Nació - Terry Pratchett

Una mica més i em descuido la ració anual de Pratchett. Em vaig dosificant les seves novel·les, perquè m'agrada molt, però en excés m'embafa. Avui m'he decidit per Nació, la darrera novetat publicada per Mai Més d'aquest fantàstic autor, amb traducció de Lluís Delgado i una portada espectacular de Marina Vidal.

Crec que és el primer llibre que he llegit de Pratchett fora del Discmon. És una història molt diferent del que m'esperava, ho reconec, però l'he gaudit molt. M'ha sorprès que el  sentit de l'humor tan característic d'aquest escriptor hi és present, però no és tan protagonista, és més subtil i molt menys absurd que el de les històries ubicades a Anth-Morpock. Tot i això, he fet alguna riallada sorollosa durant la lectura, sobretot en la part final de la novel.la. 

La història està ubicada en una illa del pacífic, la Nació, habitada per un clan de nadius, que és arrasada totalment per l'acció d'una onada gegant. Els protagonistes principals són dos joves adolescents ben diferents, que es trobaran en una situació molt compromesa i hauran de canviar i madurar ràpidament per poder sobreviure. D'una banda, trobarem en Mau, un jove pertanyent a la nació que havia viatjat a una illa propera on els joves de la tribu realitzaven el ritual per a transformar-se en homes de ple dret. L'onada l'enxampa en el viatge de retorn desprès d'haver completat el ritual i es troba amb l'hecatombe provocada per l'onada. 

En Mau veu com tot el que coneix i en el que creia ha desaparegut, i la seva forma d'enfrontar-ho és treballant al màxim per intentar salvar el poc que sigui possible, i tornant-se molt escèptic amb els Déus que han permès aquesta desgràcia. D'altra banda, trobem la Daphne (no és el seu nom veritable, però si és ella qui l'ha escollit, és el que utilitzaré en aquesta entrada), una noia anglesa de la noblesa que ha crescut en un entorn molt protegit, i que es troba viatjant en un vaixell, la Dolça Judy, que és arrossegat fins ben bé el mig de l'illa per la gran onada, i del qual ella és l'única supervivent. En Mau i la Daphne es troben, interactuen, intenten comunicar-se i sobreviure a les circumstàncies tan adverses que els hi ha tocat viure. En un principi la història semblava que es decantaria per un enamorament adolescent en un escenari idíl·lic, i vaig arrufar la cella, però ben aviat la cosa canvia. Altres supervivents del gran arxipèlag del qual formava part la Nació arriben  a l'illa seguint la columna de fum provinent de la foguera que els nostres protagonistes han aconseguit encendre. 

Els nou arribats no són de gaire ajuda en un principi, estan malnodrits, cansats, ferits i duen amb ells gent molt vulnerable, com ara ancians i nadons. Sense voler-ho, els dos joves es troben liderant un grup nombrós, sense experiència, però amb molt caràcter i decisió. 

És una història addictiva, molt entretinguda i que té un parell de girs en l'argument que m'han sorprès. M'ha agradat perquè té diverses capes de lectura. D'una banda, pots gaudir de  l'experiència de la Daphne i en Mau en aquestes circumstàncies tan difícils. Dona molt de joc el xoc cultural dels dos protagonistes, que estaven acostumats a seguir unes normes rígides, però que ara, sense guies, hauran d'improvisar. D'altra banda, té molt pes en la trama la crítica, humorística, però dura, com acostuma l'autor, a les creences ancestrals, els costums i tradicions dels pobles, i el manteniment del poder per aquells que l'ostenten. 

És una història trencadora, ja que mostra que en els moments de dificultat els grans pilars de la societat, com els rols de gènere, les tradicions i les religions no tenen massa importància, i aferrar-s'hi fins i tot  és contraproduent.

M'ha semblat molt divertit com Pratchett ridiculitza algunes institucions britàniques molt importants, com la corona o el British Museum, i també com humanitza a alguns animals de l'illa, donant-los-hi una personalitat i uns objectius. 

En fi, tot un descobriment. M'ha agradat molt conèixer Pratchett fora del Discmon. Una història divertida, entranyable, tendra i emotiva que us recomano sense cap mena de dubte.