diversos personatges estiguessin clarament separats). Tots els personatges tenen noms de la mitologia clàssica, alguns més coneguts (Orfeu, Odiseu, Hefest...), altres menys. He gaudit molt buscant informació sobre aquells que no coneixia i cercant les característiques que relacionen el personatge mitològic i el de la novel·la, tot i que sense voler m'he menjat algun spoiler no desitjat (però un que és gat vell ja sospitava alguna cosa...).

El ritme és molt intens, potser massa en alguns moments, i crec que hagués gaudit més amb més estones de pausa que permetessin aprofundir en les motivacions d'alguns personatges clau en la història. Tot i això la part del nus de la trama és molt interessant i addictiva, m'ha enganxat i he devorat el llibre en un cap de setmana. Llàstima que el ritme provoqui que el final també sigui massa precipitat pel meu gust, amb alguns detalls importants solucionats de forma molt dràstica. És el segon llibre de l'autor, té molt marge per polir aquests detalls i que les seves bones idees llueixin més amb un ritme més pausat. També m'hagués agradat aprofundir una mica més en l'estructura del sistema de control de la societat que planteja l'autor, però això és molt personal i no és imprescindible per seguir còmodament la historia.

En resum, una distopia original, tot i que amb referències clares a altres històries, amb un ritme massa accelerat pel meu gust, però de lectura addictiva. Una història que recomano sens dubtes, tot i alguns detalls que fan que no la valori com excel·lent. La ficaré en la llista de recomanacions pel proper Sant Jordi i crec que en sentirem a parlar en els propers premis  Ictineus.

2 comentarios:

  1. Pues no tiene mala pinta, aunque eso del final precipitado es algo que me da bastante rabia, sobre todo en libros de cientos y cientos de páginas, que luego lo terminan todo en un momento, cuando han tenido tiempo de sobra para ofrecernos algo mejor.

    Saludos y buena reseña como siempre.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bueno, este no es el caso, la novela tiene unas 250 páginas, y pasan muchas cosas a ritmo alto. Digamos que el final va en consonancia con el resto de la historia. Gracias por pasarte por aquí.

      Eliminar